Jordi Fàbregas i Canadell
De Viquipèdia
Jordi Fàbregas i Canadell (Sallent, 1951) és un músic català. Va ser cantaire de l'Escola Mare de Déu de Montserrat fins a l'adolescència i de manera autodidàctica, va començar a tocar la guitarra i cantar en solitari els anys seixanta, influït pels Setze Jutges i Jacques Brel. D'aquest cantant francès, va fer-ne una versió en català de Le diable ça va, amb la qual guanyà el 1967 el Festival de Llobregat de Sallent (1960-74).
De pare poeta, mestre i dramaturg, ha viscut sempre un profund ambient cultural a casa seva i ben aviat fundà grups musicals com ara Roda de Manresa (1967), Grup Coses (1973), l'orquestra de corda i pua L'Harmònica Brava (1979), La Murga (1980) i Primera Nota (1987). El 1988 va crear el Festival Tradicionàrius de música folk i, juntament amb Jaume Arnella, Solistes de la Costa i Primera Nota, el 1990 va fundar TRAM (Associació Musical per la Tradició Musical). El 1991 va ser cofundador de l'Orquestra Simfònica de la Canya i el 1993 va crear el CAT Centre Artesà Tradicionàrius, una sala estable de música tradicional que programa també balls i sessions d'improvisació i d'intercanvi entre solistes i grups.
En col·laboració amb Urbàlia Rurana i Primera Nota, va gravar el disc Folc Nou el 1995 i un any més tard va ser cofundador de la formació musical El Pont d'Arcalís. És també l'organitzador de Saraus de Primavera (els anys vuitanta), de la Trobada de Música Tradicional al Pallars (1990), de la Mercè Folk (1990-2001), del Mercat de Música Viva de Vic (1989-92) i de la Fira d'Espectacles d'arrel tradicional a Manresa (1988-99 i 2001).
Té una llarga llista de treballs com a compositor, especialment de balls de gegants de diferents colles, i una àmplia producció discogràfica amb diferents grups de música popular i tradicional. Ha estat també guardonat amb nombrosos premis, entre els quals destaquen dos de la Generalitat: el Premi Nacional de Cultura Popular (1995) i el Premi Nacional de Música (1991). El 2006 va rebre la Medalla d'Honor de Barcelona.
