Josep Maria Razquin i Jené

De Viquipèdia

Josep Maria Razquin i Jené (Cervera, la Segarra, 14 de juny del 1929 – autopista Lleida-Saragossa 24 de març del 1995) fou un polític i erudit català, fill de l'historiador Ferran Razquin Fabregat. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa. Exercí d'advocat a Cervera, on seria alcalde. Fou president de la Diputació de Lleida entre 1968 i 1974, càrrec des del que, entre altres coses contribuí al restabliment dels estudis universitaris a Lleida. Promogué també, amb Ronald Reagan -aleshores governador de Califòrnia- una campanya internacional de reivindicació de la figura de Gaspar de Portolà. Home pragmàtic, amb l'adveniment de la democràcia no volgué reciclar-se políticament perquè entenia que, tot i que el seu franquisme havia estat purament conjuntural, havia fet una aposta que en la nova situació no acabava d'encaixar. Aleshores li foren encarregades missions delicades a Varsòvia, on temptejà l'actitud d'alguns exiliats de pes, com el general Enrique Líster, amb el que acabà fent una certa amistat. Seria fins la seva jubilació sots-director de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, on hi aportà concòrdia i un alt nivell de relacions públiques. Com estudiós tenia un perfil d'il·lustrat conservador i es centrà en temes i figures de la Segarra i fou un expert en història de les campanes. Exercí la docència a diversos centres oficials i fou un agut conferenciant. De la seva obra sobresurten els llibres Universidad de Cervera (1976) i l'ampli diccionari pòstum Gent de la Segarra (1998), editat per la seva gran amiga Carmen Balcells, a part de diversos articles especialitzats. El 1987 fou elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.