Herba sabonera

De Viquip??dia

Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article) Pot necessitar retocs en; negretes, enlla??os, cap??aleres, imatges, categories, interwikis, ...

Herba sabonera

Saponaria officinalis

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Plantae
Divisi??:	Magnoliophyta
Classe:	Magnoliopsida
Ordre:	Caryophyllales
Fam??lia:	Caryophyllaceae
G??nere:	Saponaria L.
Esp??cie:	'S. officinalis'

Nom binomial

Saponaria officinalis

[edita] NOMENCLATURA

Nom cient??fic

Saponaria officinalis L.

Fam??lia

Caryophyllaceae (Cariofil???li??cies)

Sinon??mia taxon??mica

Saponaria vulgaris (homot??pic) i Saponaria officinalis var. globerrima (heterot??pic)

Noms populars

Catal??: sabonera comuna, herba sabonera, saboner, sab?? de gitana, saboneta, herba de bugada, llan??ria, herba de bataners, sabonera, sapon??ria.

Castell??: albada, corteza de panam??,herbada, hierba de los bataneros, jab??n de palo, jabonera,jabonera de la Mancha, lanaria, saponaria.

Angl??s: boucing-bett, sweet Betty, soapwort.

Portugu??s: sapon??ria, saboeira.

Euskera: pitzigorka, txaboibelarr, txabo, xaboililia, zuribelarra, xaboi-belar sendakaria.

Gallec: saboneira, concheira, bataneira.

Etimologia

Saponaria ve del llat?? sapo, -onis m.= sab??. Ja que soca i arrels de la planta s'utilitzaren com a sab??.

[edita] ECOLOGIA

habit

Distribuci?? mundial

A tota Europa, principalment a la zona mediterr??nia, ??sia i Am??rica del Nord. A Espanya m??s freq??ent al nord; fins als 1600 m.

Distribuci?? al Principat

Planta molt comuna a les salzedes i arenys fluvials del nord de Catalunya, al sud de Catalunya es localitza principalment en determinats punts de l'Ebre.

H??bitat En salzedes i altres boscos clars de ribera, herbassars de l'areny dels rius o de llocs humits.

[edita] DESCRIPCI??

[edita] Forma vital (de Raunkjaer)

Herba perenne (hemicript??fit: planta herb??cia que renova la part a??ria cada any mantenint les gemmes a ran de terra durant l'??poca desfavorable)

[edita] Port i dimensions

La Saponaria officinalis ??s una herba viva??, erecta respecte del terra, que mesura entre 1,5 a 3 pams d'al??ada. ??s una planta perenne, capa?? de resistir temperatures baixes. Planta robusta, presenta engruiximents als nusos. Desrp??n una olor agradable, per?? t?? un sabor amarg i picant.

[edita] ??rgans vegetatius

-Forma i tipus d'arrel

Tenen un rizoma reptant i sublleny??s, d'un color marron??s-vermell??s. L'arrel ??s rodona, vermellosa per fora i groga per dins.

-Morfologia, tipus i consist??ncia de la tija

Les tiges s??n erectes o ascendents, fins d'1m de longitud, nuoses i m??s o menys ramificades a la part superior. Presenta engruiximents als nusos i t?? un tacte de vellut. A finals d'estiu, la tija s'endureix i cruix quan la trenquem.

-Morfologia (forma, divisi?? marge), textura i disposici?? de les fulles

Les fulles estan distribuides regularment per la tija i s??n ovades o lanceolades, enteres i no ciliades. Tenen de 3 a 5 nervis paral??lels ben marcats que recorren tota la fulla, que ??s peciolada. Mesuren 3-10 per 1-4 cm, tot i que les superiors s??n m??s petites i es fan m??s punxegudes. Surten per parelles i s??n s??ssils, oposades i no tenen est??pules.

-Tipus de pilositat

??s una planta glabrescent (o m??s o menys pilosa a la summitat)

[edita] ??rgans reproductors

-Repartici?? de sexes

??s una planta hermafrodita, per tant, trobem el gineceu i l'androceu en el mateix exemplar.

-Infloresc??ncia

La infloresc??ncia ??s una cima terminal m??s o menys laxa, amb les branques inferiors majors que les sueriors. Les flors s??n hip??gines, actinomorfes, hermafrodites, pent??meres i fairoses. No tenen calicle.

-Morfologia i color del periant

El calze ??s gamos??pal, glabre o pubescent, tubular i cil??ndric i mesura aproximadament de 17-25(30) x 3-5(7)mm de di??metre, truncat a la base, de color verd tendre o p??rpura i prove??t de 30 nervis. L'extrem superior del calze: l'??pex est?? dividit en cinc dents de poc m??s d'1 mm. Consta de 5 s??pals. Per sobre del calze en surten els 5 p??tals que formen la corol??la, que ??s actinomorfa i dialip??tala i mesura aproximadament 12-15(17) x 6-7mm; els p??tals conformen ungles llargues estretes en forma d'esp??tula, de limbe amb ??pex enter, emarginat i amb dues esquames a la corona. Normalment s??n d'un color rosat, encara que tamb?? en podem trobar de color blanc o fins i tot una mica groguenc. La seva floraci?? t?? lloc a la primavera i a l'estiu, a partir del mes de maig.

-Androceu

L'androceu est?? format per deu estams que es disposen en dos verticils. Les anteres s??n introrses i de dehisc??ncia longitudinal. Els estams sobresurten del tub de la flor.

-Gineceu

El gineceu ??s s??per i bicarpel??lar, amb els carpels soldats en un ovari unilocular. A l'interior es desenvolupen nombrosos primordis seminals campil??trofs de placentaci?? axial i basal. Es formen dos estils.

-Fruit

El fruit ??s una c??psula cil??ndrica, inclusa i amb el carp??for curt. S'obre per quatre dents apicals i cont?? nombroses llavors de 2mm reiniformes o globulars de color marr?? o negre.

[edita] FARMACOLOGIA

[edita] Part utilitzada

Les parts utilitzades, ??s a dir, la droga de l'herba sabonera, s??n les sobretot les fulles, i els rizomes, tot i que tamb?? se n'utilitza l'arrel, i la soca, per tant, s'usa la planta sencera.

[edita] Composici?? qu??mica

La planta, concretament, el rizoma i l'arrel contenen quantitats abundants de saponines, que per hidr??lisis donen una altra subst??ncia anomenada gipsogenina. A m??s a m??s, tamb?? ??s rica en ess??ncies(olis essencials), resines i en un gluc??sid sapon??nic: la iperina, el qual en les parts m??s subterr??nies pot trobar-se en concentracions superiors al 5%. A les fulles hi trobem vitexina, saponarina (flavonoides) i vitamina C.

[edita] Usos medicinals

En termes generals, la Saponaria officinalis es pot utilitzar en el tractament de l'acn??, angines, artritis, caiguda del cabell, eccemes, herpes, problemes de fetge, icter??cia, psoriasis, reumatisme, dermatitis, furunculosis, bronquitis, etc.

[edita] Accions farmacol??giques/propietats

En la ind??stria farmac??utica aquesta planta s'utilitza per preparar numeroses medicines amb efecte expectorant, di??r??tic,purgant, colagog, bals??mic i t??nic. Tanmateix, tamb?? s'utilitza en l'elaboraci?? de dentr??fics, xarops, sabons i productes amb pols per la neteja. La maceraci?? de l'arrel produeix molta espuma, sobretot despr??s d'afegir-hi bicarbonat s??dic i, ??s precisament aquesta propietat la que la fa interessant des del punt de vista industrial. Tot i que aquesta esp??cie s'ha utilitzat com a di??r??tic, purgant, etc., no conv?? prendre'n dosis gaire altes o, si m??s no fer-ho amb prud??ncia, ja que cont?? alguns principis t??xics.

[edita] Toxicitat

Els seus principis t??xics s??n la saponina, iperina (gluc??sid) i sapomarina (fulles i arrels). Aquestes subst??ncies tenen acci?? hemol??tica a l???interaccionar amb el colesterol de la membrana dels eritr??cits. Els s??mptomes m??s caracter??stics en veterin??ria s??n: la inflamaci?? de les membranes de les mucoses, estomatitis, n??usees, v??mits, dolors c??lics, hemorr??gies intestinals, diarrea, disf??gia, congesti?? pulmonar, insufici??ncia renal, anor??xia, debilitat, depressi??, incoordinaci?? muscular, convulsions, dilataci?? dels vasos sanguinis amb posterior contracci?? dels mateixos, taquic??rdia, alteracions nervioses amb excitabilitat i tremolors, reducci?? de la fertilitat, descens de la producci?? l??ctia i taques a la llet, p??rdua de la motricitat, alteracions hep??tiques, par??lisis, avortament, lesions del sistema nervi??s i possible mort per par??lisi respirat??ria. El mecanisme d???acci?? de les saponines consisteix en el seu poder anti-ATPassa mitjan??ant el qual modifiquen el sistema de membrana cel???lular, pertorbant el transport de sodi a trav??s d???ella; l???est??mul nervi??s queda paralitzat, manifestant-se alhora una par??lisis de cel???les musculars i respirat??ries que causen la mort de l???animal per asfixia. Pel que fa a les persones, si es pren en dosis m??s altes de les indicades, o b?? en persones molt sensibles, pot esdevenir t??xica, provocant irritaci?? en la mucosa intestinal, i tamb?? depressi?? dels ventres nerviosos respirat??ris o card??acs.

[edita] Tractament

La primera mesura que s'hauria de prendre ??s la immediata evacuaci?? del contingut intestinal mitjan??ant la utilitzaci?? de purgants alcalins (llet, ous, sucre). Tamb?? s'hauria de realitzar un tractament simptom??tic dirigit a calmar el quadre nervi??s a trav??s de calmants, aix?? com tamb?? seria convenient afavorir la circulaci?? amb t??nics card??acs.

[edita] Preparats

El seu ??s ha d'estar sota control m??dic.

- ??S INTERN

-Herpes: 40g arrel/l aigua, bullir cinc minuts i colar r??pidament. Prendre dues tasses al dia.

-Problemes hep??tics: s'utilitza el mateix preparat que abans per?? es prenen tres tasses en lloc de dues i es descansa un dia.

-Icter??cia: 30g fulles/l d'aigua, bullir cinc minuts i prendre dues tasses al dia.

-Crisis reum??tiques doloroses: 15g planta sencera/l aigua, bullir deu minuts i prendre 3 tasses durant tres setmanes.

-Bronquitis: 100g de fulles en un litre d'aigua; es couen i el l??quid obtingut es beu (dos gots al dia).

- ??S EXTERN

-Acn?? (friccions): decocci?? de 100g arrel seca/l aigua, bullir deu minuts

-Angines (gargarismes): decocci?? de 100g arrel seca/l aigua, bullir deu minuts. Preparar un litre cada dia, filtrar cuidadosament i endol??ir.

-Enfortir el cabell(xamp?? l??quid): infusi?? de 80g planta sencera/l aigua bullint, infusar quinze minuts i colar.

-Psoriasis (compressa):80g arrel/l aigua, decocci?? de cinc minuts.

-Erupcions cut??nies: 15 g de fulles fresques,es renten i s'aixafen, llavors es posa sobre una gasa i s'aplica a la zona afectada.

[edita] RECOL???LECCI??

La recol???lecci?? s'ha de fer en plantes adultes, durant els mesos de primavera o tardor, ja que els principis actius augmenten a mesura que la planta es desenvolupa. L'arrel i el rizoma, un cop recol???lectats, es posen al sol despr??s de treure'ls les seves parts verdes. ??s important que estiguin a una temperatura inferior als 65??C.

[edita] FONTS DOCUMENTALS

Llibres

Bol??s O, Vigo J, Masalles RM, Ninot JM. Flora manual dels Pa??sos Catalans. 3 ed. Barcelona : P??rtic; 2005

Masclans F (de la Instituci?? Catalana d'Hist??ria Natural). Els noms de les plantes als pa??sos catalans. 1 ed. Granollers-Barcelona. Editorial Montblanc-Mart??n.

PAHLOW, M. El gran libro de las plantas medicinales. Le??n: Ed. Everest, eddici?? de 1998.

UNITAT DE BOT??NICA.FACULTAT DE FARM??CIA. Bot??nica Farmac??utica. Ensenyament de Farm??cia. Textos docents.(pr??ctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008

P??gines web

Categoria: Cariofil??lals

Categoria oculta: Viquip??dia:Articles a millorar el format