José Nogué Massó
De Viquipèdia
José Nogué Massó (Santa Coloma de Queralt, Catalunya, 1880 — Huelva, Andalusia, 1973) fou un pintor català.
Es va formar a l'acadèmia de San Fernando, de Madrid, traslladant-se després a Roma, on va perfeccionar els seus estudis. Alhora, va aprofitar per rebre classes de cant, relacionant-se amb cantants lírics de l'època, com els espanyols Francisco Viñas i Hipólito Lázaro o l'italià Mattia Battistini, així com amb personatges de gran fama com el compositor Pietro Mascagni.
Al 1907 va obtenir per oposició la plaça de pensionat a l'Acadèmia d'Espanya a Roma; obtenint en els anys posteriors tres qualificacions honorífiques pels seus enviaments anuals de pintures a l'oli. Durant la seva estada a Roma es va casar al 1908 amb una altra pensionista, María Vallejo.
Va ser director interí de l'Acadèmia Espanyola de Belles Arts de Roma, testimoniant-li per això el Director de la mateixa, Excm. Sr. Senyor José Benlliure, en certificació de data 22 de Juny de 1912. En nom d'aquest Sr. va representar a la Societat de Pintors i Escultors de Madrid al Congrés Artístic Internacional, celebrat a Roma durant els mesos de juliol i Agost de 1911 i fou nomenat Membre del Comitè Permanent Internacional.
A Itàlia va realitzar nombrosos retrats de personatges de l'alta societat italiana, fins que per la situació politica d'Itàlia va haver de tornar a Espanya el 1922. Va obtenir per oposició la Càtedra de Dibuix de Jaén, i el 1926 va passar a ocupar la Direcció de l'Escola d'Arts i Oficis.
A Jaén van morir la seva primera esposa i els seus pares, però va assolir gran notorietat social, retratant nombrosos personatges de la vida pública. Entre els seus alumnes de llavors van destacar després pintors com Rufino Martos, Luis Espinar o Pedro Márquez Montilla. Al 1931 va ser nomenat Director i Restaurador del Museu Provincial de Belles Arts de Jaén.
Traslladat a Madrid en 1932, on va contreure matrimoni per segona vegada el 1941, i després a Barcelona el 1942, es va veure obligat a detenir la seva activitat pictòrica oficial el 1950 per problemes de visió, si bé va arribar a pintar un últim quadre, "Port de Barcelona", el 1965.
Al llarg de la seva vida artística, va celebrar nombroses exposicions, algunes de les quals van ser: El 1919 al Reial Cercle Artístic de Barcelona i a les Galeries Laietanes. El 1920 al Mayestic Hall de Bilbao. El 1923 novament a les Galeries Laietanes. El 1924 al Saló del Circulo de Bellas Artes de Madrid. Altres a Sitges, repetint a Bilbao, Madrid, Barcelona, etc.
A Madrid va concórrer a nombrosos certàmens de la Exposición Nacional de Bellas Artes , en els que va obtenir en els anys indicats els següents premis:
- 1904: Menció Honorífica per un retrat al pastel.
- 1906: Medalla de Tercera Classe pel seu retrat "Una señora anciana".
- 1910: Medalla de Tercera Classe pel seu paisatge "Los Apeninos"
- 1912: Condecoració proposada pel Jurat pel seu oli "Aldeanos Ciocianos".
- 1922: Medalla de Segona Classe pel seu oli "Primavera en la Costa Azul"
- 1960: Va rebre un premi especial "Medalla de Tercera Clase" en la "Exposición Nacional de Bellas Artes", en reconeixement a la seva carrera.
Exposicions personals de la seva obra celebrades a l'estranger:
- Roma: Als anys 1914 i 1918 a la Galeria Giossi, el 1916 a la Galeria del Guzzo i el 1921 a la d´Arte.
- Milà: Al 1921 en la Galería Borgonuovo
Morí a Huelva el 1973, i pel seu desig les seves restes van ser traslladades a Jaén, on reposen juantament amb els de la seva primera esposa i els seus pares.
En la actualitat, la "Escuela de Artes y Oficios de Jaén" es diu en honor seu "Escuela de Artes y Oficios Artísticos José Nogué".
Obres seves estan en els següents museus:
- Museu de Jaén
- Museu d'Art Modern de Tarragona
- Museu Provincial de Belles Arts de Badajoz.
Entre les seves obres destaquen "Desnudo masculino" (1900), "Calvario de Sagunto" (1903), "La esfinge" (1910), "Retrato del escultor José Capuz" (1910), "Tierra franciscana" (1919), "Primavera en la Costa Azul" (1922) o "La Catedral de Jaén" (1924). Els cartrons per la realització dels vitralls de la Capella Espanyola de San Joaquim (Roma) i els models pels vitralls del "Salón de Sesiones de la Excma. Diputación de Jaén".
