Herba sabonera

De Viquipèdia

Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Pot necessitar retocs en; negretes, enllaços, capçaleres, imatges, categories, interwikis, ...

Herba sabonera

Saponaria officinalis

Classificació científica

Regne:	Plantae
Divisió:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Caryophyllales
Família:	Caryophyllaceae
Gènere:	Saponaria L.
Espècie:	'S. officinalis'

Nom binomial

Saponaria officinalis

[edita] NOMENCLATURA

Nom científic

Saponaria officinalis L.

Família

Caryophyllaceae (Cariofil•liàcies)

Sinonímia taxonòmica

Saponaria vulgaris (homotípic) i Saponaria officinalis var. globerrima (heterotípic)

Noms populars

Català: sabonera comuna, herba sabonera, saboner, sabó de gitana, saboneta, herba de bugada, llanària, herba de bataners, sabonera, saponària.

Castellà: albada, corteza de panamá,herbada, hierba de los bataneros, jabón de palo, jabonera,jabonera de la Mancha, lanaria, saponaria.

Anglès: boucing-bett, sweet Betty, soapwort.

Portuguès: saponária, saboeira.

Euskera: pitzigorka, txaboibelarr, txabo, xaboililia, zuribelarra, xaboi-belar sendakaria.

Gallec: saboneira, concheira, bataneira.

Etimologia

Saponaria ve del llatí sapo, -onis m.= sabó. Ja que soca i arrels de la planta s'utilitzaren com a sabó.

[edita] ECOLOGIA

habit

Distribució mundial

A tota Europa, principalment a la zona mediterrània, Àsia i Amèrica del Nord. A Espanya més freqüent al nord; fins als 1600 m.

Distribució al Principat

Planta molt comuna a les salzedes i arenys fluvials del nord de Catalunya, al sud de Catalunya es localitza principalment en determinats punts de l'Ebre.

Hàbitat En salzedes i altres boscos clars de ribera, herbassars de l'areny dels rius o de llocs humits.

[edita] DESCRIPCIÓ

[edita] Forma vital (de Raunkjaer)

Herba perenne (hemicriptòfit: planta herbàcia que renova la part aèria cada any mantenint les gemmes a ran de terra durant l'època desfavorable)

[edita] Port i dimensions

La Saponaria officinalis és una herba vivaç, erecta respecte del terra, que mesura entre 1,5 a 3 pams d'alçada. És una planta perenne, capaç de resistir temperatures baixes. Planta robusta, presenta engruiximents als nusos. Desrpèn una olor agradable, però té un sabor amarg i picant.

[edita] Òrgans vegetatius

-Forma i tipus d'arrel

Tenen un rizoma reptant i subllenyós, d'un color marronós-vermellós. L'arrel és rodona, vermellosa per fora i groga per dins.

-Morfologia, tipus i consistència de la tija

Les tiges són erectes o ascendents, fins d'1m de longitud, nuoses i més o menys ramificades a la part superior. Presenta engruiximents als nusos i té un tacte de vellut. A finals d'estiu, la tija s'endureix i cruix quan la trenquem.

-Morfologia (forma, divisió marge), textura i disposició de les fulles

Les fulles estan distribuides regularment per la tija i són ovades o lanceolades, enteres i no ciliades. Tenen de 3 a 5 nervis paral·lels ben marcats que recorren tota la fulla, que és peciolada. Mesuren 3-10 per 1-4 cm, tot i que les superiors són més petites i es fan més punxegudes. Surten per parelles i són sèssils, oposades i no tenen estípules.

-Tipus de pilositat

És una planta glabrescent (o més o menys pilosa a la summitat)

[edita] Òrgans reproductors

-Repartició de sexes

És una planta hermafrodita, per tant, trobem el gineceu i l'androceu en el mateix exemplar.

-Inflorescència

La inflorescència és una cima terminal més o menys laxa, amb les branques inferiors majors que les sueriors. Les flors són hipògines, actinomorfes, hermafrodites, pentàmeres i fairoses. No tenen calicle.

-Morfologia i color del periant

El calze és gamosèpal, glabre o pubescent, tubular i cilíndric i mesura aproximadament de 17-25(30) x 3-5(7)mm de diàmetre, truncat a la base, de color verd tendre o púrpura i proveït de 30 nervis. L'extrem superior del calze: l'àpex està dividit en cinc dents de poc més d'1 mm. Consta de 5 sèpals. Per sobre del calze en surten els 5 pètals que formen la corol·la, que és actinomorfa i dialipètala i mesura aproximadament 12-15(17) x 6-7mm; els pètals conformen ungles llargues estretes en forma d'espàtula, de limbe amb àpex enter, emarginat i amb dues esquames a la corona. Normalment són d'un color rosat, encara que també en podem trobar de color blanc o fins i tot una mica groguenc. La seva floració té lloc a la primavera i a l'estiu, a partir del mes de maig.

-Androceu

L'androceu està format per deu estams que es disposen en dos verticils. Les anteres són introrses i de dehiscència longitudinal. Els estams sobresurten del tub de la flor.

-Gineceu

El gineceu és súper i bicarpel·lar, amb els carpels soldats en un ovari unilocular. A l'interior es desenvolupen nombrosos primordis seminals campilòtrofs de placentació axial i basal. Es formen dos estils.

-Fruit

El fruit és una càpsula cilíndrica, inclusa i amb el carpòfor curt. S'obre per quatre dents apicals i conté nombroses llavors de 2mm reiniformes o globulars de color marró o negre.

[edita] FARMACOLOGIA

[edita] Part utilitzada

Les parts utilitzades, és a dir, la droga de l'herba sabonera, són les sobretot les fulles, i els rizomes, tot i que també se n'utilitza l'arrel, i la soca, per tant, s'usa la planta sencera.

[edita] Composició química

La planta, concretament, el rizoma i l'arrel contenen quantitats abundants de saponines, que per hidròlisis donen una altra substància anomenada gipsogenina. A més a més, també és rica en essències(olis essencials), resines i en un glucòsid saponínic: la iperina, el qual en les parts més subterrànies pot trobar-se en concentracions superiors al 5%. A les fulles hi trobem vitexina, saponarina (flavonoides) i vitamina C.

[edita] Usos medicinals

En termes generals, la Saponaria officinalis es pot utilitzar en el tractament de l'acné, angines, artritis, caiguda del cabell, eccemes, herpes, problemes de fetge, icterícia, psoriasis, reumatisme, dermatitis, furunculosis, bronquitis, etc.

[edita] Accions farmacològiques/propietats

En la indústria farmacèutica aquesta planta s'utilitza per preparar numeroses medicines amb efecte expectorant, diürètic,purgant, colagog, balsàmic i tònic. Tanmateix, també s'utilitza en l'elaboració de dentrífics, xarops, sabons i productes amb pols per la neteja. La maceració de l'arrel produeix molta espuma, sobretot després d'afegir-hi bicarbonat sòdic i, és precisament aquesta propietat la que la fa interessant des del punt de vista industrial. Tot i que aquesta espècie s'ha utilitzat com a diürètic, purgant, etc., no convé prendre'n dosis gaire altes o, si més no fer-ho amb prudència, ja que conté alguns principis tòxics.

[edita] Toxicitat

Els seus principis tòxics són la saponina, iperina (glucòsid) i sapomarina (fulles i arrels). Aquestes substàncies tenen acció hemolítica a l’interaccionar amb el colesterol de la membrana dels eritròcits. Els símptomes més característics en veterinària són: la inflamació de les membranes de les mucoses, estomatitis, nàusees, vòmits, dolors còlics, hemorràgies intestinals, diarrea, disfàgia, congestió pulmonar, insuficiència renal, anorèxia, debilitat, depressió, incoordinació muscular, convulsions, dilatació dels vasos sanguinis amb posterior contracció dels mateixos, taquicàrdia, alteracions nervioses amb excitabilitat i tremolors, reducció de la fertilitat, descens de la producció làctia i taques a la llet, pèrdua de la motricitat, alteracions hepàtiques, paràlisis, avortament, lesions del sistema nerviós i possible mort per paràlisi respiratòria. El mecanisme d’acció de les saponines consisteix en el seu poder anti-ATPassa mitjançant el qual modifiquen el sistema de membrana cel•lular, pertorbant el transport de sodi a través d’ella; l’estímul nerviós queda paralitzat, manifestant-se alhora una paràlisis de cel•les musculars i respiratòries que causen la mort de l’animal per asfixia. Pel que fa a les persones, si es pren en dosis més altes de les indicades, o bé en persones molt sensibles, pot esdevenir tòxica, provocant irritació en la mucosa intestinal, i també depressió dels ventres nerviosos respiratòris o cardíacs.

[edita] Tractament

La primera mesura que s'hauria de prendre és la immediata evacuació del contingut intestinal mitjançant la utilització de purgants alcalins (llet, ous, sucre). També s'hauria de realitzar un tractament simptomàtic dirigit a calmar el quadre nerviós a través de calmants, així com també seria convenient afavorir la circulació amb tònics cardíacs.

[edita] Preparats

El seu ús ha d'estar sota control mèdic.

- ÚS INTERN

-Herpes: 40g arrel/l aigua, bullir cinc minuts i colar ràpidament. Prendre dues tasses al dia.

-Problemes hepàtics: s'utilitza el mateix preparat que abans però es prenen tres tasses en lloc de dues i es descansa un dia.

-Icterícia: 30g fulles/l d'aigua, bullir cinc minuts i prendre dues tasses al dia.

-Crisis reumàtiques doloroses: 15g planta sencera/l aigua, bullir deu minuts i prendre 3 tasses durant tres setmanes.

-Bronquitis: 100g de fulles en un litre d'aigua; es couen i el líquid obtingut es beu (dos gots al dia).

- ÚS EXTERN

-Acné (friccions): decocció de 100g arrel seca/l aigua, bullir deu minuts

-Angines (gargarismes): decocció de 100g arrel seca/l aigua, bullir deu minuts. Preparar un litre cada dia, filtrar cuidadosament i endolçir.

-Enfortir el cabell(xampú líquid): infusió de 80g planta sencera/l aigua bullint, infusar quinze minuts i colar.

-Psoriasis (compressa):80g arrel/l aigua, decocció de cinc minuts.

-Erupcions cutànies: 15 g de fulles fresques,es renten i s'aixafen, llavors es posa sobre una gasa i s'aplica a la zona afectada.

[edita] RECOL•LECCIÓ

La recol•lecció s'ha de fer en plantes adultes, durant els mesos de primavera o tardor, ja que els principis actius augmenten a mesura que la planta es desenvolupa. L'arrel i el rizoma, un cop recol•lectats, es posen al sol després de treure'ls les seves parts verdes. És important que estiguin a una temperatura inferior als 65ºC.

[edita] FONTS DOCUMENTALS

Llibres

Bolòs O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Països Catalans. 3 ed. Barcelona : Pòrtic; 2005

Masclans F (de la Institució Catalana d'Història Natural). Els noms de les plantes als països catalans. 1 ed. Granollers-Barcelona. Editorial Montblanc-Martín.

PAHLOW, M. El gran libro de las plantas medicinales. León: Ed. Everest, eddició de 1998.

UNITAT DE BOTÀNICA.FACULTAT DE FARMÀCIA. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents.(pràctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008

Pàgines web

Categoria: Cariofil·lals

Categoria oculta: Viquipèdia:Articles a millorar el format