Jordi Pàmias i Grau
De Viquipèdia
Jordi Pàmias i Grau (Guissona, Segarra 1938) és un poeta català. Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona amb Antoni Badia i Margarit, Martí de Riquer, José Manuel Blecua Perdices i Francesc Marsà. Després treballa com a professor de literatura a Guissona, Bellpuig i Lleida. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català. Ha rebut nombrosos guardons literaris. El 1999 va rebre la Creu de Sant Jordi.
La seva obra poètica és construïda amb una gran varietat de fórmules expressives i concebuda des d'una visió depurada i estilitzada de les successives etapes de la vida i dels éssers humans. Ha estat un dels descobridors de la tradició poètica de les terres de Ponent i ha fet de pont entre les antigues i les noves generacions de poetes lleidetans.
[edita] Obres
- La meva casa (1972)
- Memòria d'un temps empresonat (1973)
- Cansada veu (1974)
- Cançons de la nit benigna (1975)
- Clam de la neu (1977)
- Flauta del sol (1978) premi Carles Riba
- Lluna d'estiu (1985)
- Àmfora grega (1985) premi Vicent Andrés Estellés.
- Camí de mort (1979), obra de teatre
- El foc a la teulada. Obra poètica I (1982)
- Quadern de tres estius (1986), dietari
- La nit en el record. Obra poètica II (1986)
- El camí de ponent (1990)
- L'alegria velada (1992)
- Entre el record i el somni (premi Ciutat de Palma 1991)
- La plana verda (1994)
- La fuga del mil·lenni (2000)
- Narcís i altre (2002), premi Miquel de Palol
- Terra cansada (2004)
