Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Viquip??dia:Introducci?? - Viquip??dia

Viquip??dia:Introducci??

De Viquip??dia

Drecera:
VP:I



Veieu l'enlla?? "edita" a dalt? A la Viquip??dia podeu editar els articles tot just ara, sense haver de registrar-vos-hi.

Qu?? ??s la Viquip??dia?

Pitgeu edita per a modificar un article
Pitgeu edita per a modificar un article

La Viquip??dia ??s una enciclop??dia elaborada en col??laboraci?? amb alguns dels seus propis lectors. Un munt de gent est?? constantment millorant la Viquip??dia, realitzant-hi milers de canvis cada hora que s'enregistren ??ntegrament en historials de cada article, i tamb?? a la p??gina de canvis recents. Aquells canvis que no s??n gaire apropiats, amb freq????ncia es treuen r??pidament.

Com podeu ajudar-hi

No tingueu por d'editar els articles, qualsevol pot editar-los, i us encoratgem perqu?? n'editeu de valent! (si us plau, per??, no hi feu vandalisme). Cerqueu quelcom que pogu??s millorar-se, b?? el seu contingut, b?? la gram??tica, o b?? la redacci??, i arregleu-ho.

No espatllareu la Viquip??dia. Qualsevol cosa pot ser corregida o millorada despr??s. Aix?? doncs, endavant, editeu un article i ajudeu a fer de la Viquip??dia la millor font d'informaci?? a la Internet!

Feu la vostra primera edici?? ara mateix:

  1. Pitgeu l'enlla?? edita a dalt
  2. Teclegeu un missatge, per?? tingueu en compte que aix?? ??s una enciclop??dia i no un f??rum. No podem tolerar difamacions.
  3. Pitgeu el bot?? Mostra previsualitzaci?? per a comprovar el vostres canvis.
  4. Pitgeu el bot?? Desa la p??gina per a registrar el vostre text

Si voleu fer m??s proves podeu utilitzar la p??gina de proves, una p??gina sencera que podreu editar sense patir per no esborrar la l??nia {{Si us plau, no esborreu aquesta l??nia}}.

Proves d'edici??...

QU?? ??S LA FUNDACI?? LA MIRADA?


OBJECTIUS FUNDACIONALS

La Fundaci?? La Mirada es va constituir el maig de 1989 amb la finalitat de promoure la investigaci??, l???estudi i la difusi?? de la literatura i les arts pl??stiques, en el per??ode compr??s entre final del XIX i la Segona Guerra Europea, preferentment en l?????mbit de Sabadell i el Vall??s.

En aquest sentit, les activitats de la Fundaci?? se centren, primerament, en l???edici?? de textos originals encara in??dits o dispersos a diaris i revistes d?????poca i, en segon lloc, en la reedici?? cr??tica d???obres actualment introbables i desconegudes del gran p??blic. Igualment, la Fundaci?? s???encarrega de recollir i divulgar material gr??fic, de documentaci?? o de creaci??, en l?????mbit de les arts pl??stiques, com a complement imprescindible per a l???estudi de l?????poca.

D???altra banda, la Fundaci?? col???labora amb entitats p??bliques o privades diposit??ries de material d???investigaci?? que ateny els objectius fundacionals, com ara arxius, museus, hemeroteques, biblioteques, col???leccions privades i altres, en la divulgaci?? de cat??legs, inventaris i ??ndexs tem??tics i onom??stics. Alhora, ha establert contactes amb les institucions acad??miques, nacionals i estrangeres, per tal d???estimular l???orientaci?? de tesis i treballs d???investigaci?? cap al per??ode i l?????mbit esmentats.

La Fundaci?? ha est??s tamb?? les seves activitats editorials fins a per??odes hist??rics m??s recents i ha incidit en els heterodoxos que han estat marginats dels circuits culturals establerts i, per tant, han restat fora de l???abast del gran p??blic.


ACTIVITATS EDITORIALS

La Fundaci?? va iniciar les activitats editorials amb la represa de la col???leci?? ???Ragtime??? ???encetada el 1984 sota els auspicis editorials de l???Ajuntament de Sabadell???, dedicada priorit??riament a l???anomenada Colla de Sabadell o Grup de La Mirada. Fins ara han apareguts els t??tols seg??ents:


COL???LECCI?? RAGTIME

1. Francesc Trabal, De cara a la paret. Edici?? i pr??leg de Miquel Bach. Ajuntament de Sabadell, 1985. [Distribuci??: Fundaci?? La Mirada] 2. Armand Obiols, Mirall antic i altres poemes. Edici?? i pr??leg de Miquel Bach. Introducci?? de Joaquim Sala-Sanahuja. Ajuntament de Sabadell, 1988. [Distribuci??: Fundaci?? La Mirada] 3. Joan Oliver, Temps, records. Pr??leg de Pere Calders. Edici?? a cura de Miquel Bach. Sabadell, 1991. 4. Armand Obiols, Buirac. Pr??leg de Josep M. Balaguer. Sabadell, 1996. 5. Max Jacob, Cartes a Togores/Lettres ?? Togores. Introducci?? d???H??l??ne Henry. Edici?? a cura de Josep Casamartina. Sabadell, 1998. 6. Francesc Trabal, Contes, arguments i estirabots. Pr??leg de Quim Monz??. Edici?? a cura de Miquel Bach. Sabadell, 2003. 7. Armand Obiols. Lectures del romanticisme. Pr??leg d???Anna M. Saludes. S, 2006.


PLAQUETTES

1. Francesc Trabal, Una conversa amb Joan Mir??. Sabadell, 1992. 2a reimpressi??. 2. Joaquim Folguera, L???Art Nou Catal??. Sabadell, 1993. (Exhaurit) 3. Joaquim Folguera, Caps de paper. Sabadell, 1994. (Exhaurit) 4. Francesc Trabal, Tres arguments. Sabadell, 1995. 5. Andreu Nin, Sobre les nacionalitats. Pr??leg d???Artur Domingo. Sabadell, 1996. (Exhaurit) 6. Armand Obiols, El sastret i el diable. Sabadell, 1997. 7. Gabriel Morvay, La chambre de Pauline. Pr??leg de Joaquim Sala-Sanahuja. Sabadell, 1998. 8. Joan Oliver, Not??cia biogr??fica d???Armand Obiols. Sabadell, 1999. 9. Joan Oliver, Francesc Trabal, recordat. Sabadell, 1999. 10. Joan Oliver, Tres contes. Sabadell, 2002. 11. Armand Obiols, Bordeus 45. Pr??leg d???Anna Maria Saludes. Sabadell, 2004. 12. Francesc Trabal, Valls Baqu??. Pr??leg de Josep Casamartina i Parassols. Sabadell, 2005. 13. Joan Vilacasas, Temps i records en una ???Mirada???. Sabadell, 2006. 14. Armand Obiols, Quim i Elvira. Sabadell, 2008.


OBRA COMPLETA DE JOAQUIM FOLGUERA

1. Joaquim Folguera, Poesia. Edici?? de M. Llu??sa Juli??. Introducci?? de Vinyet Panyella. Sabadell, 1994.


FORA DE COL???LECCI??

Joan Oliver, Marines soledats. Cartes a Conxita Riera. Pr??leg d???Ignasi Riera. Edici?? a cura de Miquel Bach. Sabadell, 2000.

D. A. La Colla de Sabadell. Entre el Noucentisme i l???Avantguarda. Sabadell, 2002.

Centenari de Francesc Trabal (1899-1957) i de Joan Oliver (1899-1986). Carpeta de roman??os en facs??mil. Sabadell, 1999.

Joan Vilacasas, Sis contes. Edici?? facs??mil, amb sis litografies de l???autor. Sabadell, 2005.

Joan Vilacasas, Escrits. Edici?? facs??mil, amb il???lustracions de l???autor. Sabadell, 2007.


ALTRES ACTIVITATS

La Fundaci?? va col???laborar amb l???Ajuntament de Sabadell en les gestions perqu?? el fons personal de Joan Oliver ingress??s a l???Arxiu Hist??ric i va gestionar tamb?? el retorn de Xile dels fons documentals de Francesc Trabal, Josep M. Trabal i Armand Obiols, igualment guardats a l???Arxiu Hist??ric de Sabadell. La Fundaci?? ha organitzat confer??ncies, presentacions, concerts i exposicions. El desembre de 1996, amb motiu del des?? aniversari de la mort de Joan Oliver, amb la col???laboraci?? de l???Ajuntament de la ciutat i la Fundaci?? Caixa de Sabadell, va muntar l???exposici?? ???Marines soledats???, amb el fons fotogr??fic de la fam??lia Oliver. La mostra inclo??a les impactants imatges de l???anada i del retorn de l???exili, una part de les quals il???lustren l???edici?? de les cartes d???Oliver a la seva muller Conxita Riera, que amb el mateix t??tol de Marines soledats va apar??ixer l???any 2000. L???exposici?? es va presentar el 1999 a l???Ateneu Barcelon??s i al vest??bul del Palau de l???Agricultura i va itinerar durant un parell d???anys per m??s de trenta pobles i ciutats del Principat, per Mallorca i per la Catalunya Nord, amb un gran ress?? medi??tic i un considerable ??xit de p??blic. Finalment va acabar el seu periple per tots els centres c??vics de Sabadell. D???altra banda, en escaure???s el 1999 el centenari del naixement de Joan Oliver i de Francesc Trabal, la Fundaci?? va muntar una exposici?? commemorativa de les activitats que la Colla de Sabadell va portar a terme els anys vint a la nostra ciutat i posteriorment a Barcelona fins a la Guerra Civil. L???exposici?? s???acompany?? de l???edici?? d???un ???cat??leg??? o ??lbum profusament il???lustrat amb fotografies dels fons documentals de Joan Oliver, Francesc Trabal i Armand Obiols. Des de l???estiu del 2004, i gr??cies a un conveni amb la Diputaci?? de Barcelona, aquesta exposici?? es pot visitar, dissabtes i diumenges, al Marquet de les Roques, prop de Sant Lloren?? Savall, la masia d???estil modernista, que havia estat casa d???estiueig de la fam??lia Oliver.



LA COLLA DE SABADELL O GRUP DE LA MIRADA

???La Colla de Sabadell o grup de La Mirada es va formar l???hivern del 1918 a l???Acad??mia de Belles Arts, polaritzada aleshores entre l???academicisme vuitcentista de la generaci?? rectora i el progressiu apropament dels joves a l???ideari noucentista que irradiava Barcelona. Des de la plataforma de Belles Arts, i en contacte amb la universitat, la premsa i la cultura barcelonines, varen projectar damunt la ciutat el seu esperit de revolta i un ideal de modernitat cosmopolita que es van traduir molt aviat en l???humor provocatiu i l???activisme cultural que van caracteritzar el grup al llarg dels anys vint, fins a les acaballes de la dictadura de Primo de Rivera. L???humor que va practicar la Colla de Sabadell era un humor absurd i gratu??t, corrosiu i desmitificador dels valors culturals establerts per una societat ???la sabadellenca de primers de segle??? tancada i endarrerida. Era un humor molt proper a les primeres avantguardes europees, especialment als dadaistes, amb els quals compartien un mateix activisme provocador i una est??tica de la transgressi?? molt semblants. Tanmateix, si els dadaistes van adoptar una actitud negativista davant la cultura i els valors de la societat europea, que havien entrat en crisi arran de la Pimera Guerra Mundial, la Colla de Sabadell, en canvi, s???havien fet seu l???ideal regenerador de la Catalunya-ciutat amb qu?? la burgesia catalana, a l???estil del que des del Romanticisme havien fet els diversos pobles europeus, intentava bastir una cultura nacional, moderna i cosmopolita que ajud??s a vertebrar el pa??s; una cultura que al continent havia sofert la desmoralitzaci?? i el descr??dit b??l???lics i contra la qual s???havien rebel???lat les avantguardes, mentre que aqu??, a Catalunya, era tot just una promesa de futur.??? (Miquel Bach, dins La Colla de Sabadell, entre el Noucentisme i l???Avantguarda. Fundaci?? La Mirada, 2002.)


ELS ACTIVISTES PRINCIPALS DE LA COLLA

Francesc Trabal i Benessat (Sabadell, 1899 ??? Santiago de Xile 1957)

Periodista i novel???lista, la seva obra destaca per l???aud??cia dels plantejaments narratius, l???humor i la sensualitat. Fou redactor en cap del Diari de Sabadell i col???labor?? en La Veu de Catalunya, La Publicitat, Mirador, Meridi??, D???Ac?? i d???All????? S???estren?? amb L???any que ve (1925), llibre d???acudits il???lustrats, prologat per Josep Carner, que encetava les Edicions La Mirada, on tamb?? public?? la primera novel???la, L???home que es va perdre (1929), i Judita (1930). I, successivament, Quo vadis, S??nchez? (1931), Hi ha homes que ploren perqu?? el sol es pon (1933) i Vals ( Premi Crexells 1936). Els mediocres (1929) ??s l?????nica incursi?? al teatre, que s???estren?? el 1931. Durant la guerra, a Barcelona, fou membre actiu de l???Agrupaci?? d???Escriptors Catalans, secretari de la Instituci?? de les Lletres Catalanes i organitzador del Servei de Biblioteques del Front. Exiliat a Fran??a, gr??cies a les seves coneixences, gestion?? per a un nombr??s grup d???escriptors el refugi de Roissy-en-Brie. El desembre de 1939 s???embarcava en el Florida cap a Santiago de Xile, en un cam?? sense retorn.


Joan Oliver i Sallar??s (Sabadell, 1899 ??? Barcelona, 1986)

Fill de l???alta burgesia industrial i financera sabadellenca, estudi?? Dret, per?? de molt jove es decant?? per la literatura i el periodisme. Ja abans d???entrar com a redactor al Diari de Sabadell, el 1923, va ser corresponsal de La Veu de Catalunya i de La Publicitat, en els quals m??s endavant col???laborar?? habitualment. El 1928 public?? el primer llibre de narracions, Una trag??dia a Lil???liput, a les Edicions La Mirada. En ??poca republicana, fou redactor de Mirador i de Meridi??, public?? Les decapitacions (1934), amb qu?? s???estrenava en poesia amb el pseud??nim de Pere Quart, Cataclisme (1935), All?? que tal vegada s???esdevingu?? (1936), Bestiari (Premi Folguera 1936) i el 1938 estren?? La fam (Premi Teatre Catal?? de la Com??dia). Durant la guerra va participar en la creaci?? i la gesti?? de l???Agrupaci?? d???Escriptors Catalans, la Instituci?? de les Lletres Catalanes i el Servei de Biblioteques del Front. S???exili?? a Fran??a, al castell de Roissy-en-Brie i, a finals de 1939, s???embarc?? en el Florida cap a Santiago de Xile, d???on retorn?? a primers de mar?? de 1948.


Armand Obiols (Sabadell, 1904 ??? Viena, 1971)

Poeta, cr??tic literari i periodista, Joan Prat i Esteve adopt?? el pseud??nim d???Armand Obiols amb la publicaci?? dels primers poemes a la premsa, el 1919. De molt jove fou corresponsal de La Veu de Catalunya amb unes cr??niques que signava White i public?? articles de cr??tica al Diari de Sabadell i a La Publicitat. A mitjan anys vint s???havia creat un gran prestigi intel???lectual i tenia fama de cr??tic dur i exigent. A principis del 1929 hagu?? de plegar la secci?? ???Buirac??? del diari La Nau, perqu?? la consideraren excessivament morda??. La Mirada anunci?? durant dos anys la imminent aparici?? de Deucali??, llibre de poesia de tradici?? simbolista, d???una maduresa preco??, que acab?? desestimant, eternament insatisfet de la seva obra de creaci??. Amb la Rep??blica mantenia un segon editorial a La Publicitat i, militant d???Acci?? Catalana, es revel?? com un excel???lent orador. En esclatar la Guerra Civil Espanyola particip?? activament en l???Agrupaci?? d???Escriptors i el Servei de Biblioteques del Front i fou cap de redacci?? de la Revista de Catalunya. El 1939 s???exili?? a Fran??a i estigu?? a Roissy-en-Brie. Amb l???ocupaci?? nazi fou internat en un camp prop de Bordeus. A la fi de la guerra europea entr?? de traductor a l???ONU, primer a Par??s i a Ginebra, i despr??s a la IAEA (Ag??ncia Internacional d???Energia At??mica), que tamb?? depenia de les Nacions Unides, a Viena.


ELS ALTRES COMPONENTS

Antoni Vila Arrufat (Sabadell, 1894 ??? Barcelona, 1989)

Pintor, gravador i muralista. S???inici?? amb el seu pare, Joan Vila Cinca, i a l???Escola Industrial d???Arts i Oficis. Estudi?? a Llotja el 1911, en ple esclat del Noucentisme, i a la Real Academia de San Fernando de Madrid. El 1919 an?? pensionat a Par??s i el 1923 viatj?? per It??lia, d???on retorn?? molt influ??t pels prerenaixentistes. La seva obra, entre realisme i noucentisme, se centr?? aleshores en la figura, que, en formar fam??lia el 1928, deriv?? aviat cap a les maternitats. Durant els anys trenta, particip?? activament en la vida barcelonina i obtingu?? nombrosos guardons a Barcelona, Madrid, Ven??cia o Berl??n. En esclatar la Guerra Civil Espanyola es retir?? a Sant Sebasti?? de Montmajor. En la llarga postguerra espanyola s???orient?? cap a la pintura mural religiosa.


Llu??s Parcerisa i Serra (Rub??, 1896 ??? Barcelona, 1989)

Va entrar molt jove al Diari de Sabadell de corrector de galerades i despr??s fou redactor d???esports. Ben aviat, per??, es revel?? com a humorista amb unes cr??niques molt personals, entre l???absurd i el costumisme, que enlluernaren Oliver i Trabal. Va ser el gran gestor de l???Associaci?? de M??sica. En morir el seu pare, va haver de deixar els estudis de Medicina i entr?? a treballar a la Federaci?? Catalana de Futbol, feina que l???ocup?? tota la vida professional.


Josep M. Trabal i Benessat (Sabadell, 1897 ??? Valpara??so, 1981)

Advocat, escriptor i dibuixant. Col???labor?? en diverses publicacions com a caricaturista amb el pseud??nim de Tramuntana. Cal remarcar la seva col???laboraci?? en l???extraordinari Almanac del Diari de Sabadell de 1928. El 1919 expos?? a l???Acad??mia de Belles Arts de Sabadell. Col???labor?? estretament en la gesti?? de l???Associaci?? de M??sica. S???exili?? a Fran??a amb el grup de Roissy-en-Brie i, amb l???ocupaci?? alemanya, s???embarc?? en el Florida cap a Xile.


Ricard Marlet i Saret (Sabadell, 1896 ??? Matadepera, 1976)

Dibuixant, pintor i xil??graf especialitzat en la t??cnica del gravat al boix, en la qual excel???l??. Va ser professor de dibuix a l???Escola Industrial i d???Arts i Oficis i a l???Escola Sant Lluc. Durant la guerra va fer classes de treballs manuals a l???Institut-Escola creat per la Generalitat de Catalunya per reprendre l???ensenyament en el caos generat per l???aixecament militar del 1936. Disseny?? llibres i el logotip de La Mirada i va il???lustrar molts dels programes de l???Associaci?? de M??sica. Els seus boixos donaven un toc d???eleg??ncia noucentista als pulcres impresos de la casa Sallent, amb la qual col???labor?? molts anys. El 1936 s???instal???l?? definitivament a Matadepera, on feia anys que estiuejava.


Miquel Carreras i Costajuss?? (Sabadell, 1905 ??? T??rmens de Segre, 1938)

Pensador, fil??sof i escriptor, era un home dotat d???una poderosa intel???lig??ncia. Als 23 anys ja s???havia llicenciat en dret, Filosofia i Lletres i Hist??ria, i, entre cl??ssiques i modernes, coneixia una desena de lleng??es. Public?? nombrosos articles al Diari de Sabadell i a diverses publicacions locals. Col???laborava en La Veu de Catalunya, on escrivia sobre filosofia, dret, hist??ria, art i literatura. Fruit de la recerca a l???Arxiu Hist??ric, va escriure L??nies d???hist??ria ciutadana (1930) i Elements d???hist??ria de Sabadell (1932), editat per l???ajuntament republic?? com a text per a les escoles. El 1928 havia estat nomenat cronista i arxiver de la ciutat. Per?? la seva gran obra de creaci?? ??s un recull d???aforismes i pensaments, Conceptes i dites de Mart?? Rialp, que don?? a l???estampa el juny de 1938, un parell de mesos abans de morir al front, molt probablement assassinat.


Joan Garriga i Manich (Sabadell, 1902 ??? Bellaterra 1996)

Llicenciat en Farm??cia, dibuixant, pintor i cr??tic d???art, activitat que exerc?? amb el pseud??nim de Joan David. Va fer la primera exposici?? a Belles Arts el 1922. De jove col???labor?? en la premsa barcelonina i ocasionalment compart?? amb Armand Obiols corresponsalia a La Veu de Catalunya. Va ser fundador i director de Paraules, revista d???arts i lletres apareguda el 1922, en qu?? van col???laborar Armand Obiols i Salvat Papasseit. Particip?? en l???Almanac de les Arts de 1924, com a cr??tic i com a il???lustrador amb el pseud??nim de Flao.