Gubbio

De Viquip??dia

Gubbio es una ciutat italiana a l'??mbria, a la prov??ncia de Perusa, amb uns 35000 habitants.

[edita] Hist??ria

Fou una ciutat dels umbres amb el nom d'Iguvium. Les taules engubines descobertes el 1444 (propietat de la ciutat des el 1456) foren importants per la comprensi?? de la llengua dels umbres. El 295 aC es va aliar a Roma i el 111 aC es esmentada com a ciutat lliure sota domini rom??; el 89 aC va obtenir la ciutadania romana i fou erigida en municipi; Tit Livi l'esmenta com la ciutat elegida pel senat rom?? per acollir al rei d' Il??l??ria Gentius, que havia estat enviat en confinament a Spoletum per?? la ciutat no l'havia volgut rebre. A la guerra civil entre C??sar i Pompeu fou ocupada per el pretor Minucius Thermus amb cinc cohorts, per?? al acostar-se Curio amb tres cohorts, Thermus es va retirar. Va conservar el seu rang municipal durant l'imperi i des el 416 fou seu d'un bisbe.

Caigut l'imperi va passar als ostrogots i el 552 fou destru??da per T??tila per ser tot seguit reconstru??da pels bizantins al mont Inginus (abans era a la plana); el 772 fou ocupada pels llombards.

Pip?? el Breu, primer, i Carlemany despr??s, la van incloure en el territoris cedits a l'Esgl??sia, i fou governada pels seus bisbes fins a la segona meitat del segle XI, quant l'autoritat del com??, format per les fam??lies burgeses locals, i de tend??ncia gibelina, es va afermar; la pol??tica expansiva de la ciutat, llavors anomenada Agobbio, la va enfrontar amb Perusa (Perugia); una confederaci?? de ciutats dirigida per Perusa va atacar Gubbio el 1151, per?? foren derrotats miraculosament, cosa que es va atribuir a la intercessi?? divina del bisbe Ubaldo Baldasini (1080-1160).

El 1163 l'emperador Frederic I va sancionar el reconeixement jur??dic de Gubbio sota tot el territori que dominava; el 1191 Enric IV va absoldre la ciutat per un acte de rebel??li?? contra l'emperador i va recon??ixer i ampliar la concessi?? de Frederic I.

En els seg??ents anys Gubbio va controlar el territori fins a Cagli i Certaldo. Al segle XII el govern dels c??nsols, representants de la burgesia local, fou substitu??t per un podest?? que representava al com?? i exercia el poder ??nic que abans es repartien els c??nsols. El 1237 es va produir una revolta antiimperial i vers el 1250 els treballadors i artesans, enfrontats amb el govern del com??, van crear el seu prop?? com?? (Comune del popolo) que organitzava les seves pr??pies assembles legislatives i nomenava el seu propi cap (el capitano del popolo).

Els enfrontaments amb Perusa foren freq??ents i el 1257 els perugians van obtenir venjan??a de la seva derrota del 1151 i van ocupar part dels dominis de Gubbio. Aix?? va donar el poder als g??elfs el 1263 despr??s de tants anys de ser un baluard gibel??. El territoris perduts van retornar per el tractat de pau de 1273. El Papa va recon??ixer a Gubbio (ara al seu b??ndol) el domini de Pergola, Montesecco i Serra San Abbondio.

El 23 de maig del 1300 els gibelins es van fer amb el poder a la ciutat per?? r??pidament les mil??cies de les fam??lies burgeses g??elfes dels Orsini i Gabrielli el van recuperar. El 1338 fou aprovat el nou estatut ciutad?? que permetia ser elegit per les magistratures independentment de ser g??elf o gibel?? sempre que foren nobles i tinguessin una renda m??nima.

El 1351 Giovanni Gabrielli, d'una de les principals fam??lies locals, va exercir de fet com a senyor, per?? el 1354 la ciutat fou assetjada i ocupada pel cardenal Albornoz, llegat pontifici, al qual es va sotmetre el cap local Cantuccio Gabrielli. En els anys seg??ents el govern va oscil??lar entre una senyoria de fet, el govern del poble i el bisbe. El 1376 la ciutat es va revoltar i es va fer independent del Papa per?? el 1381 el bisbe Gabriel Gabrielli, de la fam??lia local dels Gabrielli, va aconseguir el poder que va exercir en forma absoluta com a senyor i va rebre el suport del Papa; per?? els ciutadans es van revoltar altra cop el 1383 i van anular les decisions del bisbe que va assetjar la ciutat (1384), per?? els rebels es van entregar al cap d'un mes a Antoni II Montefeltro que despr??s fou reconegut pel Papa (1390) i va governar fins el 1404. El com?? va desapar??ixer i els Montefeltro van exercir la senyoria com a vicaris pontificis.

Amb els Montefeltro va venir una nova ??poca de pau i de prosperitat. El 1508 els della Rovere van substituir als Montefeltro fins el 28 d'abril de 1631 quant va morir el darrer duc Francesco Maria della Rovere, i el ducat va passar a l'Esgl??sia.

En el per??ode napole??nic la ciutat fou ocupada per les tropes de la Rep??blica Cisalpina i els francesos i fou unida a la Rep??blica Romana i despr??s al Regne d'It??lia. El 1814 va tornar a l'Esgl??sia.

El 1831 es va revoltar contra els Estats Pontificis i es va establir un govern revolucionari que va durar 40 dies; el 14 de setembre de 1860 van entrar a la ciutat les forces del general Cadorna. Gubbio fou llavors part de la prov??ncia de Perugia.

El 22 de juny de 1944 els alemanys van fer una matan??a de 40 persones en repres??lia per una acci?? de la resist??ncia; el 25 de juliol de 1944 els aliats van entrar a la ciutat.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Gubbio