Joan Mercader i Riba
De Viquipèdia
Joan Mercader i Riba (Igualada, Anoia 1917 - Igualada 1989) fou un historiador català. Fou deixeble de Ferran Soldevila als Estudis Universitaris Catalans i de Jaume Vicens i Vives a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona. El 1946 ss doctorà amb la tesi 'Barcelona durante la ocupación francesa, 1808-1814 (1949).
El 1945 va fundar Anabis, entitat precursora del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat per ell el 1947. Del 1948 al 1954 fou professor adjunt a la Universitat de Barcelona i des del 1950 vicesecretari de la Societat Catalana d'Estudis Històrics i un dels principals impulsors de les Assemblees Intercomarcals d'Estudiosos iniciades a Martorell. El 1954 es traslladà a viure a Madrid per motius de salut, on ha estat investigador del CSIC.
La seva especialitat és la història catalana i hispànica en general dels segles XIX i XX. Va col·laborar en la Historia social y económica de España y América, dirigida per Jaume Vicens i Vives. Quan es jubilà el 1984 es jubilà tornà a Igualada. El 1987 va rebre la Creu de Sant Jordi i fou admès com a membre de l'Institut d'Estudis Catalans.
[edita] Obres
- Un igualadí del segle XVIII: Jaume Caresmar (1947)
- La ideologia dels catalans de 1808 (1952)
- La ciutat d'Igualada (1953)
- El segle XVIII. Els capitans generals (1957)
- El siglo XIX (1957) dins Historia de la Cultura Española
- Felip V i Catalunya (1968)
- José Bonaparte, rey de España. 1808-1813 (1971) en dos volums:
- Historia externa del reinado (1971)
- Estructura del Estado español bonapartista (1983)
- Catalunya i l'imperi napoleònic (premi Crítica de Serra d'Or 1978)
- Obra dispersa (1987)
