Isíldur
De Viquipèdia
En els escrits de J.R.R. Tolkien, Isíldur era un dúnadan de Númenor, fill gran d'Eléndil i (breument) Alt Rei d'Àrnor i Góndor. Té un paper destacat en la història de la Terra Mitjana per ser qui va prendre l'Anell Únic de Sàuron, i també com a fundador de la Ciutat de Minas Íthil.
El seu nom significa "amant de la lluna" ("Ithil"="lluna", com a Minas Íthil, Ithílien, Nàrsil,...)
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Isíldur va néixer l'any 3209 de la Segona Edat a Númenor, fill d'Elèndil l'Alt i nét d'Amàndil, el darrer Senyor d'Andúnië. Tenia un germà petit, Anàrion, i va ser pare de quatre fills: Eléndur, Aratan, Ciryon, and Valàndil.
Isíldur va fugir amb la seva família i la resta dels fidels a la Terra Mitjana quan la resta dels Númenóreans es van revoltar contra els Vàlar. Amb nou vaixells van escapar de la caiguda de Númenor i van fundar els Regnes Numenóreans a l'exili. Mentre el seu parè desembarcà al nord i fundà el regne d'Àrnor, ell i el seu germà desembarcaren al sud i van fundar Góndor.
Isíldur es va establir a la riba est de l'Ànduin on va fer edificar la ciutat de Minas Íthil (que en el futur es coneixeria com a Minas Mórgul) i establí els límits de la província d'Ithílien. Però Ithílien era fronterera amb Mórdor i quan Sàuron va tornar-hi la seva ciutat va caure davant de l'envestida del Senyor Fosc. Isíldur va haver de fugir-ne, i deixant Góndor a les mans d'Anàrion va anar al Regne del Nord amb el seu pare.
Va tornar al sud acompanyat del seu pare Eléndil i del rei dels elfs Guil-galad, amb els seus respectius exèrcits. Era la Darrera Aliança entre Elfs i Homes. Després del setge de Bàrad-dûr en el que Anàrion morí, Eléndil i Guil-galad van derrotar a Sàuron, però tots dos perderen la vida. Isíldur va agafar l'empunyadura de l'espasa del seu pare, Nàrsil, que s'havia trencat al caure ell, i la va fer servir per tallar l'anell de la mà del Senyor Fosc.
Ignorant a Élrond i Cirdan, que recomanaven destruir l'Anell, Isíldur va decidir conservar-lo per a ell.
Després de passar un temps a Góndor, va deixar el seu nebot Menèldil al càrrec del Regne del Sud i va anar cap a Àrnor. Durant el viatge va caure en una emboscada dels orcs, en la que van morir ell i els seus tres fills grans.
El seu quart fill, un infant massa jove per anar a la guerra, s'havia quedat a Rivendell i va heretar el Regne del Nord, però al Sud Menèldir es va proclamar rei. D'aquesta manera, Isíldur va ser l'últim rei que va governar conjuntament Àrnor i Góndor fins a el Rei Eléssar va reunificar els dos regnes a la Quarta Edat.
[edita] L'arbre blanc
Isíldur també va ser instrumental en salvar l'espècie de l'Arbre Blanc de Númenor, que era descendent de l'Arbre Blanc de Vàlinor. Quan en la seva joventut es va assabentar que el rei corromput Ar-Pharazôn ordenà fer-lo tallar, va robar-ne un fruit.
Quan va fundar la ciutat de Minas Ithil, va plantar-lo i començà a créixer un nou arbre blanc. Quan Sàuron conquerí la seva ciutat se ´l'endugué i el replantà a Minas Anor, al capdamunt del nivell més alt de la ciutat, on es convertí en un símbol dels reis.
| Precedit per: Eléndil |
Alt Rei d'Àrnor i Góndor 3441 S.E.-2 T.E. |
Succeït per: Valàndil a Àrnor i Menèldil a Góndor |
[edita] La Casa d'Eléndil
Eléndil l'Alt (1)
_______________|_______________
| |
Isíldur (2) Anàrion La numeració indica els
___________|_________________ | Alts Reis d'Àrnor i Góndor
| | | | |
Eléndur Aratan Ciryon Valàndil Menèldil
| |
Reis d'Àrnor Reis de Góndor
[edita] Adaptacions
A la trilogia de El Senyor dels Anells de Peter Jackson, Ísildur apareix breument en el pròleg de la primera pel·lícula, mentre la veu en off de Galàdriel explica com va aconseguir l'Anell i com el perdé. En la versió estesa de la segona pel·lícula també el podem veure en un flashback.
El personatge del film difereix en alguns punts del llibre. El principal és que té un paper actiu en la derrota de Sàuron, que és derrotat per una estocada afortunada d'Ísildur enlloc de pel poder combinat d'Eléndil i Guil-galad. Tampoc s'observa en ell la suposada 'bellesa' dels dúnedain dels primers temps, i només es fa referència a ell com a últim rei de Góndor, sense fer cap menció al Regne del Nord ni al seu germà Anàrion. Aquest últim aspecte s'adreça parcialment en la versió extesa, en la que trobem alguns comentaris puntuals relatius a Àrnor i a la Casa d'Anàrion.
[edita] Pronúncia i transcripcions
En el context de la seva obra literària, Tolkien es considerava el traductor a l'anglès de les obres procedents de la Terra Mitjana escrites en les llengües d'allí. Pels mots èlfics, va adaptar l'escriptura tengwar dels elfs a l'alfabet llatí i a les normes ortogràfiques angleses.
En la traducció catalana de Francesc Parcerisas, es va adaptar a l'ortografia catalana les pronúncies en èlfic tenint en compte les normes d'accentuació pròpies. Tanmateix, amb el nom d'Isildur es cometé un error i es transcrigué com a Ísildur (esdrúixola) quan en realitat s'hauria de transciure Isíldur (plana).
