Iecla
De Viquipèdia
| Localització | ||
|
||
| Municipi de l'Altiplà | ||
| Estat • Autonomia • Província • Comarca • Partit judicial |
Espanya Regió de Múrcia Província de Múrcia l'Altiplà Iecla |
|
| Gentilici | Ieclà, ieclana | |
| Llengua pròpia | Castellà i valencià | |
| Superfície | 607,70 km² | |
| Altitud | n/d (màx.:600 ) |
|
| Població (2004) • Densitat |
33.561 hab. 55,23 hab/km² |
|
| Coordenades | ||
| Sistema polític Entitats de població |
8 |
|
Iecla (en castellà Yecla) és una població murciana en la comarca de l'Altiplà. Té 33.468 habitants i limita amb l'Alt Vinalopó. És molt conegut per la fabricació de mobles. Al seu terme municipal s'hi troba el poble catalanoparlant de Raspai, que forma part de la subcomarca del Carxe.
[edita] La presència del català/valencià
Dins el seu terme municipal, a la zona del Carxe, trobem diversos pobles i llogarets de parla catalana.
- el Carrascalejo
- els Pinillos (Los Pinillos)
- Quitapellejos
- el Raspai, també conegut localment com el Carxe.
[edita] Història
Els primers vestigis d'activitat humana es trobaren a la Fuente Principal de la Villa (eines tallades en sílex del Paleolític Superior (uns 30.000 anys aC) . Les primeres empremtes de societats agrícoles ens porten al jaciment de la Cueva de los Secos, però és, sens dubte, el Monte Arabí amb les seues pintures rupestres el millor exponent de l'activitat humana entre el VI i el II mil·lenni aC.
De l'eneolític o calcolític (III mil·lenni aC) es troben els jaciments de Las Atalayas, la Sierra del Cuchillo, La Ceja i La Balsa, De l'Edat del Bronze (II mil·lenni aC) s'han localitzat restes a El Arabilejo, Pulpillo, Umbría del Fator, Monte Felipe, Moratillas, Magdalena, Cerro de la Campana, El Serral, El Castellar, Los Roncones i La Chimenea.
De l'època preromana o ibèrica ens trobem amb jaciments com El Pulpillo, El Cerro del Castillo i El Cerro de Los Santos, on es situà un important santuari ibèric. Fou en aquest indret on el pare Carlos Lasalde, al final del segle XIX, va localitzar la Dama Oferente o Dama de Iecla, entre una trentena d'escultures de pedra.
De l'època romana és el jaciment de Los Torrejones, que fou, entre el segle I aC i el segle V dC, el centre administratiu d'una àmplia comarca.
La ciutat de Iecla, com a assentament estable en el lloc que avui ocupa, s'estableix al final del segle XI amb la caiguda del Califat i la instauració dels regnes de Taifes. S'hi construeix un hisn o castell, i es desenvolupa un petit nucli de població a l'abric de les seues defenses, conegut per les fonts escrites àrabs amb el nom de Iakka.
Amb la conquesta castellana a mitjan segle XIII, s'instaura un nou nucli de població al vessant nord del turó. Alfons X El Savi ocupa la plaça l'any 1243.
[edita] Enllaços externs
- Nomenclator INE Població dels diferents nuclis de Iecla(2006)
