Joan Veny Clar
De Viquipèdia
Joan Veny i Clar (nascut a Campos, Mallorca a l'agost de 1932) és un dels lingüistes i dialectòlegs més prestigiosos i famosos dels Països Catalans. És catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona. A més d'aquesta universitat va estudiar a les de Lovaina i Poitiers. Es va doctorar en filologia romànica el 1956. La seva recerca en el camp de la dialectologia és capdavantera pel que fa a la llengua catalana, sobretot arran de l'edició d'Els parlars catalans (el 1978), que recull i estableix una síntesi de la variació dialectal de la llengua catalana. Aquell mateix any esdevingué membre de l'Institut d'Estudis Catalans. S'ha dedicat a més a l'edició de textos i a la història de la llengua, amb una atenció especial a l'etimologia. Ha publicat nombrosos articles sobre lingüística catalana (com per exemple de dialectologia mallorquina o fins i tot d'occitanismes al rossellonès), especialment sobre dialectologia, geolingüística i etimologia i ha participat a força congressos. És director a l'IEC de l'Atles Lingüístic del Domini Català, elaborat amb Lídia Pons i Griera i iniciat per Antoni Maria Badia i Margarit. És també un dels membres més destacats de l'equip de redacció de l'Atlas Linguistique Roman. També és responsable de la part catalana de diversos programes internacionals de recerca en l'àmbit de la geolingüística. Ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997) i amb el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (2004).
[edita] Obres
- Estudis de geolingüística catalana (1978).
- Els parlars catalans (1978).
- Introducció a la dialectologia catalana (1986).
