[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Guardó Nacional Alemany de les Arts i Ciències - Viquipèdia

Guardó Nacional Alemany de les Arts i Ciències

De Viquipèdia

El Guardó Nacional Alemany de les Arts i Ciències (alemany: Ehrenzeichen des Deutschen Nationalpreises für Kunst und Wissenschaft) és un guardó creat per Adolf Hitler el 30 de Gener de 1937 i atorgat anualment als alemanys que destaquessin en els camps de l’art i les ciències.

Va ser instituït com un “Premi Nobel” alemany, quan Adolf Hitler es va enfadar la Fundació del Premi Nòbel l’any 1935 va ser atorgat a l’escriptor pacifista i antinazi alemany Carl von Ossietzky. Des d’aquell moment, es va prohibir als ciutadans alemanys d’acceptar el guardó suec.

Estava dotat de 100.000 Reichmarks (lliures d’impostos)

[edita] Receptors

Es va atorgar 9 vegades:

  • Professor Ludwig Troost (7/9/1937) – Arquitecte favorit de Hitler i dissenyador de la Casa de l’Art Alemany, el Monument als Màrtirs del Feldherrnahlle, l’Edifici del Führer i el Temple d’Honor, tots ells a Munic. Va ser concedida a títol pòstum.
  • Reichsleiter Dr. Alfred Rosenberg (7/9/1937) – Autor de El Mite del Segle XX i filòsof racial del III Reich.
  • Professor August Bier i Dr. Ferdinand Sauerbruch (7/9/1937) – Atorgat de manera conjunta per les seves contribucions a la medicina i la cirurgia.
  • Dr. Wilhelm Filchner (7/9/1937) – Per les seves fites en l’exploració del Tibet i de l’Antàrtida.
  • Dr. Fritz Todt (7/9/1938) – Dissenyador de la Línia Siegfried i del sistema de les autobahn.
  • Professor Dr. Ferdinand Porsche (7/9/1938) – Pel seu desenvolupament dels vehicles a motor Wolkswagen
  • Professor Dr. Ernst Heinkel i Professor Willy Messerschmitt (7/9/1938) – Atorgat de manera conjunta pel seu treball en el disseny i la producció aeronàutica.

Segons comenta Albert Speer a les seves memòries, la insígnia era tan pesada que els receptors necessitaven suports especials a les seves jaquetes per poder-la lluir. De fet, la pròpia insígnia ja duia 14 gafets per subjectar-se.

Amb l’esclat de la guerra es va deixar d’atorgar, convertint-la en una condecoració de gran prestigi, així com una de les més rares i exclusives condecoracions.

Curiosament, ni en Rosenberg ni en Todt la van lluir mai sobre l’uniforme, ni tampoc han aparegut fotografies dels altres receptors lluint-la. Se suposa que només es lluiria en les ocasions més formals.

[edita] Disseny

Una estrella de 4 puntes en platí. Entre els 4 braços de l’estrella hi ha 4 àligues amb l’esvàstica en or. Al centre de l’estrella hi ha un medalló en esmalt vermell amb l’efígie d'Atenea (deessa grega de la saviesa). Al voltant hi ha la inscripció FÜR KUNST UND WISSENCHAFT (Per les Arts i Ciències) en lletres d’or sobre platí, i queda tot embolcallat sobre un anell de 40 diamants (amb un pes de 10 quirats, comparats amb els 2 quirats de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro).

La banda era en seda vermella amb una franja blanca als costats.