Gangra

De Viquipèdia

Gangra fou una ciutat de Paflagònia al sud del puig Olgasys, a 800 metres d'altura, a uns 55 km de la ciutat de Pompeiòpolis. El nom Gangra vol dir "cabra" en la llengua antiga de Paflagònia. Modernament el nom s'ha transcrit com Kandari, Kanghari i finalment Çankiri i es la capital de la provincia de Çankiri, situada a uns 140 km al nord-est d'Ankara. Avui te uns 65.000 habitants.

Gangra fou residencia d'un príncep gàlata anomenat Morzus o Morzeus i mes tard de Deiotarus, el darrer rei de Galàcia (i abans tetrarca) a la primera meitat del segle I aC. Durant la dominació romana fou una ciutat secundaria que va portar el nom de Germanicòpolis, amb una petita guarnició. En temps de Caracal·la va recuperar el nom original. La ciutat va existir sota els bizantins i fou seu d'un bisbe; un concili es va celebrar a la ciutat probablement vers el 343 (entre el 325 i el 381), en el que es va condemnar a Estatius d'Armènia bisbe de Sebaste, pel seu exagerat ascetisme i es van dictar mes de vint cànons defensant la legitimitat del matrimoni cristià contra les critiques d'Eustatius i els seus deixebles. Fou seu metropolitana de Paflagònia (segles IV al XII) però mai va tenir mes de cinc bisbats sufraganis; vint-i-dos arquebisbes de la ciutat son coneguts però cap es molt anomenat, essent el principal Hypatios, sant i màrtir a l'església ortodoxa. La ciutat va caure en mans dels turcs al segle XIII i la seu fou suprimida. Tamerlà va conquerir la ciutat el 1402 i el 1423 la va ocupar l'otomà Murat II. El seu nom otomà fou Tchiangre o Changra, i va ser capçalera d'un sandjak de la wilaya de Kastamouni. La catedral, dedicada a Sant Demetri, fou convertida en mesquita.