Josep Maria Junoy i Muns
De Viquipèdia
Josep Maria Junoy i Muns (Barcelona 1887 - 1955) fou un periodista i dibuixant català, germà d'Emili Junoy i Gelabert. De jove va viure a París, on treballà de venedor de llibres i de marxant de pintura. Va fer dibuixar acudits de costums, anticlericals i de denúncia social a Papitu (1908-1910). Influït per Apollinaire, també fou un dels introductors de la poesia avantguardista a Catalunya i dirigí la revista avantguardista Trossos. També va col·laborar a La Publicitat, La Veu de Catalunya, Vell i Nou, i La Nova Revista i El Matí, de les quals en fou fundador i director.
Cap el 1930 es convertí al catolicisme, edità en català les obres de Gilbert Keith Chesterton i es decantà cap al neoclassicisme estètic i cap a l'apologètica en religió, raó per la qual va donar suport Francisco Franco durant la guerra civil espanyola. Després de la guerra escrigué només en castellà, a Solidaridad Nacional i Destino.
[edita] Obres
[edita] Poesia
- Poema a Guynemer (1915)
- Poemes i cal·ligrames (1920)
[edita] Crítica d'art
- Arte y artistas (1912)
- Conferències de combat (1923)
- Els drets i els deures de la joventut (1924)
- Crear un públic (1925)
- El gris i el cadmi (1926)
- Marginàlia diversa (1928)
- La pintura catalana contemporània (1931)
- L'actualitat artística (1931)
- Elogio del arte español (1942)
