Usuari:Juli Camarasa i Caster??

De Viquip??dia

RAMON LLULL, CLASSIC.

Literatura cl??ssica ??s aquella que transcendix la seua ??poca i que actualitzem al present a fi d??aprendre??n.. ??Com i qu?? es pot llegir d??un autor com Ramon Llull, cl??ssic medieval, al s. xxi, l??era del domini de la deessa economia, l????poca del capgirament o l??anul.laci?? dels valors cristians? ??Quina ??s la import??ncia que li donem els lectors d??ara a la seua variada i gegantina obra? Ens resulta f??cil d??accedir-hi? Per llegir literatura antiga cal, en primer lloc, fer un exercici de ???relativitat??? cultural per q??estionar-nos els nocius esquemes mentals adquirits, tant sobre les nocions de ???llengua i literatura??? com sobre ???models??? literaris.Actualment posse??m una noci?? de literatura molt m??s deformada i pobra que la que es creien els antics.(Sobrevalorem l??est??tica, descreiem del sentit).Redu??m la literatura a ficci??, poesia i novel.la, tot descartant mitjans que hi tenen molt a veure (cinema, televisi??, r??dio, etc.). Mdme. De Sta??l entenia la literatura com ???l??art de perfeccionar els mitjans de pensamet???. En aquest sentit, Llull ??s un gran literat actual. Fou tot un pensador original que, com Arist??til, va voler inquirir sobre tots els objectes mentals de coneixement, inclosos els metodol??gics.A.N. Whitehead va remarcar que en la g??nesi de la ci??ncia moderna devem m??s als medievals universalistes que no als fil??legs del Renaixement. La curiositat extensiva lul.liana ??s m??s variada que no la de Vives, posem per cas. Ara, no podem ni devem llegir els cl??ssics per quedar b?? o fer com que els llegim. Els hem de fer nostres cadasc??. I per aix?? hem de saber relligar-los a interessos concrets actuals que sostenim i que ens afecten. Un fet singular, a Occident, d??avantguarda i obertura, ??s el de la construcci?? d??una nova espiritualitat: els uns tiren cap al Budisme, els altres cap a m??sitiques com el sufisme, altres resten fossilitzats en un ateisme dogm??tic o vigoritzats en ateismes de fonda metaf??sica social, la majoria deserten del cristianisme m??s o menys convencional i els menys es plantegen un cristianisme o teisme de nou encuny, sincr??tic, obert a la major integraci?? de riques tradicions espirutals.

Doncs b??, us puc dir que un dels motius m??s forts que m??han portat a llegir Llull ha estat la descoberta d??un llibre seu, ???El llibre d??Amic i Amat???, d??arrel suf??. Concebut com una mena d??oracions afor??stiques, una per cada dia de l??any, Llull hi entrella??a un bell cant a l??amor pur de la uni?? m??stica. Deixeu-me que us en referisca un: ???Amor ??s mar turmentosa d??ones i de vents que no t?? port ni riba. Mor l??amic en l??amar i en la seua aventura moren els seus turments i s??acompleixen els seus desitjos???.

M??s.Tamb?? el tema de la comunicaci?? ha estat central cap a mitjan s. xx. El ???Llibre del sis?? sentit???, magnificament editat per J.Ll. Navarro i referit per L. Aracil als seus treballs sobre sociologia del llenguatge, enlla??a amb les millors aportacions en aquest camp.Finalment, el ???Llibre del gentil i els tres savis??? ens pot ser ??til en l??amanit i controvertit tema del xoc o/i alian??a de les civilitzacions. Es tracta d??un di??leg a tres bandes que encara els dogmes i punts de vista de les tres religions del Llibre (cristianisme, islamisme i judaisme).

Quant a la import??ncia de la seua obra, us referir?? una an??cdota. De visita a Praga, al museu nacional, vaig accedir a una sala on s??exposava el bust dels europeus il.lustres. Per descomptat, hi era el gran Comenius, lul.li?? ell i gran personatge txec (esp. en la hist??ria de la pedagogia). Sabeu qui ens representava als d??aquestes latituds? Ni Cervantes, ni Mn. Cinto Verdaguer; Ramon Llull i Arnau de Vilanova. Certament, aix?? no vol dir res. Per?? alguna cosa vol dir. No, la import??ncia de Llull no rau sobretot que ??s un gran cultivador de l??occit?? del sud com a llengua liter??ria, com fantasiegen els fil??legs catalanistes ???que tamb??. La seua rellev??ncia deriva que ??s un pensador que ha heretat molt a d??altres grans pensadors com Leibnitz, Comenius o Comte, per dir-ne alguns.

Per acabar, lamentem que la seua obra, no resulte f??cil d??adquirir. Hi falten m??s actualitzacions al valenci?? corrent i m??s edicions de butxaca, tant com bons estudis cr??tics que connecten les q??estions i la manera de plantejar-se-les al seu temps amb amb temes i formes actuals. Aquest, per??, sempre ??s el gran repte i reclam de tots els cl??ssics.

j.camarasa