Joan Argiropulos
De Viquipèdia
Joan Argiropulos (Joannes Argyropulus, Ἀργυροποῦλος) (Constantinoble vers 1400/1410- Florència vers 1478) fou un dels grecs bizantins que van anar a Europa occidental al segle XV i van contribuir al renaixement de la cultura grega.
Va néixer a Constantinoble de família nobles i fou prevere en aquesta ciutat, es diu que fins a la conquesta otomana el 1453 quan hauria fugit a Itàlia on ja havia estat anteriorment (suposadament hauria estudiat llatí a Pàdua quan tenia uns 40 anys). El 1439 un Argiropulos fou presentat per l’emperador Joan V Paleòleg al concili de Florència i probablement és el mateix personatge.
El 1441 apareix a Constantinoble on impartia classes i va tenir entre els seus deixeble a Miquel Apostoli. El 1442 tornava a ser a Pàdua on fou rector de la Universitat i encara hi era el 1444 quan Francesco della Rovere (després Sixt IV) el va contractar com a mestre de filosofia. Quan va tornar a Constantinoble abans del 1453, si és que hi va tornar, no se sap. Després de 1453 en tot cas ja no va tornar a Grècia i va viure a Itàlia fou mestre de Pere de Medici (fill de Cosme de Medici) i preceptor de Llorens de Medici al que va instruir en grec i en filosofia aristotèlica. Llorens va succeir al seu pare el 1469 i llavors va establir una acadèmia grega a la ciutat. Altres deixebles famosos foren Angelo Poliziano (Politianus) i Donato Acciajuoli.
Sembla que el 1456 va visitar França per intentar una ajut francès en l’alliberament d’uns familiars presoners dels otomans, però va tornar a Florència. Després va viure també a Roma durant una plaga que va assolar Florència probablement abans del 1471.
Era viu encara el 1478. Fabricius pensa que va morir el 1480 amb uns 70 anys però probablement el 1480 ja era mort. Va tenir diversos fills però mal coneguts. Un Joan Argiropulos que va traduir una obra d’Aristòtil podria ser fill seu però hi ha alguns dubtes. Un altre de nom Bartolomeo, molt intel·ligent, fou mort per assassins el 1467 a Roma on vivia sota patrocini de Joan Bessarió. Un altre, Isaac, va sobreviure al pare i fou eminent en música.
Les seves obres son:
- 1. Περὶ τῆς τοῦ ἁγίου Πνεύματος ἐκπορεύσεως, De Processione Spiritus Sancii
- 2. Oratio quarta pro Synodo Florentina
- 3. Commentarii in Ethica Nicomachea
- 4. Commentarii in Aristotelis Metaphysica
- 5. Consolatio ad Imperatorem Constantinum in morte fratris Joannis Palaeologi extincti
- 6. Monodia in obitum Imperatoris Joannis Palaeologi
- 7. Comparatio veterum Imperatorum cum hodierno, o Veterum Principum cum Imperatore nunc regnante Comparatio
- 8. Homilia de Imperio, ad Constantinum Palaeologum.
- 9. Solutiones Quaestionum quae proposuerant Philosophi et Medici quidam ex Cypro insula
- 10. Ad Papam Nicolaum 5
- 11. Poemata Graeca Ecclesiastica
Les seves traduccions principals (la majoria d’Aristòtil) foren:
- 1. Ethica Nicomachea, Libri X
- 2. Categoriae s. Praedicamenta
- 3. Physica s. Acroases Pliysicae s. De Naturali Auscultatione, Libri 8
- 4. De Coelo et Mundo, Libri 4
- 5. De Anima, Libri 3
- 6. Metaphysica, Libri XII
- 7. De Interpretatione
- 8. Analytica Priora
- 9. Analytica Posteriora, Libri 2
- 10. Epistola ad Alexandrum
- 11. Political, Libri VIII (no localitzat)
- 12. Oeconomica, Libri II (no localitzat)
- 13. De Mundo
- 14. Mechanica Problemata
- 15. Praedicabilia o De quinque Vocibus (de Porfiri)
- 16. Homiliae S. Basilii in Hexaëmeron
