Joan Montseny i Carret

De Viquipèdia

Joan Montseny i Carret, conegut amb el pseudònim de Federico Urales fou un anarquista català nascut a Reus el 19 d'agost de 1864. Obrer treballador en tonells, el 1885 va ingressar al partit socialista, i el 1887 va organitzar protestes contra les execucions de Sacco i Vanzetti. El 1888 fou nomenat secretari general de la Federació Nacional d'obrers de tonells. Desprès es va casar amb Teresa Mañé i Miravet (Soledad Gustavo), institutriu laica que donava classes a Vilanova i la Geltrú, amb la qual es va traslladar a Reus i junts van evolucionar cap el anarquisme. El 1892, mentre proven de celebrar el 1r de Maig, fou detingut per haver publicat un full a favor de Pallás, que estava acusat de l'atemptat del carrer Canvis Nous de Barcelona. El 1896 van haver de tancar l'escola per la repressió antianarquista, i fou detingut i implicat en el procés de Montjuïc a Barcelona. Desprès es va exiliar a Anglaterra i va tornar a Espanya sota el nom de Federico Urales i el 1898 va iniciar a Madrid la publicació de La Revista Blanca.

Poc després va ser amnistiat però la revista va desaparèixer el 1905. Va treballar a l'agricultura, al periodisme i va escriure llibres i obres de teatre. Al 1914 es va declarar favorable als aliats de la Primera Guerra Mundial. El 1923, amb la seva dona Teresa i la filla comuna, Federica Montseny i Mañé, va reiniciar La Revista Blanca. També va publicar les novel·les La Novela Ideal (1925), La Novela libre(1929), i El Luchador (1931). El 1936, ja gran, va estar al costat de la seva filla tota la guerra. El 1939 va marxar a França i va passar per alguns camps de concentració. Va morir a Salon el 12 de març de 1942.