Istris

De Viquipèdia

Els istris (llatí istri, grec istrioi) foren un poble probablement del grup il·liri que vivia a la regió d'Ístria.

Apareixen per primera vegada a l'història fent part de les expedicions de pirates a finals del segle IV aC i ja son esmentat com a pirates per Tit Livi el 301 aC. Abans de la segona guerra púnica els pirates istris son esmentats separadament d'altres pirates il·liris. Contra ells foren enviats el cònsols Marcus Mincius Rufus i Publius Cornelius el 221 aC i van obtenir una submissió nominal.

El 183 aC el cònsol M. Claudius Marcellus després d'una campanya contra els gals d'Il·líria va obtenir permís per entrar a Ístria però tampoc va aconseguir una submissió efectiva i van seguir dedicats a la pirateria, i a mes es van oposar a la fundació de la colònia romana d'Aquileia, el que va portar a nous enfrontaments.

El 178 aC el cònsol Aulus Manlius va envair Ístria amb dues legions i fou derrotat i amb prou feines es va escapar de ser capturat, però va poder recuperar-se i ja havia restablert la situació a l'arribada del seu col·lega Marcus Junius amb reforços. Els dos cònsols en conjunt van atacar als istris i el van derrotar; el consol del 177 aC, Gaius Claudius, va conquerir les ciutat de Nesactium, Mutila, i Faveria, i va obligar al poble a sotmetres; per aquesta victòria va obtenir els honors del triomf (177 aC). Aquesta vegada la submissió fou total i ja no es té noticies de mes revoltes, i únicament s'esmenta una queixa que van fer per les exaccions de Gaius Cassius, conjuntament amb els carnis i els iapids.