Història d'El Salvador

De Viquipèdia

Escut d'Armes d'El Salvador

La història d'El Salvador és la pròpia d'un país d'Amèrica Central que ha passat per diversos períodes, els quals han marcat el seu actual estat econòmic, polític i social. Abans de l'arribada dels conquistadors espanyols a terres americanes, el territori estava habitat per diversos pobles amerindis que ja havien format ordres socials sofisticats. Amb la conquesta, el sincretisme i la submissió prenen protagonisme fins que, en conseqüència de l'explotació i motius externs, El Salvador assoleix la seva independència en 1821. Comença aquí un període de convulsió política, liderat pels grans terratinents. En 1931 s'inicia el període conegut com la "dictadura militar", on l'exèrcit controlà l'Estat fins a 1979. Durant la dècada de 1980, una guerra civil va assotar amb força la societat salvadorenca, deixant un saldo de morts i desapareguts sense precedents en la seva història. En 1992 es signen els Acords de Pau de Chapultepec, esdeveniment que marca l'inici d'una nova època en la història de la nació. En l'actualitat, la situació econòmica i social tendeix a dificultar les possibilitats de superació de la població.

[edita] Població indígena

Actualment les persones que conserven algun tipus d'identitat o cultura indígena representa menys del 2% a El Salvador. Abans de l'arribada dels espanyols, la població d'El Salvador es dividia en dos grans grups: els "autòctons" lenques, absorbits culturalment pels pobles invasors maies i nàhues (un dels grups asteques); i els pipils, molt més nombrosos i descendents de les migracions nàhues, com demostren les fortes influències lingüístiques del nàhuatl (llengua predominant entre els asteques). Els pipils donaren nom a les terres del centre del país, com Cuzcatlán ("terra de coses boniques"), i funden un centre cultural i polític del mateix nom, prop de l'actual ciutat de San Salvador.

[edita] La Conquesta

Centreamèrica va ser conquistada des de dos fronts: la Vall de Anahuac a Mèxic, i l'istme de Panamà. Les expedicions enviades des de Mèxic per Hernán Cortés, al comandament de Pedro de Alvarado, tenien la missió de conquistar Cuscatlán, cristianitzar als indis i sotmetre'ls a les lleis de la corona de Castella, integrant el territori en la Capitania General de Guatemala.

Els espanyols van trigar quinze anys a dominar completament als pipils, des de que Pedro de Alvarado i el seu germà Diego van envair Cuscatlán en 1524. Finalment, se'ls hi van espoliar les terres i obligar als indígenes a treballar per al seu benefici, sotmetent l'autoritat dels cacics a la dels invasors.

[edita] L'etapa colonial

Els espanyols van imposar la "encomienda", mitjançant la qual un grup d'indígenes era encomanat a la "protecció" d'un espanyol, per a qui, en realitat, estaven obligats a treballar gratuïtament i al que es veien forçats a lliurar un tribut en espècies.

El cacau, el cotó, l'anyil i el bàlsam eren els productes que s'obtenien a El Salvador i d'on van sortir les primeres fortunes colonials.

Vegeu també: Anastasio Aquino