Ixíon

De Viquipèdia

Segons la mitologia grega, Ixíon fou un rei dels làpites, fill de Flègias.

Es casà amb Dia, filla de Deioneu, i fou pare de Pirítou.

No va voler donar al seu sogre el dot que li havia promès i, per alliberar-se del compromís, el matà llançant-lo a un fogar. Ningú no el volia purificar del seu crim fins que, amb aparença de penediment, acudí a Zeus, que el prengué sota la seua protecció, el portà a l'Olimp i li concedí el do de la immortalitat. Però Ixíon traí la confiança del déu fent propostes indecents a Hera. Assabentat d'això, Zeus va prendre un núvol (Nèfele) que havia modelat amb les formes d'Hera i el portà al jaç d'Ixíon, que caigué en el parany. De la seua unió amb el núvol, s'originà el poble dels centaures. Davant aquesta nova deslleialtat, Zeus el va precipitar al Tàrtar, on el féu lligar a una roda que gira sense parar.

[edita] Bibliografia

• Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 127.