Federica Montseny i Ma????
De Viquip??dia
Federica Montseny i Ma???? (Madrid, 1905-Tolosa, 1994) fou una l??der anarquista i ???la primera dona ministra de l'Europa Occidental.
[edita] Biografia
Filla de Joan Montseny (Federico Urales) i Teresa Ma???? (Soledad Gustavo), dos coneguts mestres llibertaris propulsors de l'escola racionalista de Francesc Ferrer i Gu??rdia i editors de La Revista Blanca, una publicaci?? destacada dins el pensament llibertari espanyol durant el primer ter?? del segle XX. La seva educaci?? va ??sser impartida per la seva mare i la va completar d'una manera autodidacta llegint literatura o teatre, i tant fossin cl??ssics com obres contempor??nies. Estudia Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.
Amb 18 anys ja defensava clarament l'anarquisme, edat a la qual va publicar el seu primer article a Solidaridad Obrera. D'aleshores en???? no va parar d'escriure col??laborant freq??entment amb La Revista Blanca i en les seves col??lacions de narrativa La Novel??la Ideal i Voluntad. Durant la dictadura de Miguel Primo de Rivera va escriure tres novel??les centrades en l'emancipaci?? femenina, La Victoria, El hijo de Clara i La indomable. Ja llavors defensava la igualtat entre sexes dins d'una societat sense Estat ni capital. Es desmarcava de les feministes de la seva ??poca que solament pretenien un reconeixement pol??tic de la dona dins la societat capitalista.
???Entre els mesos de novembre de 1936 i maig de 1937, Federica es va fer c??rrec del Ministeri de Sanitat i Assist??ncia Social en el govern del socialista Francisco Largo Caballero. La seva tasca en el govern es va veure limitada per la curta durada del seu mandat. No obstant aix??, en pocs mesos planej?? llocs d'acollida per a la inf??ncia, menjadors per a embarassades, una llista de professions exercides per persones discapacitades i el primer projecte de llei de l'avortament a Espanya. Pr??cticament cap dels seus projectes va arribar a executar-se. El seu projecte de llei de l'avortament va rebre l'oposici?? d'altres ministres del govern i va deixar-se de banda quan Federica va sortir del govern a causa dels Fets de maig del 1937. El dret a l'avortament no seria reconegut a Espanya fins cinquanta anys despr??s.
El 1938, despr??s de la caiguda del govern de Largo Caballero, presid?? el 1er comit?? d'enlla?? CNT-UGT i fou la responsable del Departament de Sanitat de la Comissi?? de Batallons de Voluntaris . Va defensar el POUM de les acusacions de tra??ci?? fetes per part dels dirigents del PSUC i el PCE. Tamb?? va intercedir entre les disputes armades entre el PSUC i militants de CNT pel control de l'edifici de Telef??nica a Barcelona.
Va exiliar-se a Fran??a, en finalitzar la Guerra Civil Espanyola, continuant amb el seu treball sindical a la CNT. El 1977 va retornar a l'Estat Espanyol per a la reconstrucci?? del sindicat ara en territori espanyol. Ni l'exili ni els seus problemes de visi?? van impossibilitar-la en la propaganda i difusi?? dels ideals llibertaris que defensava. Va morir el 1994 a la ciutat de Tolosa de Llenguadoc.
[edita] Publicacions
- Horas tr??gicas (1921)
- La Victoria (1925)
- La mujer, problema del hombre (1932)
- Anselmo Lorenzo (1938)
- Cien d??as de la vida de una mujer (1949)
- El problema de los sexos (1951)
- El ??xodo. Pasi??n y muerte delosespa??oles en elexilio (1969)
- Cr??nicas de la C.N.T. (1974)
- El anarquismo (1974)
- El ??xodo anarquista (1977)
- Mis primeros cuarenta a??os (1987)
