Hilari Arlandis

De Viquipèdia

Hilari Arlandis (1888 - Figueres 1939) fou un sindicalista, originari del País Valencià, que treballava com a obrer marbrista funerari. Fou delegat per València en el ple de la CNT de Barcelona el 1921, i resultà elegit per a la delegació que havia d'anar al Primer Congrés de la Internacional Sindical Roja amb Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jesús Ibáñez i Gaston Leval. A la Conferència de Saragossa de 1922, quan la CNT acordà de separar-se de la Internacional Comunista, Arlandis votà en contra. Llavors ingressà en la Federació Comunista de Levante del Partit Comunista d'Espanya i formà part de la redacció de La Batalla de Barcelona. Hagué d'exiliar-se a França amb Julián Gorkin a causa de les seves campanyes contra la guerra del Marroc; retornà a a Espanya en plena dictadura de Miguel Primo de Rivera i fou empresonat a Barcelona. Figurà a la Federació Comunista Catalanobalear i després al Bloc Obrer i Camperol, del comitè executiu del qual fou membre i un dels propagandistes més actius. Durant la guerra civil espanyola s'incorporà al PSUC.

[edita] Enllaços externs

• Tret de [1] (amb llicència GFDL).