Hidros

De Viquipèdia

Hidros (llatí Hydrus i Hydruntum, grec Hydros) fou una ciutat de l'antiga Calàbria a la costa de la mar Adriàtica, port de considerable importància ja que era el punt mes proper de Grècia de tota la costa italiana i per tant el desplaçament era mes curt que des Brundusium.

Es creu que fou una colònia grega. Esteve Bizantí diu que fou fundada per cretencs el que es probablement llegendari; però Scylax l'esmenta en un epígraf dedicat només a ciutats gregues. No obstant probablement era una dependència de Tàrent i no pas una ciutat independent.

No es parla de la ciutat fins a l'època romana, quant una colònia fou establerta a Brundusium que va deixar el port d'Hidros relegat a un segon pla. Però el 191 aC s'havia recuperat com a port per anar a Grècia, sobretot cap a Corfú mentre Brundusium era mes utilitzada per anar a Apol·lònia d'Il·líria i a l'Epir. Ciceró l'esmenta com el pas mes curt i ell mateix el va utilitzar, però Plini el Vell diu que la travessia des Brundusium era mes segura; Plini també diu que Pirros d'Epir va planejar tancar el pas cap a l'Adriàtic per un pont de vaixells i que la mateixa idea la va tenir molt després el romà Varro en la lluita contra els pirates.

Estrabó l'esmenta com una petita ciutat que va pujar al nivell de municipi important durant el període imperial, mentre Brundusium va entrar en decadència; al segle IV era el port mes utilitzat per anar a Grècia, Epir i Constantinoble. Va mantenir la seva importància a l'edat mitjana i Belisari i Narsès la van considerar un lloc clau. En aquest temps el seu nom apareix deformat com Drouos. Fou una de les darreres ciutats d'Itàlia que va restar en mans dels bizantins fins que els hi fou arrabassada el 1071 pels normands.

El 1480 fou conquerida temporalment pels otomans que li van causar seriós danys. Fou coneguda com Otranto que es el seu nom actual, i fou capital de la província de Terra di Otranto (equivalent a Calàbria).

El riu Hydros o Hydrus, que desaiguava a la ciutat, es el modern Idro.