Hípies d'Elis
De Viquipèdia
Hípies d'Elis (Hippias, Ἱππίας) fou un sofista i filòsof grec nadiu d'Elis, fill de Diopites. Fou deixeble de Hegesidam i contemporani de Protàgores i Sòcrates. El govern d'Elis el va enviar com ambaixador a Esparta en missió diplomàtica. Va viatjar també per moltes ciutats i districtes de Grècia per adquirir riquesa i celebritat ensenyant i fent discursos. El seu caràcter és descrit com vanitós i arrogant.
Defensa la tesi de la contraposició entre l'estat natural i l'ordre social. La naturalesa tracta els homes per un igual, mentre que la llei política és la causa de la desigualtat social.
Aquesta afirmació es fonamenta en:
- Els principis de la naturalesa tenen validesa universal i són vigents per tothom.
- Les lleis polítiques (que són antinaturals) només es poden imposar per la força.
Per tant "la llei tiranitza l'home i el força a moltes coses contra natura", d'on en dedueix la necessitat de retornar a l'estat natural.
La seva filosofia és propera en aquest sentit a la d'Antifont.
L'única referència que es té d'ell ve donada per Plató en la seva obra Protàgores on afirma que Hípies va ensenyar que "la llei és el tirà dels homes i els força a moltes coses contràries a la natura". Tenia curiositat per molts dels camps del saber humà entre els quals destaca "la ciència de la societat". Sòcrates diu que va publicar èpica, poesia, tragèdies, ditirambes i discursos com a produccions pròpies. Ateneu esmenta com obra seva Συναγωγὴ que no es conserva.
