Joan Santamaria i Monné

De Viquipèdia

Joan Santamaria i Monné (Lleida, 1884 - Barcelona, 1955) fou un advocat, jutge i escriptor català. Abans de la guerra civil espanyola va escriure algunes novel·les i el primer formulari jurídic català, alhora que col·laborà als diaris i es vinculà a a Penya de l'Hotel Colon, al Centre Excursionista de Terrassa, a l'Ateneu Barcelonès i, ja en plena guerra civil, a l'Agrupació d'Escriptors Catalans. Durant la postguerra va aplegar un grup d'amics per a fer tertúlies a Can Parés (Barcelona) (Joan Ballester i Canals, Rafael Tasis i Marca, Rafael Dalmau i Ferreres, Ferran Soldevila, Ramon Aramon i Serra i altres ), que fou anomenada Penya Joan Santamaria, i de la que en fou el principal animador fins a la seva mort. Des d'aleshores es convocaren en honor seu els Premis Joan Santamaria.

[edita] Obres

• Ma vida en doina (Memòries del Doctor Verdós) (1925)
• La filla d'en Tartarí (1926)
• Quatre titelles i un ninot (1926)
• Adam i Eva (1930)
• Visions de Catalunya (1927-1935)
• Formulari Jurídic Català (1934)