Intel 80486

De Viquip??dia

Processador Intel i486 DX-50
Data de fabricaci??	1989
Data cessament fabricaci??	setembre de 2007
Nombre de transistors	1.200.000
Geometria	0,8 ??m
S??cal	Socket 1, 2 i 3
Nombre de pins de connexi??	169, 238 i 237
Encapsulat	CPGA i PLCC.
Tractament en bits	32
Fabricant	Intel

El Intel486 (conegut tamb?? com i486, 486, o Intel 80486) es la segona generaci?? de microprocessadors de 32 bits. Presentat l'any 1989 era el primer a tenir un disseny realment segmentat, m??s d'un mili?? de transistors i, a difer??ncia dels anteriors, es dels primers a ser anomenats sense el prefix "80-" degut a una sent??ncia judicial que prohibia establir drets reservats en els n??meros (com 80486). Es per aquest motiu que el successor del 486 s'anomenar?? Pentium i no 80586. Pat Gelsinger va ser el director de projecte de creaci?? d'aquest processador.

Aquest processador va ser incorporat en molts ordinadors al llarg dels anys 90. Va deixar-se de fabricar el setembre de 2007, tot i que llavors ja havia estat superat en el segment d'ordinadors personals; de fet havia estat equipat en sistemes integrats.

Taula de continguts 1 Informaci?? general 1.1 Difer??ncies amb el 386 1.2 Alternatives al 486 1.3 Configuracions amb el i486 2 Models 3 Enlla??os externs

[edita] Informaci?? general

El 486 s'assembla for??a al seu predecessor, el i386, si ho mirem a nivell de software (nom??s s'afegeixen algunes instruccions com la CMPXCHG i la XADD; cal esmentar que segueix sent un x86) per?? les novetats que presenta aquest sobre l'anterior es troben en, a part de tenir un disseny segmentat, una unitat de coma flotant FPU (486 i s??ries DX), mem??ria cau integrada al processador i una interf??cie de bus de dades millorada. Totes aquestes millores fan que els 486 siguin el doble de r??pids que els 386, encara que novament es produeix el mateix que en el 386: les versions m??s r??pides poden igualar o superar lleugerament a les versions m??s lentes dels 486. A l'igual que el 386, el bus de dades es de 32 bits i el bus de gesti?? es tamb?? de 32 bits, amb el qual podia gestionar directament fins a 4 Gb.

El processador i486DX2 66 Mhz va ser equipat en molts sistemes (i possiblement un dels m??s populars). Principis i mitjans dels anys noranta, ja en les acaballes de l'era MSDOS, molts jugadors van adquirir equips amb aquest processador, amb mem??ria RAM que oscil??lava dels 8 a 16 Mb de RAM i una tarja gr??fica VLB; aquesta configuraci?? es considerava com un sweet spot per les seves prestacions i duraci??, per?? la introducci?? dels gr??fics 3D va provocar el final del regnat dels 486 degut a que aquests exigien un ??s exhaustiu de la FPU a part de necessitar de m??s ample de banda i major velocitat de la mem??ria cau. Molts programadors ja van comen??ar a crear programes optimitzats pel Intel Pentium (com per exemple el Quake!.

Tamb?? va oferir-se el i486DX2 50 Mhz per?? la velocitat del seu bus era de 25 Mhz (la del 66 era de 33 Mhz) i aix?? el feia significament m??s lent (i menys popular). Tampoc van gaudir de molta acceptaci?? el OverDrive i els DX4, degut a que ja havien aparegut justament despr??s de les primeres entregues dels Pentium.

[edita] Difer??ncies amb el 386

A continuaci?? es llisten les diferents millores que presenta el i486:

• Mem??ria cau per instruccions i dades de 8 kb (16 kb per als DX4) tipus SRAM integrada al processador, destinada a desar les instruccions m??s emprades (el 386 tenia una a trav??s de xip extern, per?? era m??s lenta).
• Arquitectura segmentada (pipelining). Aix?? permet al processador gestionar el Locate-Fetch-Execute a cada cicle de rellotge (en canvi al 386 havia de fer-ho per separat cada cop).
• Millores a la MMU.
• Integraci?? d'una FPU i addicci?? d'instruccions matem??tiques.

[edita] Alternatives al 486

Al igual que en el 386 es va usar la enginyeria inversa i empreses com IBM, Texas Instruments, AMD, Cyrix, UMC i Chips and Technologies entre d'altres.

Cyrix va dissenyar un 486 a partir d'un 386 per?? amb el joc d'instruccions del 486; aquest el va llicenciar a d'altres fabricants perqu?? el fabriquessin, com Texas Instruments i SGS-Thompson. IBM va tenir acc??s a moltes patents d'aquest processador que el van ajudar a crear un 486; AMD i UMC va clonar el 486, encara que UMC els va oferir arreu del m??n excepte a EUA (de fet es podia llegir "Not for U.S. sale or import" -no a la venta o importaci?? als EUA-); tot i aix?? Intel va entaular un plet contra UMC, va guanyar i aquesta va dur de cessar la producci?? dels 486 clonats (i va dur d'indemnitzar per danys a Intel.

AMD en canvi va entaular un plet contra Intel; l'any 1995 es va arribar en un acord entre les dues companyies [1] per cessar hostilitats sobre violaci?? de patents entre d'altres.

[edita] Configuracions amb el i486

Els primers 486 eren equipats en plaques base amb eslots ISA de 8 i 16 bits; algunes, tamb?? van incloure eslots EISA; posteriorment equiparan eslots ISA i VESA Local Bus (VLB), aquests ??ltims, destinats per les targetes gr??fiques i controladores de disc dur. Amb l'aparici?? del bus PCI els eslots VESA van anar desapareixent fins al punt que les plaques m??s recents combinaven eslots PCI amb ISA (en algunes, tamb?? s'afegia a m??s a m??s un VLB). Usualment els bus VESA i PCI operaven a la velocitat de rellotge externa del 486.

Els primers sistemes 486 van ser els Apricot VX FT, de Regne Unit fabricats per Apricot Computers.

Les plaques m??s modernes per 486 inclo??en la tecnologia Plug-And-Play, usada en el sistema operatiu Microsoft Windows 95. Aquesta permetia que els components tinguessin una f??cil instal??laci?? per als usuaris finals d'aquests equips.

[edita] Models

Existeixen diferents sufixes i variants. Novament Intel destinar?? una versi?? SX com a versi?? econ??mica i una SL per equips de baix consum.

• i486DX: La versi?? original del processador.
• i486SX: un i486DX sense FPU; les primeres versions la inclo??en desactivada, per?? posteriorment es va treure per reduir costos.
• i486DX2: Internament funciona al doble de la velocitat subministrada per la freq????ncia externa a la que funcionen els components del sistema.
• i486SX2: Igual que l'anterior nom??s que es un i486SX.
• i486SL: Una versi?? del i486DX destinada a ordinadors port??tils.
• i486SL-NM: Un i486SL basat amb el i486SX.
• i487: Un i486DX dissenyat com a FPU pel i486SX; s'instal??la al s??cal del co-processador.
• i486 OveDrive: Un sistema d'actualitzaci?? de processadors.
• i486DX4: Internament funciona al triple de la velocitat subministrada per la freq????ncia externa a la que funcionen els components del sistema.

Les freq????ncies internes del 486 van ser 16, 20, 25, 33, 40, 50, 66, 75, 100 i 120 Mhz; l'??nic 486 que tenia un bus a 50 Mhz va ser el i486DX 50, per?? tenia problemes de compatibilitat amb les plaques base degut a la velocitat del seu bus; degut a la seva poca popularitat va ser substitu??t pels i486DX2.

[edita] Enlla??os externs

• Informaci?? del Intel 486 (angl??s)
• Documents i informaci?? relativa al Intel 486 (angl??s)