Guèzer
De Viquipèdia
Guèzer (també Gazer) fou una ciutat dels filisteus.
S'han trobat evidències de poblament del Paleolític, i fou habitada als neolític per troglodites de la cultura Natufiana (cultura del Wadi Natuf), que en foren expulsats pels pobles semites; l'establiment semita (cananeu) fou destruït però es va refer i va esdevenir força important; fou ocupada pel faraó Tuthmosis III però tot i això va recuperar aviat la seva importància i es van construir les muralles exteriors i un túnel d'aigua. El segle XV aC apareix governada per Yapahu de Gezer i Muhazu; tot seguit apareixen Milkilu (vers 1400-1365 aC), Baalu-Shipti (meitat de segle) Yapuhu (segona part del segle) i Addadanu (finals del segle). Fou destruïda be pel faraó Merneptah o be per Joshua ben Nun i els israelites i va romandre deserta fins passat el 1200 aC quan arribaren els filisteus. Un rei de nom Horam apareix després del 1200 aC.
Aquestos van construir l'acròpoli i van aixecar la ciutat, que fou poblada per filisteus fins i tot en temps de Saül i David. Aquest darrer, després de la batalla de Baal-perazim (a 4 km al nord-oest de Jerusalem) va empaitar els filisteus des de Geba fins a Guèzer (que fou el punt mes llunyà fins on va arribar). A la rodalia de Gezer hi havia la ciutat de Ramla que era habitada pels jesubites i també fou ocupada pels israelites. En temps del rei Salomó fou ocupada per un faraó (potser Siamon) que li va cedir com a dot de la seva dona, una princesa egípcia. Salomó va reforçar les seves defenses (així com les d'Hazor i Megiddo).
Fou atacada pel faraó Shoshenk I i mes tard per Tiglatpileser III d'Assíria que la va ocupar i va romandre a les seves mans, i després en les de babilonis i perses, fins a la conquesta macedònia vers el 332. Després va pertànyer a Egipte i finalment als selèucides. Els selèucides la van fer servir de base en temps de la revolta dels macabeus i en van restaurar les defenses (després del 170 aC). Simó Macabeu va conquerir la ciutat vers el 140 aC i el seu fill Joan Hircà hi va construir una fortalesa.
Al segle següent (63 aC) va passar a Roma. Va continuar sota poder romà al llarg del Imperi, incloent el període bizantí, fins que va caure en mans dels àrabs vers el 635. Queden restes dels banys romans i bizantins.
Durant les croades es va lliurar la batalla de Montgisard (prop de Ramla) entre Saladí i les forces del Regne de Jerusalem el 25 de novembre de 1177, que es suposa que fou a la rodalia de l'antic emplaçament de Guèzer. Encara era una petita ciutat sota els mamelucs, però sota els otomans es va construir el llogaret d'Abu Shuseh suposadament al turó proper a l'antiga ciutat.
Es creu que és la moderna Tel Gezer (Tell al-Jezer o Abu Shusheh), a la carretera entre Jerusalem i Jaffa a uns 30 km al oest de Jerusalem. El lloc fou descobert el 1871 per Charles Clermont-Ganneau i entre 1902 i 1907 fou estudiat per Robert Macalister que va trobar algunes restes. Altres excavacions foren fetes per Alan Rowe (1934), G.E. Wright (1964-1965), William Dever, Yigael Yadin, i la Universitat d'Andrews. Les excavacions es va reprendre el juny del 2006 per un consorci d'institucions sota direcció d'Steve Ortiz del Center for Archaeological Research of the New Orleans Baptist Theological Seminary, i de Sam Wolff de l'Autoritat d'Antiguitats d'Israel.
Una de les troballes es l'anomenat Calendari de Guèzer, una placa amb unes inscripcions per les que s'han donat diverses explicacions a tall d'hipòtesi, però que en general sembla indicar les estacions agrícoles pels grangers. També s'han trobat 10 monuments megalítics probablement d'origen cananeu; nou pedres fites amb inscripcions; i sis portes similars a les robades a Hazor i Megiddo.
