Ingeborg de Dinamarca (reina de França)
De Viquipèdia
Ingeborg de Dinamarca ( 1175 - Corbeil 1236 ), princesa de Dinamarca i reina consort de França (1193-1223).
[edita] Orígens familiars
Nasqué el 1175 sent filla de Valdemar I de Dinamarca i la seva esposa Sofia de Minsk. Fou germana dels reis Canut VI de Dinamarca i Valdemar II de Dinamarca.
[edita] Núpcies i descendents
Es casà el 14 d'agost de 1193 amb el rei Felip II de França, vidu de la seva primera esposa Isabel d'Hainault. D'aquest matrimoni no tingueren fills.
[edita] El problema amb Felip II
En virtut d'una aliança entre Dinamarca i França contra Anglaterra Felip II es casà amb Ingeborg. La mateixa nit de noces el rei sentí una aversió terrible cap a la seva esposa, tot i la seva bellesa, per la qual cosa la repudià immediatament.
Felip II apel·là al Papa per l'anul·lació del matrimoni al·legant la no consumació del matrimoni. Però Ingeborg assegurà que s'hi s'havia produït la consumació per la qual cosa la Santa Seu no concedí la dissolució. Felip II immediatament tancà Ingeborg en un castell a Etampes i es casà de nou el 1996 amb Agnès de Merània, amb la qual tingué dos fills. Per la mediació del rei de Dinamarca Canut VI Ingeborg passà a residir en un convent.
El nou casament del rei francès pretenia assegurar-se la successió al regne, ja que tan sols tenia un únic fill del seu primer matrimoni. Aquest casament però comportà que el Papa Innocenci III declarès invàlid aquest casament i reconeixia Ingeborg com esposa legal del rei francès. El Sant Pare ordenà al rei repudiar la seva tercera esposa i tornar amb la segona. Quan Felip August no ho feu el Papa decidí posar França sota un interdicte el 1199. No fou fins el 7 de desembre de 1200 que s'aixecà l'interdicte pel nou repudiament de Felip August a la seva tercera esposa. Per les pressions del Papa i de Valdemar II de Dinamarca, germà d'Ingeborg i nou rei de Dinamarca, Felip II August finalment tornà a acceptar Ingeborg a la Cort francesa el 1213 tot i que no reprengueren la vida conjugal.
Es retirà a Orleans i posteriorment a Corbeil on morí el 29 de juny de 1236. En el seu testament demanà ser enterrada a la catedral de Saint-Denis però Lluís IX de França ho refusà, en consideració del seu avi Felip II, i fou enterrada a St.Jean-sur-l'Isle de Corbeil.
