Joan de Capadòcia
De Viquipèdia
Joan de Capadòcia fou un dels principals ministres de Justinià I.
El 530 fou nomenat prefecte del pretori a l’Orient. En l’administració de les províncies es va destacar per la seva rapacitat i opressió fiscal, i es va fer odiós al poble.
Gaudint de la confiança de l’emperador va mantenir el seus sistema durant trenta anys; es va oposar a l’expedició contra els vàndals, però aquest cop Justinià no el va escoltar. Les forces de Belisari, quan van arribar a Modon, és van veure afectades per una epidèmia degut a que les provisions subministrades per Juan s’havia estalviat tot el possible i s’havien fet malament. Belisari es va queixar a l’emperador per Joan va romandre sense càstig.
Finalment va caure víctima d’un complot planejat per l’emperadriu Teodora i la seva amiga Antonina, dona de Belisari, que van fingir un acord conspiratiu amb el ministre i van posar alguns espies imperials a escoltar la conversa. Justinià quan se’n va assabentar el va destituir i el va obligar a agafar l’hàbit de monjo, però al cap de poc temps li va retornar les seves terres i va viure amb esplendor a Cízic (541).
El 545 l’emperadriu Teodora el va acusar de prendre part a la mort del bisbe de Cízic, mort en un tumult, i l’emperador el va desterrar a Egipte, on va viure pobrament, fins que a la mort de Teodora va poder tornar a Constantinoble, on va viure com a monjo i va morir obscurament.
- El nom correspon també a dos patriarques de Constantinoble:
El dos foren més coneguts com Joan de Capadòcia.
