Regles d'accentuaci?? del catal??
De Viquip??dia
Taula de continguts |
[edita] Regles generals d'accentuaci??
- Les paraules monos??l??l??biques no s'accentuen (hi ha excepcions que constitueixen l'accent diacr??tic).
- S'accentuen les paraules agudes (la s??l??laba t??nica ??s l'??ltima de la paraula) que acaben en vocal, vocal seguida de s o -en -in (on la i ??s vocal). S'escriu, per tant: catal??, per??, tamb??, cam??, past??s, cab??s, progr??s, Berl??n, sorpr??n. En canvi: Ramon i ferum (acaben en consonant) o esglai i festiu (acaben en semivocal).
- S'accentuen les paraules planes (la pen??ltima s??l??laba ??s la t??nica) que no acaben en cap de les terminacions anteriors. Per exemple s'accentuen: ex??mens, c??non, t??rcer, corregu??rem, port??veu, entrist??ssiu. Per?? no s'accentuen: Maria (mot pla acabat en vocal), examen, Caucas.
- S'accentuen totes les paraules esdr??ixoles (l'antepen??ltima s??l??laba ??s la t??nica). Per exemple: hist??ria, t??nica, ??rea, N??ria, per??ode.
[edita] Tipus d'accents
Hi ha dos tipus d'accents: l'accent greu o obert (`) i l'agut o tancat (??). L'accent greu es col??loca sobre de les vocals obertes, seguint les normes anteriors; i l'agut, sobre les vocals tancades. La a ??s la vocal oberta i la i i la u s??n les vocals tancades. La e i la o poden ser obertes o tancades, per tant, tant poden poden portar l'accent greu com l'agut, depenent de si la vocal ??s oberta o tancada. Exemples: b??scula, v??lid, matal??s, inter??s, b??stia, perqu??, c??ntim, m??dul, all??, ??liba, rep??s, arr??s, vindr??, acc??s, tamb??, leg??tima, ve??, r??tmic, past??s, t??rtora, cant??, instituci??, m??scul, br??ixola, pall??s.
[edita] Accentuaci?? de la "e" als est??ndards de l'IEC i de l'AVL - Diverg??ncies entre ??/??
Degut a la difer??ncia de pronunciaci?? de certes <e> t??niques en els dos blocs del catal?? ([e]/[??]), existeixen dues formes d'accentuaci??: la de l'est??ndard de l'IEC, on hi hauria representat el bloc oriental i la e s'accentuaria greu <??> [??], i la de l'AVL, on hi hauria representat el bloc occidental i la e s'accentuaria agut <??> [e]. Aquesta diverg??ncia existeix en certs casos:
- Les paraules agudes en -es que no dupliquen la s en formar el plural: angl??s/angl??s, franc??s/franc??s, compr??s/compr??s, adm??s/adm??s, cort??s/cort??s, il??l??s/il??l??s (en canvi, tot i duplicar la s en la forma de plural, tamb?? hi ha diverg??ncia a inter??s/inter??s, estr??s/estr??s i esp??s/esp??s).
- Els numerals ordinals i altres paraules acabades en -e: cinqu??/cinqu??, sis??/sis??; al??/al??, caf??/caf??, obsc??/obsc??, ser??/ser?? (tanmateix, s???escriuen sempre amb accent agut cabriol??, consom??, macram??, peron??, pur??, sufl??, ximpanz??).
- Les formes de la tercera persona del singular del present d'indicatiu d'alguns verbs de la segona conjugaci?? i altres paraules acabades en -en: apr??n/apr??n, compr??n/compr??n, dep??n/dep??n, of??n/of??n; am??n/am??n, ed??n/ed??n, moss??n/moss??n (en canvi, s'escriuen sempre amb accent agut at??n, ent??n, pret??n i enc??n).
- Els infinitius acabats en -??ixer/-??ixer, -??ncer/-??ncer, ??nyer/??nyer: con??ixer/con??ixer, mer??ixer/mer??ixer, par??ixer/par??ixer (amb l'excepci?? de cr??ixer i de n??ixer); conv??ncer/conv??ncer, v??ncer/v??ncer; at??nyer/at??nyer, estr??nyer/estr??nyer.
- La segona i la tercera persones del plural dels imperfets d'indicatiu amb accent en el radical: f??iem/f??iem, f??ieu/f??ieu, cr??iem/cr??iem, cr??ieu/cr??ieu.
- I les paraules planes acabades en -ol: p??sol/p??sol, t??rbol/t??rbol, terratr??mol/terratr??mol, s??gol/s??gol, tr??vol/tr??vol, c??rcol/c??rcol, gr??vol/gr??vol (en canvi, s'escriu sempre amb accent agut c??rvol tot i ??sser pronunciat amb [??] al bloc oriental).
Tot i pronunciar-se habitualment amb e tancada al bloc occidental, a fi d'evitar una excessiva discrep??ncia entre les diferents varietats del catal??, l'AVL mant?? l'accent greu de dos paraules gramaticals d'??s freq??ent (el pronom relatiu i interrogatiu t??nic qu?? i la conjunci?? perqu??), alguns cultismes i neologismes esdr??ixols o plans acabats en consonant (??ter, ??ster, s??sam, pl??iade, b??stia, s??rie i ??poca) i el top??nim Val??ncia.
[edita] Accent diacr??tic
S'anomena accent diacr??tic aquell accent que es col??loca sobre algunes paraules, que seguint les normes generals no haurien de portar accent, per distingir-les d'unes altres paraules que s'escriuen igual per?? que es pronuncien diferent.
A continuaci??, algunes de les paraules que porten accent diacr??tic en catal??:
- per una llista m??s completa vegeu l'article principal sobre l'accent diacr??tic.
- b??, b??ns (riquesa; adverbi); be, bens (xai; nom de lletra)
- d??u (divinitat), ad??u, semid??u; deu, deus (n??mero; font; verb deure)
- d??na, d??nes (del verb donar); dona, dones (persona del sexe femen??)
- ??s (verb ??sser o ser); es (pronom)
- f??ra (del verb ??sser); fora (adverbi de lloc)
- m?? (part del cos); ma(possessiu)
- m??s (quantitatiu); mes (per??ode de l'any, conjunci??, possessiu)
- m??n (univers), rodam??n; mon (possessiu)
- n??t, ren??t, besn??t... (parentiu); net, renet... (adjectiu)
- ??s, ??ssos (animal); os, ossos (de l'esquelet)
- ??ssa (animal); ossa (ossada)
- p??l, p??ls (vellositat); rep??l, contrap??l...; pel, pels (contracci??)
- qu?? (interrogatiu i relatiu precedit de preposici??); que (relatiu ??ton)
- s?? (verb saber); se (pronom reflexiu)
- s?? (afirmaci??); si (conjunci??)
- s??c (del verb ??sser); soc (soca; esclop...)
- s??n (verb ??sser); son (el fet o les ganes de dormir; possessiu)
- t?? (verb tenir); te (infusi??; nom de la t; pronom feble)
- ??s (acci?? d'usar); us (pronom feble)
- v??ns, v??nen (verb venir); vens, venen (verb vendre)
- v??s (tractament); -vos (pronom feble)
