Hywel Dda

De Viquip??dia

Hywel ap Cadell, anomenat Hywel Dda o Hywel el Bo, (880? ??? ???950), va ser un rei de Powys, de Gwynedd i de Deheubarth que visqu?? al segle X. Se'l considera un dels reis britons m??s grans abans de la conquesta normanda de l'illa brit??nica. Gr??cies a la seva actuaci??, Gal??les acab?? el segle X amb un sistema codificat de lleis molt m??s avan??at que els dels regnes anglesos de l'??poca.

[edita] Biografia

Hywel va ser el fill petit de Cadell ap Rhodri i net de Rhodri Mawr o Rhodri el Gran. En l'any 905, Cadell, que havia conquerit el regne de Dyfed, el ced?? al seu fill perqu?? el govern??s en nom seu. Aquest darrer establ?? la cort al castell de Dinefwr i consolid?? la seva posici?? pol??tica esposant Elen, filla de Llywarch ap Hyfaidd, que es creu que fou el darrer pr??ncep independent de Dyfed. En morir Cadell al 909, Hywel obtingu?? Seisyllwg (Ceredigion i Ystrad Tywi), la part sud del regne, i a la mort del seu germ?? el 920, fusion?? Dyfed i Seisyllwg per formar un nou regne, el de Deheubarth. A la mort del seu cos?? Idwal Foel (Idwal el Calb) el 942, es feu tamb?? amb el territori de Gwynedd, i es trob?? en possessi?? de tres quartes parts de l'actual pa??s de Gal??les.

Malgrat la tend??ncia imperant a l'??poca, el regnat de Hywel fou particularment pac??fic, i fins i tot sembla que es sotmet?? als reis anglesos Eduard I el 918 i Athelstan el 926. L'entesa amb els ve??ns era prou cordial com per fer-se encunyar moneda de plata a la vil??la anglesa de Chester; tamb?? va ser l'??nic rei de Gal??les que va emetre moneda pr??pia. Despr??s d'haver estudiat el sistema legislatiu angl??s i d'haver pelegrinat a Roma a l'any 928, comen???? a aplicar en la tasca governativa diverses idees molt avan??ades al seu temps. ??s possible que es reun??s amb el Sant Pare (encara que no se sap si fou Joan X, Lle?? VI o Esteve VIII, ja que els tres ocuparen el Setial de Pere aquell any).

Als voltants de l'any 945 es va fer una assemblea a Hendy-gwyn ar Daf (Whitland en angl??s), un aplec dels juristes del pa??s on les lleis gal??leses foren codificades i transcrites per a la posterioritat. La part m??s gran d'aquesta tasca fou obra del c??lebre erudit Blegywryd, i encara que no se'n conserven c??pies coet??nies, apareixen en manuscrits del segle XII que reconeixen el m??rit reial en la recopilaci??.

Despr??s de la mort d'Hywl Dda, el regne fou partit en tres parts. Gwynedd fou pels fills d'Idwal, mentre que Deheubarth i Powys passaren als fills d'Hywel. El seu llegat m??s valu??s, per??, fou un codi legislatiu molt modern que es mantingu?? viu i que serv?? d'element de cohesi?? nacional fins a la conquesta anglesa de Gal??les.

[edita] Enlla??os externs

• Resum biogr??fic (gal??l??s)(angl??s)
• Plana del jard?? i centre Hywel Dda, dedicat a la mem??ria del rei i de la seva recopilaci?? legislativa (gal??l??s)(angl??s)

Precedit per: Rhodri ap Hyfaidd	Rei de Dyfed 905??? 909	Succe??t per: Fusi?? amb Seisyllwg per fer el regne de Deheubarth
Precedit per: Cadell ap Rhodri	Pr??ncep de Seisyllwg 909	Succe??t per: Fusi?? amb Dyfed per fer el regne de Deheubarth
Precedit per: Uni?? de de Seisyllwg i del regne de Dyfed	Pr??ncep de Deheubarth 909??? 950	Succe??t per: Owain ap Hywel
Precedit per: Llywelyn ap Merfyn	Rei de Powys 942??? 950	Succe??t per: Owain ap Hywel
Precedit per: Idwal Foel	Pr??ncep de Gwynedd 942??? 950	Succe??t per: Iago ab Idwal Foel Ieuaf ab Idwal