Joan XI de Constantinoble
De Viquipèdia
Joan Vec o Joan Bec o Joan XI de Constantinoble (Joannes Veccus o Joannes Beccus, en grec Bekkos o Bekos Βέκκος, Βέκος, o Βέκων) fou un eclesiàstic bizantí de la part final del segle XIII.
Era cartofilax a la gran església de Constantinoble i fou elevat al patriarcat de Constantinoble per Miquel VIII Paleòleg el 1275 per la seva favorable disposició a favor de l'església llatina. Inicialment s'oposava als llatins però va canviar a causa dels escrits de Nicèfor Blemmides. Fou patriarca fins a la mort de l'emperador Miquel el 1282, quan el partit nacionalista ortodox va recuperar la seva influencia i va presentar la dimissió (1282 o 1283).
En endavant fou perseguit, i va patir exili i presó. Estava empresonat quan va morir el 1298. El seu perseguidor més virulent fou Jordi de Xipre, patriarca com a Jordi II. Va deixar escrites nombroses obres entre les quals:
- De pace ecclesiastica
- Sobre la unió i la pau de les esglésies de la vella i nova Roma
- Epigraphes
- Orationes I i II (sobre la seva deposició)
- De libris suis
- Refutació del volum de Jordi de Xipre
