Joan Argenté i Artigal
De Viquipèdia
Joan Argenté i Artigal és un poeta català nascut el 21 de juny de 1931 a Badalona.
El seu pare tenia una fàbrica de productes químics de perfumeria femenina que va fer fallida després de la guerra. La mare era mestra i durant la contesa va exercir la professió a l'Hospitalet de Llobregat i a Vilalba Sasserra, on va viure amb el seu fill Joan. La seva germana, Gertrudis, més gran, restava a Badalona amb el pare. Va fer el batxillerat a l'Institut Municipal Albèniz, on va comptar amb el mestratge d'Enric Bagué i de Maria Aurèlia Capmany, que va desvetllar la seva passió per la literatura i després d'uns primers intents de creació en castellà, als catorze anys va entendre que la seva llengua d'expressió era el català, i aquesta ha estat la llengua de tota la seva obra literària.
L'any 1953 es va llicenciar en Dret, i va obtenir el Premi Duran i Bas de Llicenciatura, atorgat per l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. Ha exercit la professió d'advocat en diferents bufets i especialitats: penal i mercantil. Durant els anys d'estudiant a la Universitat de Barcelona va publicar els seus primers poemes a la segona i tercera Antologia poètica universitària. El 1959 va guanyar el Premi Joan Salvat-Papasseit.
Podem dir que el gruix de l'obra poètica de Joan Argenté està escrit durant les decades dels seixanta i els setanta, del mil nou-cents; és a dir, entre els seus trenta i cinquanta anys. Són els anys de la represa de la llengua catalana i Joan Argenté participa en moltes de les activitats que es fan relacionades amb la literatura, la cançó i el teatre, tant a Badalona com a la resta del país.
Quan l'any 1975 guanya el Premi Carles Riba de poesia amb Seminocturn, semidiürn, és com si tanqués tot un camí de producció poètica, que només tornarà a caminar l'any 2001 amb la publicació del Poema del Santuari de la Mare de Déu del Castell de Gallifa, advocada de l'Ecologia.
La poesia de Joan Argenté parteix de la realitat, ja sigui el jardí de casa seva o les persones que passen pel carrer, per arribar, mitjançant el llenguatge -en les seves formes populars, avantguardistes o científiques- a un nivell superior de coneixement. En la seva poesia, les paraules són objecte i subjecte.
El 1981 va guanyar el Premi Josep Maria de Sagarra de traducció teatral per La Balada del Gran Macabre, de Michel de Ghelderode. L'any 2006 ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, com a reconeixement a la seva dedicació a favor de la llengua i la cultura catalanes.
