Hagnó

De Viquipèdia

Hagnó (Hagnon, Ἅγνων, o ?αγνων), fill de Nícies, fou un militar atenenc. Un Hagnó va dirigir forces atenenques junt amb Tucídides i Formió, que, a la guerra de Samos el 440 aC, van anar en ajut de Pèricles amb 40 vaixells. Aquest Hagnó fou molt probablement el mateix personatge d'aquest article.

Hagnó va fundar Amfípolis a l'Estrimó, després d'un primer intent fet 29 anys abans que va acabar amb una derrota a Drabescos. Hagnó va aconseguir expulsar als edonis i establir una colònia segura a la que va donar el nom d'Amfípolis coneguda també com Nou Camis. La fundació es va fer a l'arcontat d'Eutímenes el 437 aC. La ciutat es va revoltar i va expulsar als colons atenencs, i després de la victòria de Bràsides sobre Cleó la independència va quedar assegurada (422 aC) i els honors de fundador foren reconeguts a Bràsides.

El 430 aC Hagnó, al segon any de la guerra del Peloponès, fou un dels generals de l'estat major i va substituir (junt amb Cleopomp) a Pèricles en el comandament de les forces navals que havien atacat les costes del Peloponès. La flota fou afectada per una plaga de la que van morir prop de la meitat dels seus 4000 homes i va haver de tornar a Atenes. Després va acompanyar a Odrises en l'anomenada "gran invasió".

Vers el 413 aC, després de les noticies de la derrota a Siracusa, un Hagnó identificat com pare de Teràmenes, segurament aquet mateix personatge, fou nomenat pels ancians com πρόξουλοι per dirigir una espècie de consell executiu. Lísies l'acusa d'haver premés la revolució oligàrquica que va portar al govern del Quatre-cents