Ignasi Dom??nech i Puigcerc??s
De Viquip??dia
 |
Important: Aquesta p??gina ??s sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparici?? d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la p??gina de discussi?? per a una major informaci??. |
Ignasi Dom??nech i Puigcerc??s Castellbell i el Vilar, 8 de setembre del 1874 - Barcelona, 11 de novembre de 1956 fou un cuiner catal??.
A les acaballes de l???Any Ignasi Dom??nech que hom ha dedicat a recordar la persona i l???obra del cuiner manres?? de la mort del qual es commemora el 50?? aniversari, aflora la seva relaci?? amb la ciutat que el va veure n??ixer el 8 de setembre del 1874 a trav??s de les viv??ncies familiars. Molt ??s el que s???ha dit i escrit sobre aquest veritable catal?? universal despr??s de recerques en el seu arxiu particular, especialment les seves mem??ries, a trav??s de l???estudi de la trentena de llibres publicats o del buidatge poc o molt de El gorro blanco la revista que fund?? i dirig??. Sempre per?? s???ha tractat Ignasi Dom??nech des del punt de vista professional i poques han estat les refer??ncies ??ntimes, de la seva vida personal m??s estricte. A vegades el que hom t?? m??s a prop resulta ser el m??s desconegut. L???article que presentem avui ??s el resultat de la casualitat i de la feina, ??s clar! i d??na un gir de 360 graus en el coneixement que fins ara ten??em de la persona d???aquest genial cuiner. Una casualitat que va fer que es contact??s, primer, amb el seu nebot carnal i fillol, un venerable anci?? de 93 anys, nascut a Castellbell i el Vilar i resident en aquest poblaci?? del Bages sud de nom Alejandro Vilallonga i Dom??nech i despr??s amb el manres?? Josep Roqueta Dom??nech, n??t de Pere Dom??nech i Muntaner germ?? d???Ignasi. En els darrers mesos, doncs s???han precipitat uns fets que han fet sortir a la llum unes fam??lies amb molt a dir sobre el personatge i que fins el moment present havien rom??s en l???anonimat, no pas per des??dia sin?? per ignor??ncia de tots els que en un moment o un altre hem tractat sobre el personatge. Posem cares a la fam??lia m??s propera i desvetllem els noms. Cal agrair tamb?? el suport i els aclariments donats per la Montserat i pel Francesc Dom??nech Bartra, un altre familiar, aquest per?? m??s indirecte ja que procedeix de la branca d???un germ?? del pare de l???insigne cuiner Josep Dom??nech i Prun??s, de nom Agust?? tot i que s??n els ??nics que mantenen el primer cognom.
Degut a les desavinences amb la seva madrastra, Josepa Muntaner, s???havia refugiat primer a casa dels oncles que regentaven la Fonda del Centro i despr??s havia gaireb?? desaparegut de l???escenari manres?? a la recerca de formaci?? com a cuiner, per no tornar mai m??s, senzillament no ??s cert. Dom??nech va fer diversos viatges amb estades llargues, mentre vivia a Madrid, amb els seus dos fills: Alejandro o Ignasitu per la fam??lia i Nieves producte del matrimoni amb Nieves Montoro, que mor?? jove, a casa de la seva germana: Llu??sa Dom??nech i Muntaner i tamb?? a casa del germ?? a Manresa, Pere Dom??nech i Muntaner fuster de professi?? i bomber de devoci??. Les estades van ser m??s sovintejades un cop va retornar a Catalunya, a Barcelona pels voltants del 1921 i es van prolongar en el temps.
Bona part de les receptes del best seller dels llibres de cuina de Catalunya La teca publicat el 1924 amb disset edicions ja, la darrera l???any 2005, van ser pensades fetes i escrites entre els menjadors de Manresa, a la Muralla del Carme 6 i de Castellbell i el Vilar, Joaquim Borr??s 92 i que per a aquest afer va comptar amb la col??laboraci?? de la germana: la Llu??sa a Castellbell i la cunyada la Pepeta Vilaseca a Manresa. La fam??lia va viure tant de prop la gestaci?? del llibre i tamb?? del volum titulat ??pats editat el 1928 que el cunyat i el nebot de Castellbell l???ajudaven a repartir els exemplars per les llibreries de Barcelona.
I finalment una darrera casualitat: aquest resportatge havia d???haver estat publicat dissabte passat per?? la possibilitats d???incorporar els ??ltims testimonis de familiars directes va aconsellar posposar-ho per avui, i ??quin dia ??s avui? , cinquanta anys despr??s, dia per dia, de la mort d???Ignasi Dom??nech i Puigcerc??s que segons el nebot i fillol Alejandro Vilallonga Dom??nech ??? ??s enterrat en el cementiri de Montju??c a la banda que d??na al mar???.
Qu?? ens expliquen des de Castellbell i el Vilar
Aix?? doncs la primera casualitat i la que ha desencadenat tota aquesta hist??ria ens va dur fins l???Alejandro Vilallonga qui malgrat l???edat i no poques vicissituds conserva una envejable mem??ria. El nostre interlocutor ??s fill de la germanastra de Dom??nech, Llu??sa Dom??nech i Muntaner i de Francesc Vilallonga i Viladesau, l???electricista que va dur el llum el??ctric a Castellbell i el Vilar procedent de la central el??ctrica que la fam??lia manresana dels Gomis tenia a la col??nia del mateix nom a Monistrol de Montserrat. Segons ha explicat l???avi Alejandro, malgrat les llargues abs??ncies, de Dom??nech, aquest sempre retornava una i altra vegada al Bages. Estava molt lligat a la fam??lia i especialment a la seva germana perqu?? ???li parava tots els cops. Com aquella vegada que se???n va adonar que el petit Ignasi s???havia apuntat a un troupe de gitanos i marxava cap a Sant Joan de Vilatorrada???. El 23 de mar?? del 1913, en plena efervesc??ncia de la vida madrilenya d???Ignasi Dom??nech, va n??ixer el nebot i li va ser padr??. Com era costum, va obsequiar la fam??lia del nou nat amb el vestit de bateig. Aquest vestit encara es conserva en un perfecte estat i ha servit per als bateigs de tres generacions.
Les anades i vingudes de Dom??nech al Bages van sovintejar mentre vivia a Madrid, hi treballava i hi creixia la seva fam??lia al costat de la seva muller Nieves Montoro. Que no va perdre el contacte amb Catalunya i que la seva obra hi era coneguda ho testimonia el reconeixement que li van fer el 1912 els cuiners i hostalers catalans en atorgar-li el reconeixement p??blic pel seu mestratge. Alejandro Vilallonga explica que passava alguns estius a Castellbell a casa de la germana i en companyia dels fills, Alejandro i Nieves i d???una minyona, i que tot i que feia anys que residia a la capital, no havia perdut gens ni mica l?????s del catal??. Ignasi Dom??nech retorna definitivament a Catalunya i s???instal??la a Barcelona pels voltants del 1921. Les visites a la fam??lia es multipliquen, aix?? com la llargada de les estades. En una d???aquestes, Francesc Vilallonga el va dur a Boades, Castellagal??, on vivia una fam??lia pagesa que portaven queviures per vendre a la botiga de cal Vilallonga i tamb?? a comer??os de Monistrol. Va ser en aquesta excursi?? on li van servir el plat de cargols que despr??s reflectiria a La Teca amb el nom de Cargols a l???estil de Boades. Possiblement tamb?? hi va menjar aquell dia el guisat de conill batejat amb el mateix top??nim. El mateix Dom??nech ho explica aix?? en l???encap??alament de la recepta: ???El plat de conill guisat, amb qu?? van obsequiar-me en un dinar d???amistat uns ve??ns d???aquest magn??fic poblet, va ??sser preparat per la senyora de la casa, excel??lent cuinera dotada de gran coneixement, tant de l???art culinari com de mestressa de casa. Agra??t d???aquests ve??ns per les seves atencions, com tamb?? pels molts detalls que varen facilitar-me, referents als plats t??pics d???aquest labori??s poblet, ??s perqu?? dono a con??ixer la recepta d???aquest suculent guisat???. La fam??liaVilallonga conserva encara alguns originals mecanoscrits de les receptes que Dom??nech reunia aqu?? i all?? que despr??s organitzava en el menjador de ca la germana amb qui compartia estones de cuina. D???aquesta activitat editora, l???avi Vilallonga recorda que els dibuixos que il??lustren La Teca els va fer el fill del cuiner manres?? de nom tamb?? Alejandro qui despr??s recolliria la torxa del pare i treballaria entre altres establiments de renom a l???Hotel Colon de les Rambles de Barcelona.
La relaci?? entre oncle i nebots era d???ajuda m??tua. Els contactes de Dom??nech possibilitava als Vilallonga trobar aparells de r??dio que despr??s venien en la seva activitat comercial i tamb?? queviures i aquests l???ajudaven a repartir els llibres que s???autoeditava el cuiner. ???De la Teca se???n van vendre molt??ssims, -explica Alejandro Vilallonga-, va ser una revoluci??. Costava tres pessetes i els an??vem a buscar a un magatzem que tenia sota la seu de R??dio Associaci?? de Catalunya a les Rambles a prop de la Boqueria???. A Barcelona, Dom??nech en el carrer Muntaner, on va morir i ??s on l???Alejandro i el seu pare l???anaven a veure quan baixaven a Barcelona. D???aquestes anades i vingudes acompanyant l???oncle, el fillol recorda que li agradava anar a un caf?? que hi havia a la pla??a Universitat, cantonada amb la Ronda de Sant Antoni on tocava una orquestra. La mem??ria de l???oncle i padr?? Ignasi ??s molt viva a la fam??lia Vilallonga i ha estat viscuda en la intimitat, fins que, com ja d??iem en l???encap??alament, la casualitat ha fet que en puguin participar tots aquells interessats en la figura i l???obra del cuiner manres?? del qual aquest any es commemora el cinquant?? aniversari de la seva mort.
Les viv??ncies manresanes
La ciutat va ser present sempre en la vida de Dom??nech. Retornada la fam??lia Dom??nec a Catalunya despr??s de la mort de la muller i mare Nieves Montoro, fins i tot el fill, que ja feia algun temps que s???havia traslladat per estudiar cuina, troba feina aviat als fogons del balneari de la Puda, aleshores regentat per la fam??lia que tenia l???hotel Gori d???Olesa de Montserrat. D???aquesta ??poca probablement en va sortir dues receptes com a m??nim: el Platillo de carn a l???olesana del qual diu que es fa similarment a Manresa i les perdius tendres a la graella amb salsa olesana. Aix?? era molt t??pic d???Ignasi Dom??nech: aprofitar les experi??ncies viscudes en les cuines on va treballar, per fer-ne una recepta per publicar en els seus receptaris un cop passada pel sed??s de la sistematitzaci??, i aquesta manera de fer la va traslladar al seu fill. De fet en el llibre ??pats on hi ha les dues receptes esmentades podem llegir la de Bananes Enric Granados, compositor que es va hostatjar a l???hotel Europa l???estiu qu?? Dom??nech va treballar-hi de tercer cuiner amb disset anys d???edat o Sopa a l???estil de la Cerdanya, probablement cuinada en la mateixa ??poca. Teresa Pujol Latre, muller de Josep Roqueta Dom??nech, tot i no haver conegut en persona al cuiner, el ???tio??? com el coneixia tota la fam??lia, explica per les refer??ncies de la seva sogra, Pepeta Vilaseca ???una gran cuinera tamb?? que de qualsevol cosa en feia un plat exquisit???, que quan Dom??nech aterrava a Manresa s???interessava per la cuina de la neboda ???qu?? farem avui per dinar Pepeta???? era la pregunta cl??ssica dels diumenges quan arribava amb el tren del Nord. I la neboda li explicava aquell o aquell altre plat ???com el poti-poti que ??s un plat que l?????via Pepeta havia apr??s a fer de quan anava a Mura amb les pageses???, o el bacall?? a la manresana, el Llu?? a l???estil Torre del Breny, aquest darrer nom sembla que el van adoptar en record a l???indret on van n??ixer els dos germanastres de Dom??nech o potser all?? on van ser criats. Recordem que el mateix Ignasi Dom??nech explica en les seves mem??ries que fins els tres anys va ser criat per una dida de Castellgal?? en un indret, al mig dels camps, des d???on v??ia passar el tren del Nord. Un altre plat de topon??mia del Bages sud s??n les Patates i bolets Vallhonesta. Aquests noms els posaven a casa a la Muralla del Carme n??mero 6 on van anar a viure despr??s que es traslladessin del carrer Arbon??s on havien viscut i on durant molts anys van tenir el negoci familiar, una fusteria, feina que l???avi Pere alternava amb la de bomber de la ciutat. Era en aquesta casa on Ignasi Dom??nech visitava la seva fam??lia???.
Hi ha altres plats amb refer??ncies familiars, en aquest cas amb noms d???algun dels membres de l???extensa fam??lia. Tal ??s el batejat com Carn guisada de la meva tia Francisqueta, probablement es tracta de la germana del seu pare: Francisca Dom??nech i Prun??s, els Pl??tans de la meva tia Carme que possiblement ??s Carme Sant i Gomis la segona dona del seu oncle Agust?? Dom??nech i Prun??s o la recepta Truita de carn de l???Antonieta, que ben b?? podria tractar-se de l???altra tia, la cunyada del seu pare i mestressa de la Fonda del Centro del carrer del Born n??mero 8: Ant??nia Cisa.
Ignasi Dom??nech i Puigcerc??s quan anava a Manresa donava classes a senyores al convent de Sant Francesc on hi havia les monges de la Companyia de Maria.
Els records deixats per Ignasi Dom??nech i Puigcerc??s entre els descendents dels seus germans probablement no aportaran grans descobriments a la seva traject??ria professional per?? il??luminen la cara humana del gran cuiner. ??s habitual parlar de les grans realitzacions de les persones que han esdevingut notables, per?? el que les fa veritablement properes s??n les viv??ncies comunes a la resta de mortals. Aquestes s??n les que encara suren entre la seva fam??lia.
La feina de direcci?? de banquets, Dom??nech la va mantenir sempre perqu?? considerava que no era tant esfor??ada f??sicament i perqu?? li donava m??s diners. Un exemple el tenim en el banquet que va organitzar per a deu persones de la fam??lia Claret el 30 de gener del 1927 el contingut del qual es va publicar en el llibre ??pats. Magn??fic llibre de cuina catalana l???any 1928 i en el qual es va servir: Ostres verdes de marennes, Consom?? de Tres Filets, Peces de llobina a la graella Montserratina o un Gran plat de Graella Vatalana amb guarnici?? de past??s Corona de patates Dom??nech.
Els Dom??nech van muntar un negoci familiar: el pare dissenyava i organitzava banquets, escrivia llibres de cuina, en qu?? intervenien tamb?? el seu fill Alejandro cuiner de renom que va fer pr??cticament tota la carrera a l???hotel Colon de les Rambles de Barcelona i com que tamb?? era destre en el dibuix va il??lustrar la portada del llibre Dulces y helados publicat a Madrid el 1913. Va participar com assessor d???empreses de maquin??ria per a l???hosteleria, de companyies del gas i va treballar en alimentaci?? de nova factura com llets condesades o els brous. Sobre aquestes activitats l???avi Vilallonga, amb la seva mem??ria ben fresca recorda que l???oncle-padr?? havia treballat per a la companyia del gas de Barcelona, talment com ho havia fet per a la de Madrid, per ensenyar a cuinar amb aquest combustible i que ???va treballar per a l???empresa La Lechera quan van treure una llet per a nens que despr??s seria la famosa Nutr??cia. Quan hi va entrar, aquesta llet el deia El Ni??o, per?? els socis van partir peres???. Tamb?? explica que Dom??nech va importar el sistema de cubets de caldo concentrat que va batejar amb el nom de Texton, el precedent de Gallina Blanca. I una novetat que fins ara desconex??em i que ens ha explicat el matrimoni Roqueta-Pujol: els Dom??nech tamb?? es van dedicar al disseny i la comercialitzaci?? de gorros i davantals de cuiners, models que van patentar i activitat que anava a c??rrec de la filla: Nieves Dom??nech, aquella filla a qui Ignasi Dom??nech va dedicar un exemplar del llibre La cuynera catalana editat el 1843, tot un cl??ssic del ram i comprat a un llibreter de vell de nom Llu??s Pessa amb el seg??ent text en castell??: ???Dedicatoria: Con mucho gusto, dedico este precioso libro de cocina catalana a la simp??tica y buen??sima hija de Ignacio Dom??nech, a que en adelante le sirva de est??mulo en saber guisar a la perfecci??n. Tu padre???. La signatura porta la data del 1914, quan encara residien a Madrid. A la seva filla tamb?? va dedicar l???edici?? del llibre de cuina basca Marichu, la mejor cocinera espa??ola, publicat el 1919.
Una vida entre receptes
Un dels ???tresors??? de l???oncle conservats per Alejandro Vilallonga s??n receptes que Ignasi Dom??nech els va dictar i van passar a m??quina amb voluntat de ser publicades en alguns dels llibres. Aquesta d??ria per les receptes a mig cam?? de les f??rmules magistrals s??n de licors, d???embotits i fins i tot de massatge per abans de l???afaitat.
Dom??nech publica el llibre La Teca sota el t??tol de Coneixements ??tils publica algunes receptes per fer lleixiu casol??, netejadors de metalls o per fer sab??. En la recepta per fer una aigua per als ulls irritats, el cuiner manres?? utilitza fulles de noguera i ??cid b??ric, s??, s?? aquesta subst??ncia que segons alguns policies espanyols serveix per fer explosius, s???imaginen! Les receptes del Vilallonga s??n entre altres afers per elaborar botifarra catalana en dues versions, xori??o, per fer el licor Calisay i la ja esmentada f??rmula per fer un massatge previ a l???afaitat de tres menes: fluix, normal i fort.
