[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Ivoz-Ramet - Viquipèdia

Ivoz-Ramet

De Viquipèdia

Antiga casa de la vila d'Ivoz-Ramet a Rametactual biblioteca municipal
Antiga casa de la vila d'Ivoz-Ramet a Ramet
actual biblioteca municipal
Església Sants Pere i Pau a Ramet
Església Sants Pere i Pau a Ramet
La fàbrica d'Arcelor d'Ivoz-Ramet a l'altre marge del Mosa vist des del prat públic de Chokier
La fàbrica d'Arcelor d'Ivoz-Ramet a l'altre marge del Mosa vist des del prat públic de Chokier

Ivoz-Ramet és una entitat del municipi de Flémalle, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica. Fins al 1977 era un municipi independent. Es troba al marge dret del Mosa. Hom hi troba la presa d'Ivoz-Ramet i la resclosa que asseguren la navegabilitat del riu.

[edita] Història

El carrer major d'Ivoz
El carrer major d'Ivoz
Escola municipal d'Ivoz
Escola municipal d'Ivoz

Al nucli Ramioul s'ha descobert al 1829 una cova prehistòrica. Recentment, hom va organitzar-hi un museu interactiu, el Préhistosite, al qual es reconstrueix la vida de la gent que vivia a la cova.

Fins a la fi de l'antic règim, el nucli d'Ivoz era una possessió de l'abadia de Val Saint-Lambert que va comprar-lo del capítol de la catedral Sant-Lambert de Lieja a l'any 1261. Ramet pertenyia a l'església col·legial de Sant-Pau de la mateixa ciutat. Al segle XI, Ramioul i el nucli Sart le Diable formaven un feu franc de Jofré de Bouillon. Aquest va donar-lo a l'església Sant-Servaci de Maastricht qui mes tard va vendre'l a l'abadia de Val Saint-Lambert, una abadia molt important al principat de Lieja. Els pobles rurals, «sense història» van viure segons les segons les vel·leïtats dels seus senyors. Durant l'annexió francesa es va crear el municipi Ivoz-Ramet al departament de l'Ourte, una divisió administrativa que al 1815, el Regne Unit dels Països Baixos i al 1830 el regne de Bèlgica van mantenir.

Al 1961, el sindicalista André Renard del sindicat socialista FGTB, va pronunciar-hi una conferència important al qual explicava la necessitat de més d'autonomia econòmica per al desenvolupamet de la Valònia de la gran vaga belga de l'invern 1960-1961 contra la llei única (Eenheidswet) proposada per en Gaston Eyskens. Aquest discurs significa un revolt crucial de la història del moviment valò i l'evolució de l'estat belga d'un estat unitari a un estat federal.

[edita] Monuments i curiositats

  • La Châtaigneraie, centre való d'art contemporani
  • El castell de la Croix de Saint-Hubert
  • El castell de Ramioul
  • El castell de Ramet
  • L'església Sants Pere i Pau de Ramet

[edita] Enllaços Externs

Coordenades: 50° 35′ 01″ N 5° 26′ 38″ E