Huni
De Viquipèdia
Huni fou un faraó de la Dinastia III de l' antic Egipte. Seria el Huni de la llista de Saqqara i del Papir de Torí (llacuna a la llista d’Abidos) i el Kerpheris de Manethó. Aquest li dona un regnat de 26 anys i el Papir de Torí de 24. Swelim pensa que se’l ha d’identificar amb el faraó nom d’Horus Qahedjet i li dona efectivament un regnat d’uns 25 anys. Kahl comparteix la identificació mentre que Kaplony pensa que el seu nom horus deu ser Nebhedjet.
El nom de Qahedjet ve d’una estela trobada als anys seixanta on figura nomes el nom Horus, i hi apareix el rei amb la corona blanca de l'Alt Egipte abraçat pel déu Horus. La majoria dels egiptòlegs donen aquest nom d’Horus al faraó Neferka (Neferka es el nom Nesut-biti) però Swelim difereix. Neferka o Neferkare era un nom molt comú a l’època (Nefer = bell; Ka = anima; i Re o Ra = el déu sol) igual que Nebkare (Neb o Nub = daurat; Ka = anima; Re = el déu sol) escrit també com a Nebnubhedjet.
El nom Huni apareix com s’ha dit a dues llistes però no se’n sap cert el nom Horus, Hi ha una inscripció a una pedra de granit a Elefantina, a la part nord d’una piràmide (que no es conserva) de la tercera dinastia, trobada per Gautier, amb el nom Hu o Nesut Huni, que podria formar el nom d’un palau “Diadema del rei Huni”. A la pedra de Palerm s’esmenta un Sutenh, Nisuteh o Nesut Hu (Hw) objecte de culte per Neferirkara durant la Dinastia V El nom Heni apareix a Maghara, al Sinaí però es ppssible que es tracti d’una dona (segons interpretació del seu títol per Kahl) o del responsable de la Frontera Asiàtica segon John Degreef (i en aquest cas podria molt be ser el futur Huni).
El Papir de Torí diu que va fundar una ciutat anomenada Seshem, que podria ser Seshemtawi al Delta, però ja no es pot seguir llegint. Son útils també per aquest regnat la biografia de Metjen, oficial al inici de la quarta dinastia, que dona detalls de l’administració durant la tercera; i la biografia de Pehernefer, de la mateixa època.
Recents teories atribueixen a un sol sobirà les peites piràmides esglaonades de entre 10 i 17 metres que s’han trobat a diversos llocs: Zawiet al-Mejtin (3 esglaons, 17 metres), Abidos (Sinki), Nubt (3 esglaons 22 m de base), Khula o Khola (Hieracòmpolis, 3 esglaons prop de 17 metres), Edfú (situada una mica al sud a Naga al-Ghonemia) i Elefantina. Alguns opinen que serien totes obres d’Huni mentre un altra tendència les situa en un sobirà mes anterior perquè Huni ja era capaç de fer piràmides de 8 esglaons. Swelim ajunta a les petites piràmides les de Athribis i un altra a Abidos. Hi ha diverses teories sobre la seva utilitat però cap sembla prou satisfactòria.
El monument funerari que li correspon es la piràmide de Meidum. Es una piràmide esglaonada però de parets casi be verticals que completades amb una altra capa feien una piràmide llisa. La base interna dels tres esglaons es conserva però la pedra blanca amb cal que les cobria han desaparegut; als dos costats resten unes ruïnes que probablement foren rampes de quant es va fer servir com a cantera. El nom del faraó ni de cap altra no apareix dins del complex i es suposa que fou acaba pel successor Snefru, suposadament el seu fill o gendre. Fou la primera a tenir els costats rectes i llisos en lloc dels marcats esglaons que s’havien fet fins llavors. Es creu que les pedres que la feien llisa les va posar Snefru (per fer-la assemblar a una piràmide i fer desaparèixer els esglaons) i desprès es van ensorrar o van ser tretes (per usar en altres llocs) deixant a la vista el que resta, la base dels tres esglaons que semblen una torre . La petita piràmide de la reina es situa al sud-oest, bastant propera a la paret de la piràmide de Meidum, i te 26,5 metres de base i tres esglaons, i sembla que fou feta al mateix temps que la principal; al nord es troba la mastaba 17 de propietari no ben identificat, i la numero 16 que correspon a Nefermaat, fill del faraó Snofru i visir de Snefru (que fou pare de Hemiunu, el arquitecte i visir de Kheops), i a la seva dona Itet. La cambra mortuòria no te cap sarcòfag ni hi ha cap resta d’enterrament . S’atribuïa a la IV dinastia (Snefru) degut a una inscripció del Nou Regne que l’anomenava el “bell temple de Snefru”. Avui Swelim i d’altres l’atribueixen a Huni. En el segle XV el historiador àrab Al-Makrizi li atribueix 5 esglaons i als dibuixos a la pedra dels treballadors de la piràmide també apareix com de 5 esglaons, però inicialment fou feta de 7 esglaons i després se n’hi va afegir un vuitè que la va deixar de 82 ms d’altura i 122 metres de base amb una inclinació de 52 graus. Reomplerts els esglaons (potser per Snefru) la base va passar a 144 ms i l’altura a 91,75 (175 cúbits). La paret que cercava el recinte ha desaparegut però tenia 1,4 metres de gruix i 2 metres d’alt, i una llargada de 210 ms per cada costat que van arribar a 220 a dos costats i 236 als altres dos
La reina (dona d'Huni) seria Meresankh I, i el fill fou Snefru, que es va casar amb sa germanastra Hetepheres I, un altra filla de Huni, que fou la mare de Kheops (Khufu). Un papir (el Papir de Prisse) diu que Huni fou el predecessor de Snefru, però que fou el pare o el sogre no esta acreditat amb seguretat.
