Guerra de Successió Bretona
De Viquipèdia
La Guerra de Successió Bretona va esclatar al Ducat de Bretanya a la mort sense fills varons del duc Joan III entre els partidaris dels dos candidats a la successió.
Per una banda, Joan de Montfort (mort el 1345), germà del duc difunt i aliat d'Eduard III d'Anglaterra, i Joana de Penthièvre, neboda del difunt i aliada de Felip IV de França. El 1342 els anglesos ocuparen com a penyora el port de Brest, i poc després Joana de Flandes, esposa de Joan de Monfort, vencé a Hennebont a Carles de Blois, marit de Joana.
El conflicte entraria en la dinàmica pròpia de la Guerra dels Cent Anys, raó per la qual, encara que Joan de Montfort ja fou reconegut el 1343 com a duc de Bretanya, la guerra es perllongaria fins que el seu fill, Joan V l'Anglòfil, vencés definitivament a An Alre el 1364 amb ajut dels mercenaris de Bertrand du Guescin. Aleshores, pel Tractat de Guérande/Gwenrann (1365), fou reconegut com a duc de Bretanya pels francesos a canvi de rendir homenatge al rei francès.
