Hypatios

De Viquipèdia

Hypatios (o Hypatius) va néixer a Cilícia al segle III i es va dedicar a la religió i després d'una vida ascetica, fou bisbe de Gangra a Paflagònia com a successor d'Atanasi vers el 325. Va participar al primer concili ecumènic de Constantinoble el 325 on es van esmentar la seva vida de devoció i miracles i l'emperador Constantí va fer fer un bust del bisbe i el va posar al seu palau.

Al tornar del concili fou atacat a una cova per uns heretges seguidors del antipapa Novatianus (coneguts per novacians i que preconitzava un seguiment rigorós de les doctrines i les penitencies) i fou tirat al camí, al mig del fang; una dona del grup, li va tirar una pedra al cap i el va matar però just després de fer-ho la dona es va tornar boja i amb la mateixa pedra es va colpejar a ella mateixa. Els seus companys la van portar al poc temps davant la tomba del bisbe, i van pregar perquè la curés i es va salvar cosa que fou atribuïda al esperit del bisbe.

Els fets esmentats es situen generalment el 326, després del concili, però Hypatios encara signa les actes del concili de Gangra celebrat vers el 343 (alguns encara el situen en data posterior ja que la data no es coneix, només que fou entre el 325 i el 381), per lo que caldria situar la seva mort després d'aquesta data. Els bizantins celebraven el dia del sant el 14 o 15 de novembre. El segle XVI el cardenal Cesare Baronio (1538-1607), que va redactar el primer martirologi romà, el va establir oficialment el 14 de novembre, però modernament es celebra el 18 de gener a occident i el 31 de març entre els ortodoxes.