Rhodri Mawr
De Viquip??dia
Rhodri Mawr (Rhodri el Gran en catal??; tamb?? anomenat Rhodri ap Merfyn) va ser un rei de Gwynedd i de Powys que nasqu?? als voltants del 825 i mor?? a l'any 878. Govern?? en un espai que es correspon for??a amb el Gal??les actual.
Va ser el primer rei que un?? la majoria dels regnes gal??lesos, i tamb?? el primer que reb?? l'apel??latiu de Gran. De son pare Merfyn Frych ap Gwriad n'heret?? el regne de Gwynedd a l'any 844. Per la banda de la seva mare Nest ferch Cadell, de la fam??lia reial de Powys, en morir Cyngen en un pelegrinatge a Roma l'any 855, reb?? tamb?? el regne d'aquest. El 872, Gwgon, senyor de Seisyllwg (al sud del pa??s), mor?? negat en un accident; gr??cies al matrimoni pactat amb Angharad, germana de Gwgon, Rhodri pogu?? annexar-se les seves terres, i estendre el seu domini a gaireb?? tot Gal??les.
Malgrat aquest c??mul de circumst??ncies favorables, Rhodri hagu?? de suportar els embats d'anglesos i danesos alhora. Aquests darrers assolaren l'illa de Mon, el bressol de Gwynedd, el 854. En l'any 856, Rhodri obtingu?? una vict??ria important contra els danesos quan n'occ?? el seu cap Gorm (de vegades transcrit Horm). Sedulius Scotus, un literat irland??s a la cort de Carles el Calb (rei dels Francs occidentals) a Lieja, escrigu?? en les Cr??niques de l'Ulster dos poemes celebrant la vict??ria de "Roricus" sobre els v??kings.
A l'any 877, Rhodri men?? una altra batalla contra les invasions v??kingues de l'illa de Mon, per?? hagu?? de refugiar-se a Irlanda. Es diu que, a la seva tornada l'any seg??ent, ell i el seu fill Gwriad foren morts pels mercians de Ceolwulf II, encara que les circumst??ncies concretes del fet s??n desconegudes. El seu fill Anarawd ap Rhodri el succe??, i a rel d'una vict??ria sobre els mercians al 880, els annals ho contaren com "la venjan??a divina d'en Rhodri".
Hist??ricament, hom ha atribu??t a Rhodri el Gran la construcci?? del primer castell de Dinefwr. En aquell segle IX, Rhodri coincid?? amb dos altres monarques que reberen el t??tol de Gran: Carlemany i Alfred el Gran. Aix?? potser explica perqu??, malgrat que no ens hagin arribat informacions sobre el seu regnat (no tingu?? bi??graf coetani), els gal??lesos el considerin encara un dels seus grans monarques.
Tingu?? pel cap baix sis fills, dels que el succe??ren en el poder Anarawd com a rei de Gwynedd, Merfyn com a rei de Powys i Cadell com a pr??ncep de Seisyllwg. Gwriad mor?? amb ell, i Elen verch Rhodri probablement espos?? Owain ap Hywel, rei de Glamorgan.
[edita] Enlla??os externs
- Resum biogr??fic (gal??l??s)(angl??s)
Precedit per: Merfyn Frych ap Gwriad |
Pr??ncep de Gwynedd 844??? 878 |
Succe??t per: Anarawd ap Rhodri |
Precedit per: Cyngen ap Cadell |
Rei de Powys 855??? 878 |
Succe??t per: Merfyn ap Rhodri |
Precedit per: Gwgon |
Pr??ncep de Seisyllwg 872??? 878 |
Succe??t per: Cadell ap Rhodri |