Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Grup (matem??tiques) - Viquip??dia

Grup (matem??tiques)

De Viquip??dia

Un grup ??s una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operaci?? bin??ria, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que detallem m??s endavant.

Molts objectes estudiats en matem??tiques tenen estructura de grup. Entre aquests trobem els nombres enters, els racionals, els reals i els complexos amb l'operaci?? de la suma, aix?? com els racionals, reals i complexos sense el zero amb l'operaci?? del producte. Tamb?? t?? estructura de grup el conjunt de les matrius quadrades no singulars amb el producte o el conjunt de les funcions invertibles amb la composici??.


Taula de continguts

[edita] Definici?? de grup

Un grup ??s un conjunt G on hi ha definida una operaci?? bin??ria *:G\times G\rightarrow G amb les propietats seg??ents:

Si a m??s G verifica la propietat addicional seg??ent:

es diu que el grup (G,*) ??s un grup abeli?? o commutatiu Per indicar que un grup ??s abeli?? ??s com?? notar l'operaci?? bin??ria pel s??mbol + en comptes de *.

[edita] Definici?? alternativa

Es pot donar una definici?? alternativa de grup, que t?? l'avantatge que no cont?? existencials. Un grup ??s un conjunt G on hi ha definides tres operacions, una bin??ria anomenada producte, una un??ria anomenada invers, i una zero-??ria anomenada element neutre, notades respectivament

  • (a,b)\mapsto a*b
  • a\mapsto a^{-1}
  • e \,

i que compleixen les propietats seg??ents:

  • \forall a,b,c\in G\ \ a*(b*c)=(a*b)*c
  • \forall a\in G\ \ a*e=e*a=a
  • \forall a\in G\ \ a*a^{-1}=a^{-1}*a=e

[edita] Propietats b??siques

De l'element e de la primera propietat se'n diu element neutre. Un grup nom??s t?? un element neutre, perqu?? si suposem que t?? dos elements neutres e1,e2 aplicant dos cops la primera propietat tenim

e1 = e1 * e2 = e2

De l'element b de la segona propietat se'n diu element invers de a. La segona propietat afirma que cada element del grup t?? almenys un invers. A m??s tot element t?? com a m??xim un invers, perqu?? si a tingu??s dos elements inversos b1,b2 llavors tindriem

b1 = b1 * e = b1 * (a * b2) = (b1 * a) * b2 = e * b2 = b2

Com que l'element invers d'un element a de G ??s ??nic el notem a - 1. L'invers del neutre ??s el neutre. L'invers de l'invers d'un element ??s ell mateix. Amb la nostra notaci??:

(a - 1) - 1 = a

Si a,b\in G llavors (a * b) - 1 = b - 1 * a - 1 perqu?? tenim

(a * b) * (b - 1 * a - 1) = e
(b - 1 * a - 1) * (a * b) = e

(posar altres propietats b??siques)


[edita] Morfismes de grups

Siguin (G, * ) i (G',\cdot) dos grups amb les seves respectives operacions. Hi ha moltes maneres d'assignar a cada element de (G, * ) un element de (G',\cdot). De entre totes les maneres que hi ha de fer aix??

\phi:G\rightarrow G'

anomenarem morfismes de grups a aquelles que verifiquen un "bon comportament" respecte de les estructures de grup de cada grup. Concretament anomenarem morfismes de grups a totes les aplicacions \phi:G\rightarrow G' que verifiquen:

  • \forall x,y\in G\ \ \phi(x*y)= \phi(x)\cdot\phi(y)

Els morfismes de grups no s??n aplicacions massa alocades. La idea ??s arribar a definir amb precisi?? qu?? significa que dos grups siguin equivalents tot i no ser la mateixa cosa conjunt??sticament parlant.

Primera propietat senzilla: si e\in G i e'\in G' s??n els respectius elements neutres i \phi:G\rightarrow G' ??s morfisme llavors ??(e) = e'. Vegem-ho:

e'=\phi(e)\cdot (\phi(e))^{-1}=\phi(e*e)\cdot (\phi(e))^{-1}=\phi(e)\cdot\phi(e)\cdot \phi(e)^{-1}
=\phi(e)\cdot e'=\phi(e)

Moltes vegades aquesta propietat s'imposa en la definici?? de morfisme, per?? ja es veu que no cal.

Segona propietat senzilla: si \phi:G\rightarrow G' ??s un morfisme de grups, llavors ??(a - 1) = (??(a)) - 1. Vegem-ho:

\phi(a)\cdot\phi(a^{-1})=\phi(a*a^{-1})=\phi(e)=e'
\phi(a^{-1})\cdot\phi(a)=\phi(a^{-1}*a)=\phi(e)=e'


[edita] Exemples de grups

[edita] Grup sim??tric

Sigui X un conjunt qualsevol, i sigui SX el conjunt de les aplicacions bijectives de X en X. Llavors (S_X,\circ) ??s un grup on \circ ??s la composici?? d'aplicacions. L'element neutre n'??s l'aplicaci?? identitat, i la inversa d'una aplicaci?? n'??s l'invers en el grup. Aquest grup s'anomena grup sim??tric de X.

Si X ??s un conjunt finit de n elements llavors SX t?? n! elements.

Si (G, * ) ??s un grup qualsevol, llavors (S_G,\circ) t?? algun subgrup isomorf a (G, * ). En altres paraules, tot grup es pot veure com a subgrup d'algun grup sim??tric.

(caldria haver parlat d'isomorfisme abans)


[edita] Subgrups

Direm que G' ??s un subgrup de G si G'\subseteq G i G' t?? estructura de grup amb l'operaci?? bin??ria * de G (verifica les tres propietats de la definici?? de grup) i ??s tancat amb aquesta operaci??,

\forall a,b\in G'\ \ a*b\in G'

Si un grup ??s abeli?? aleshores els seus subgrups tamb?? ho s??n. A m??s tot grup cont?? un subgrup abeli??. De fet el grup format per un sol element

G0 = {e}

sempre ??s un subgrup de qualsevol grup i ??s abeli??.

[edita] Exemple de subgrup: Z(G)

Definim Z(G) (el centre de G) com:

Z(G)=\{a\in G\ | \ \forall g\in G\ \ a*g=g*a\}

L'objectiu ??s veure que Z(G) ??s un subgrup de G.

Per una banda sabem que:

Z(G)\subseteq G

A m??s Z(G) ??s tancat per l'operaci?? * de G, perqu?? si a,b\in Z(G) donat un g\in G qualsevol tenim

(a * b) * g = a * (b * g) = a * (g * b) = (a * g) * b = (g * a) * b = g * (a * b)

Per tant a*b\in Z(G)

Per veure que Z(G) t?? estructura de grup nom??s cal veure que el neutre hi pertany (la qual cosa ??s certa per la primera propietat de grup i la definici?? de Z(G)) i que l'invers d'un element que hi pertanyi tamb?? hi pertany. Aix?? ??s dir:

a\in Z(G)\ \Rightarrow\ \ a^{-1}\in Z(G)

per?? ho podem justificar perqu?? tenim les identitats:

a - 1 * g = a - 1 * (g - 1) - 1 = (g - 1 * a) - 1 = (a * g - 1) - 1 =
= (g - 1) - 1 * a - 1 = g * a - 1

Per com est?? definit es clar que Z(G) ??s un grup abeli??.

Si Z(G) = G llavors resulta que G ??s un grup abeli??. El rec??proc tamb?? ??s cert.

[edita] Subgrups relacionats amb morfismes

Donat un morfisme de grups \phi:G\rightarrow G' podem definir a G i G' els subgrups \ker{\phi}\subseteq G i \textrm{Im}\ \phi\subseteq G' de la seg??ent manera:

\ker{\phi}=\{x\in G\ |\ \phi(x)=e'\}
\textrm{Im}\ \phi =\phi(G) =\{y\in G'\ |\ \exists x\in G, \ y=\phi(x)\}

A partir d'aqu?? es pot obtenir un resultat, conegut com el Primer Teorema d'Isomorfia:

\frac{G}{\ker{\phi}}\cong\textrm{Im}\ \phi

[edita] Categoria dels grups

La categoria Grp, anomenada categoria dels grups, t?? per objectes els grups i per morfismes els morfismes de grups. Els isomorfismes d'aquesta categoria coincideixen amb els isomorfismes de grups.

[edita] Vegeu tamb??