Gustavo Gutiérrez Merino
De Viquipèdia
Gustavo Gutiérrez Merino ( Lima, Perú 1928 ) és un filòsof i teòleg peruà, un dels precursors de la Teologia de l'alliberament.
[edita] Biografia
Nasqué el 8 de juny de 1928 a la ciutat de Lima, estudiant medicina i literatura a la Universitat del Perú. Posteriorment es traslladà a França on es doctorà en filosofia i psicologia per la Universitat Catòlica de Lió. Fou ordenat sacerdot el 1959 i fundà l'Institut Bartolomé de las Casas. Ha desenvolupat el càrrec de professor a la Universitat Pontifícia de Perú i ha viatjat fins a Nord Amèrica i Europa per desenvolupar conferències sobre la Teologia de l'alliberament. En els seus llibres ha criticat durament el marc polític que ha perpetuat la pobresa a Sudamèrica.
Per Gutiérrez, el veritable i plè alliberament implica treus graus d'implicació:
- l'alliberament polític i social, amb l'eliminació de les causes immediates de la pobresa i injustícia.
- l'alliberament humà, amb l'emancipació dels pobres, marginats, oprimits "per totes aquelles coses que limiten la seva llibertat i capacitat de desenvolupament en llibertat i dignitat".
- l'alliberament teològic, amb l'eliminació de l'egoisme i el pecat, i el restabliment de la relació amb Déu i amb l'èsser humà.
El 1984 una assamblea de bisbes peruans intentaren que el Vaticà condemnès Gutiérrez Merino per les seves idees sobre la Teologia de l'alliberament, però finalment no aconseguiren el seu propòsit.
Fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats l'any 2003, juntament amb Ryszard Kapuściński, per la seva preocupació pels sectors més desafavorits i per la seva independència davant les presions que han intentat targiversar el seu missatge.
