Indumentària
De Viquipèdia
La indumentària és el vestit tradicional de cada poble.
[edita] Història
[edita] Àsia
Els primers habitants de la part occidental de l'Àsia Menor i de la península grega, portaven una espècie de calces i una túnica amb mànigues.
ELS VESTITS ROMANS
En la civilització romana es va desenvolupar un vestit extremadament senzill i còmode format per una túnica, clàmide i peple.
La túnica, la peça base, era curta en l'home i als turmells en la dona. Estava formada per un rectangle de tela cosit a les espatlles i es cenyia a la cintura amb un cinturó.
La clàmide era una capa curta doblegada en una espatlla que sovint es portava com a única peça. Era substituïda a l'hivern per un mantell més llarg.
La dona vestia el peple, la versió femenina de la clàmide, que anava subjecte a la cintura i tapava els turmells.
Els primers romans portaven la túnica, i la toga, peça característica de Roma que es va mantenir com a vestit oficial i de cerimònia al llarg de la República i fins a finals de l'Imperi Romà d'Occident.
La toga, encara similar a la clàmide grega, mesurava aproximadament tres vegades l'altura de la persona, es doblegava a lo llarg i es posava de forma estudiada. En l'Imperi d'Occident aquesta peça va arribar a quedar finalment reduïda a una tira de tela, l´estola.
La túnica (que va sobreviure sota diferents formes i cada vegada amb més ornaments) i l'estola van ser adoptades per l'Església cristiana.
La dona portava una túnica llarga que en principi era de llana i més tard va passar a ser de cotó, però, més sofisticada i recarregada.
En l'Imperi Roma es va adoptar l'ús de les calces, menys en Roma, per a protegir-se del fred i com part del vestit militar.
Prehistòria
Les causes que van fer que l'home comencés a utilitzar el vestit poden ser tant el fred com el poder màgic que s'atribuïa al vestuari. Els primers homes caçadors es cobrien amb la pell dels animals perquè així s'assemblaven a l'animal caçat, de manera que el vestit era un mecanisme per afavorir la cacera. Els primers testimonis que en tenim són de fa uns 15.000 anys. L'agulla es va inventar, si fa o no fa, a la mateixa època. Les primeres agulles eren d'os, i els tendons d'animals o alguns filaments vegetals es feien servir com a fil. El vestit de teixit va aparèixer, fa 5 o 6 mil anys, coincidint amb el pas de l'home caçador a l'home agricultor.
Els primers teixits
Edat antiga A la zona mediterrània, els grecs vestien amb túniques senzilles, drapejades, de lli, de llana o de cotó i amb una capa que podia tenir caputxa. Normalment eren de colors blanc, colors vius o llises amb sanefes i adorns brodats, però mai estampats. Els joves duien una roba esportiva, clàmide, que era un tectangle de roba nuat en una espatlla. Les dones duien túniques que els arribaven als peus, damunt les quals es posaven l'himation, o gran xal que també podien portar els homes. Grecs
Romans Els romans per la seva banda vestien unes simples túniques curtes cosides i lligades a la cintura amb un cordó que anomenaven colobium. Damunt es col·locaven la toga, tros de roba en forma de semiel·lipse de llana blanca amb la qual s'embolcallaven el cos. La dels magistrats i senadors duia una franja porpre. Les dones duien sostenidors, strophium, i una faldilleta sota de la túnica, damunt portaven l'estola, cenyida als malucs i es cobrien amb un mantell, pali.
Edat mitjana Alta Edat Mitjana
Els senyors feudals duien encara túniques. Al seu damunt portaven l'estola, peça de roba guarnida amb brodats i pedreria. amb la influència oriental els teixits s'enriquiren i es folraren amb pels d'animals. Les dones riques duien dues túniques, una de mànigues estretes i una d'amples, cenyides amb un cinturó. Damunt portaven un mantell. La gent del poble vestia túniques de roba aspra i es cobrien el cap amb capells de feltre o amb caputxes. Nobles i servents
Burgesos Baixa Edat Mitjana
Am l'aparició de la burgesia es modifica el vestuari. Damunt de la túnica es posen una mena de bata amb caputxa que s'anomena garnatxa. Es cobrien el cap amb tota mena de boines, gorres i barrets. Com més s'enriqueixen més compliquen el seu vestuari. Les túniques femenines eren cenyides de cintura en amunt i llargues fins als peus. Les dones riques portaven cua.
Edat moderna Renaixement
En els homes la túnica es redueix a una camisa, damunt d'aquesta es posen un gipó cenyit per la cintura. Els calçons s'escurcen i van molt cenyits. Les persones grans portaven garnatxa, els joves no. El vestit de les dones consta de tres peces: la camisa amb un gran escot; la vesta, llarga, cenyida, amb mànigues llargues; i la sobrevesta, vestit ampli de cintura en avall. En el cap porten còfies i es posa de moda un barret en forma de cucurull amb vels transparents. Renaixement
Mosqueters Segle XVII
El calçó es substitueix pel bombatxo, el gipó es cenyeix, s'afegeixen les casaques. S'introdueixen les botes amb gira, els barrets amplis i les perruques llargues i voluminoses. En les dones apareix la cotilla i els vestits augmenten de volum. Les faldilles es mantenen acampanades gràcies a un cèrcol de vímet. Es recullen el cabell en grans monyos.
Edat contemporània Segle XIX
En aquest segle l'home vesteix amb l'anomenat vestit modern: jaqueta i pantalons rectes fins als peus. Les casaques llargues es transformen en abrics i jaquetes fins als malucs; els calçons queden com a peça esportiva. Les dones es porten vestits cenyits a la cintura amb enagos per donar volum. Porten barrets molt grans i guarnits. Cap a finals de segle les faldilles només tenen volum pel darrera fent una cua o polissó. Romàntics
Avui Segle XX
Durant aquest segle la roba sofreix una gran evolució. Els vestits s'escurcen i es cenyeixen pels malucs, es la moda xarleston. La dona comença a utilitzar el pantaló (gran escàndol). Els pantalons dels homes es fan més amples. utilitzen pullovers i sweaters, desapareixen els barrets. Els joves es deixen els cabells llargs i tendeixen a vestir de forma acolorida i senzilla (hippy). S'estén el vestuari esportiu d'influència americana (texans).
Moda
La manera de vestir ha esta des de sempre un distintiu social. Els models estàndards ha canviat segons gustos i circumstàncies socials, culturals, polítiques i pels costums dels països en cada moment. La moda és el resultat d'aquestes tendències. França, Anglaterra, EEUU han marcat la moda durant molt temps.. Actualment, el vestit reflecteix la diversitat de mentalitats i l'intercanvi de cultures.EL VESTIT I LA MODA
Els materials, els mitjans tecnològics disponibles, el clima, les idees socials i religioses i el sentit estètic han influït en la manera de vestir de cada grup humà. Cada cultura ha tingut i té els seus models de vestit propis i característics.
Prehistòria
Les causes que van fer que l'home comencés a utilitzar el vestit poden ser tant el fred com el poder màgic que s'atribuïa al vestuari. Els primers homes caçadors es cobrien amb la pell dels animals perquè així s'assemblaven a l'animal caçat, de manera que el vestit era un mecanisme per afavorir la cacera. Els primers testimonis que en tenim són de fa uns 15.000 anys. L'agulla es va inventar, si fa o no fa, a la mateixa època. Les primeres agulles eren d'os, i els tendons d'animals o alguns filaments vegetals es feien servir com a fil. El vestit de teixit va aparèixer, fa 5 o 6 mil anys, coincidint amb el pas de l'home caçador a l'home agricultor.
Edat antiga
A la zona mediterrània, els grecs vestien amb túniques senzilles, drapejades, de lli, de llana o de cotó i amb una capa que podia tenir caputxa. Normalment eren de colors blanc, colors vius o llises amb sanefes i adorns brodats, però mai estampats. Els joves duien una roba esportiva, clàmide, que era un tectangle de roba nuat en una espatlla. Les dones duien túniques que els arribaven als peus, damunt les quals es posaven l'himation, o gran xal que també podien portar els homes.
Els romans per la seva banda vestien unes simples túniques curtes cosides i lligades a la cintura amb un cordó que anomenaven colobium. Damunt es col·locaven la toga, tros de roba en forma de semiel·lipse de llana blanca amb la qual s'embolcallaven el cos. La dels magistrats i senadors duia una franja porpre.
Les dones duien sostenidors, strophium, i una faldilleta sota de la túnica, damunt portaven l'estola, cenyida als malucs i es cobrien amb un mantell, pali.
Edat mitjana
Alta edat mitjana
Els senyors feudals duien encara túniques. Al seu damunt portaven l'estola, peça de roba guarnida amb brodats i pedreria. amb la influència oriental els teixits s'enriquiren i es forraren amb pels d'animals. Les dones riques duien dues túniques, una de manigues estretes i una d'amples, cenyides amb un cinturó. Damunt portaven un mantell. La gent del poble vestia túniques de roba aspra i es cobrien el cap amb capells de feltre o amb caputxes.
Baixa edat mitjana
Am l'aparició de la burgesia es modifica el vestuari. Damunt de la túnica es posen una mena de bata amb caputxa que s'anomena garnatxa. Es cobrien el cap amb tota mena de boines, gorres i barrets. Com més s'enriqueixen més compliquen el seu vestuari. Les túniques femenines eren cenyides de cintura en amunt i llargues fins als peus. Les dones riques portaven cua.
Edat moderna
Renaixement
En els homes la túnica es redueix a una camisa, damunt d'aquesta es posen un gipó cenyit per la cintura. Els calçons s'escursen i van molt cenyits. Les persones grans portaven garnatxa, els joves no. El vestit de les dones consta de tres peces: la camisa amb un gran escot; la vesta, llarga, cenyida, amb manigues llargues; i la sobrevesta, vestit ampli de cintura en avall. En el cap porten còfies i es posa de moda un barret en forma de cucurull amb vels transparents.
Segle XVII
El calçó es substitueix pel bombatxo, el gipó es cenyeix, s'afageixen les casaques. S'introdueixen les botes amb gira, els barrets amplis i les perruques llargues i voluminoses. En les dones apareix la cutilla i els vestits augmenten de volum. Les faldilles es mantenen acampanades gràcies a un cèrcol de vimet. Es recullen el cabell en grans monyos.
Edat contemporània
Sefle XIX
En aquest segle l'home vesteix amb l'anomenat vestit modern: jaqueta i pantalons rectes fins als peus. Les casaques llargues es transformen en abrics i jaquetes fins als malucs; els calçons queden com a peça esportiva. Les dones es porten vestits cenyits a la cintura amb enagos per donar volum. Porten barrets molt grans i guarnits. Cap a finals de segle les faldilles només tenen volum pel darrera fent una cua o polisó.
Segle XX
Durant aquest segle la roba sofreix una gran evolució. Els vestits s'escurcen i es cenyeixen pels malucs, es la moda xarleston. La dona comença a utilitzar el pantalon (gran escandol). Els pantalons dels homes es fan més amples. utilitzen pullovers i sweaters, desapareixen els barrets. Els joves es deixen els cabells llargs i tendeixen a vestir de forma acolorida i senzilla (hippy). S'estén el vestuari esportiu d'influència americana (texans).
Obtenido de "http://es.wikipedia.org/wiki/Usuario:Ibarra_brian"
