Howlin' Wolf

De Viquipèdia

Howlin' Wolf sobrenom pel que era conegut Chester Arthur Burnett, músic afroamericà de blues, guitarrista i armonicista, nascut el 10 de juny de 1910 a West Point, Mississipí, (EUA).

[edita] Biografia

Granger en la dècada dels 30, va servir durant la Segona Guerra Mundial a l'exèrcit nord-americà i el 1948 va formar una banda que incloïa guitarristas com Willie Johnson i M. T. Murphy, el tocador d'harmònica Junior Parker, un pianista anomenat Destruction i el tambor Willie Steele.

El 1951 va començar a actuar en ràdio a West Memphis, Arkansas. El seu àlbum de 1962 Howlin' Wolf és un dels més famosos discos de blues, conegut per la il·lustració de la seva coberta amb una cadira oscilant. Aquest àlbum contenia "Wang Dang Doodle", "Goin' Down Slow", "Spoonful" i "The Red Rooster", cançons que van servir de base als repertoris de les bandes angleses i americanes enamorades del blues de Chicago.

El 1965 va aparèixer en el show televisiu Shindig juntament amb els Rolling Stones. Wolf va donar diversos concerts a Chicago el 1972, gravats per la discogràfica Chess en el seu àlbum Live and Cookin i el 1973 va produir el seu últim àlbum The Back Door Wolf.

Va tenir especial ressonància el seu àlbum "London Sessions", gravat a Londres al costat d'una super-banda d'estrelles britàniques (Eric Clapton, Stevie Winwood, Charlie Watts, Bill Wyman) i el seu inseparable Hubert Sumlin. El inimitable estil abrasiu de Howlin´ Wolf ha impossibilitat qualsevol imitació.

Dotat d'una tècnica musical rudimentària (tant en l'harmònica com en la guitarra slide), el seu peculiar sentit del tempo i els seus aullits (com en la cèlebre "Smokestack Lightning") van conferir sempre a les seves interpretacions un vigor inigualable.

El rock psicodèlic dels seixanta va tenir en Howlin' Wolf a un dels seus màxims inspiradors. Jimi Hendrix va començar la seva actuació en el festival de Monterrey, el 1967, (la seva primera aparició a nivell de les grans estrelles) amb una frenètica versió d'un clàssic de Howlin' Wolf, "Killing floor".

Els Cream van convertir en èxit altra de les grans peces de Howlin' Wolf (encara que composta per Willie Dixon), la febril "Spoonful", i també van deixar una recordada recreació de "Sittin' on the top of the world". Els The Doors van versionar "Back door Man" i els Rolling Stones van tenir uns dels seus hits més primerencs amb la inefable "Little Red rooster".

Howlin' Wolf va morir de càncer a l'Hospital de Veterans de Hines, Illinois, el 10 de gener de 1976.