Ignasi Agustí i Peypoch
De Viquipèdia
Ignasi Agustí i Peypoch (Lliçà de Vall 1913 - Barcelona 1974) fou un novel·lista, periodista i poeta.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Ignasi Agustí estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona. Va començar escrivint en català i, així, publicà el recull de poesies El veler (1932), el drama en vers L'esfondrada (1934) i la narració Benaventurats els lladres (1935).
Militant de la Lliga Regionalista, en esclatar la Guerra Civil fugí de Catalunya per establir-se a la zona franquista on col·laborà amb Josep Vergés i Matas en la fundació de la revista Destino, portaveu dels falangistes catalans.
Acabada la Guerra, tornà a Barcelona i reprengué la seva activitat literària només que escrivint en castellà. Agustí arribà a dirigir Destino i, durant uns mesos, el diari barceloní Tele/eXprés. Des de 1962 fins 1971, Ignasi Agustí fou el president de l'Ateneu Barcelonès.
La part més destacada de l'obra literària d'Ignasi Agustí és el conjunt de novel·les que aplegà en la sèrie titulada La ceniza fue árbol, on hi explica la història d'una família burgesa barcelonina des de la Guerra de Cuba fins a l'esclat de la Guerra Civil.
[edita] Obra
[edita] Poesia
El veler (1932)
[edita] Teatre
L'esfondrada (1934)
[edita] Novel·la
La ceniza fue árbol
- Mariona Rebull (1943)
- El viudo Rius (1944)
- Desiderio (1957)
- Diecinueve de julio (1965)
- Guerra civil (1972)
[edita] Memòries
- Ganas de hablar (1974)
