Jacques H??bert
De Viquip??dia
Jacques Ren?? H??bert (15 de novembre de 1757-24 de mar?? de 1794) fou durant la Revoluci?? Francesa l'editor del diari extremista radical Le P??re Duchesne. Els seus seguidors eren denominats h??bertistes; a vegades, a H??bert li donaven el sobrenom de P??re Duchesne, tret de la cap??alera del seu diari.
[edita] Primers anys
Jacques Ren?? va n??ixer el 1757 a Alen??on (Normandia), fill del joier Jacques H??bert, mort el 1766, i de Marguerite Beunaiche d'Houdrie (1727-1787). Quan ell encara era jove, la seva fam??lia va quedar a la ru??na a causa d'un plet, i H??bert se'n va anar a Par??s, on va trobar feina en un teatre; a estones perdudes, s'entretenia escrivint obres, les quals mai no van arribar a representar-se. El 1790, va comen??ar a ser conegut arran d'un pamflet que va publicar, i esdevingu?? el 1791 un membre destacat del club dels Cordeliers.
[edita] Le P??re Duchesne
La influ??ncia pol??tica d'H??bert es degu?? als articles que publicava al seu diari Le P??re Duchesne, que aparegu?? des de 1790 fins 1794. Es tractava d'una articles pol??mics, escrits en un estil morda??, a vegades violent i agresiu, amb un llenguatge directe concebut per arribar a persones properes als sans culottes. En un principi, Le P??re Duchesne va donar suport a la monarquia constitucional amb Llu??s XVI com a rei, com tamb?? a les opinions de La Fayette; aleshores, els seus atacs s'adre??aven a Jean-Sifrein Maury, el principal opositor a la Constituci?? Civil del Clero. Tanmateix, despr??s dels fets de la fugida a Varennes (21 de juny de 1791) va comen??ar a prendre postures antimon??rquiques denominant Maria Antonieta la "puta austr??aca" i dient-li a Llu??s XVI "Monsieur veto, el dr??pol borratxo".
[edita] El Terror
En el moment de la insurrecci?? del 10 d'agost de 1792, H??bert era membre de la Comuna revolucion??ria de Par??s i esdevingu?? el segon substitut del procurador de la Comuna el 2 de desembre de 1792. A causa dels seus violents atacs contra la pres??ncia dels girondins a la Convenci?? Nacional, fou detingut el 24 de maig de 1793, per?? fou alliberat a causa de l'actitud amena??ant de les masses. El to dels seus articles va radicalitzar-se encara m??s despr??s de l'assassinat de Jean Paul Marat el 13 de juliol de 1793; en realitat, els fets dels dies 4 i 5 de setembre de 1793, en qu?? els sans culottes ocuparen la seu de la Convenci?? per obligar-la a aplicar el Terror, foren un ??xit personal d'H??bert, els atacs del qual contra Maria Antonieta foren un dels fets que dugu?? a l'execuci?? de la reina a la guillotina el 16 d'octubre de 1793. Aleshores molt popular, H??bert va organitzar juntament amb Pierre Gaspard Chaumette el culte de la Ra??, contraposat al culte de l'??sser Suprem instaurat per Robespierre, contra el qual va intentar instigar un moviment popular, el frac??s del qual va dur a la detenci?? dels hebertistes.
H??bert, que durant el r??gim del Terror s'havia mostrat sempre m??s radical que Robespierre i el Comit?? de Salut P??blica, i els seus seguidors foren executats el 24 de mar?? de 1794. Segons s'explica, en el cam?? cap al pat??bul, H??bert estava hist??ric i va desmaiar-se en veure la guillotina. La seva dona Marie Marguerite Fran??oise H??bert (de soltera Goupil) (nascuda el 1756), que havia estat monja, fou executada vint dies despr??s. Havien tingut una filla Scipion-Virginia H??bert (7 de febrer de 1793- 13 de juliol de 1830)
