On Amazon.it: https://www.amazon.it/Complete-Concordances-James-Bible-Azzur/dp/B0F1V2T1GJ/


Grup (matemàtiques) - Viquipèdia

Grup (matemàtiques)

De Viquipèdia

Un grup és una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operació binària, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que detallem més endavant.

Molts objectes estudiats en matemàtiques tenen estructura de grup. Entre aquests trobem els nombres enters, els racionals, els reals i els complexos amb l'operació de la suma, així com els racionals, reals i complexos sense el zero amb l'operació del producte. També té estructura de grup el conjunt de les matrius quadrades no singulars amb el producte o el conjunt de les funcions invertibles amb la composició.


Taula de continguts

[edita] Definició de grup

Un grup és un conjunt G on hi ha definida una operació binària *:G\times G\rightarrow G amb les propietats següents:

Si a més G verifica la propietat addicional següent:

es diu que el grup (G,*) és un grup abelià o commutatiu Per indicar que un grup és abelià és comú notar l'operació binària pel símbol + en comptes de *.

[edita] Definició alternativa

Es pot donar una definició alternativa de grup, que té l'avantatge que no conté existencials. Un grup és un conjunt G on hi ha definides tres operacions, una binària anomenada producte, una unària anomenada invers, i una zero-ària anomenada element neutre, notades respectivament

  • (a,b)\mapsto a*b
  • a\mapsto a^{-1}
  • e \,

i que compleixen les propietats següents:

  • \forall a,b,c\in G\ \ a*(b*c)=(a*b)*c
  • \forall a\in G\ \ a*e=e*a=a
  • \forall a\in G\ \ a*a^{-1}=a^{-1}*a=e

[edita] Propietats bàsiques

De l'element e de la primera propietat se'n diu element neutre. Un grup només té un element neutre, perquè si suposem que té dos elements neutres e1,e2 aplicant dos cops la primera propietat tenim

e1 = e1 * e2 = e2

De l'element b de la segona propietat se'n diu element invers de a. La segona propietat afirma que cada element del grup té almenys un invers. A més tot element té com a màxim un invers, perquè si a tingués dos elements inversos b1,b2 llavors tindriem

b1 = b1 * e = b1 * (a * b2) = (b1 * a) * b2 = e * b2 = b2

Com que l'element invers d'un element a de G és únic el notem a - 1. L'invers del neutre és el neutre. L'invers de l'invers d'un element és ell mateix. Amb la nostra notació:

(a - 1) - 1 = a

Si a,b\in G llavors (a * b) - 1 = b - 1 * a - 1 perquè tenim

(a * b) * (b - 1 * a - 1) = e
(b - 1 * a - 1) * (a * b) = e

(posar altres propietats bàsiques)


[edita] Morfismes de grups

Siguin (G, * ) i (G',\cdot) dos grups amb les seves respectives operacions. Hi ha moltes maneres d'assignar a cada element de (G, * ) un element de (G',\cdot). De entre totes les maneres que hi ha de fer això

\phi:G\rightarrow G'

anomenarem morfismes de grups a aquelles que verifiquen un "bon comportament" respecte de les estructures de grup de cada grup. Concretament anomenarem morfismes de grups a totes les aplicacions \phi:G\rightarrow G' que verifiquen:

  • \forall x,y\in G\ \ \phi(x*y)= \phi(x)\cdot\phi(y)

Els morfismes de grups no són aplicacions massa alocades. La idea és arribar a definir amb precisió què significa que dos grups siguin equivalents tot i no ser la mateixa cosa conjuntísticament parlant.

Primera propietat senzilla: si e\in G i e'\in G' són els respectius elements neutres i \phi:G\rightarrow G' és morfisme llavors φ(e) = e'. Vegem-ho:

e'=\phi(e)\cdot (\phi(e))^{-1}=\phi(e*e)\cdot (\phi(e))^{-1}=\phi(e)\cdot\phi(e)\cdot \phi(e)^{-1}
=\phi(e)\cdot e'=\phi(e)

Moltes vegades aquesta propietat s'imposa en la definició de morfisme, però ja es veu que no cal.

Segona propietat senzilla: si \phi:G\rightarrow G' és un morfisme de grups, llavors φ(a - 1) = (φ(a)) - 1. Vegem-ho:

\phi(a)\cdot\phi(a^{-1})=\phi(a*a^{-1})=\phi(e)=e'
\phi(a^{-1})\cdot\phi(a)=\phi(a^{-1}*a)=\phi(e)=e'


[edita] Exemples de grups

[edita] Grup simètric

Sigui X un conjunt qualsevol, i sigui SX el conjunt de les aplicacions bijectives de X en X. Llavors (S_X,\circ) és un grup on \circ és la composició d'aplicacions. L'element neutre n'és l'aplicació identitat, i la inversa d'una aplicació n'és l'invers en el grup. Aquest grup s'anomena grup simètric de X.

Si X és un conjunt finit de n elements llavors SXn! elements.

Si (G, * ) és un grup qualsevol, llavors (S_G,\circ) té algun subgrup isomorf a (G, * ). En altres paraules, tot grup es pot veure com a subgrup d'algun grup simètric.

(caldria haver parlat d'isomorfisme abans)


[edita] Subgrups

Direm que G' és un subgrup de G si G'\subseteq G i G' té estructura de grup amb l'operació binària * de G (verifica les tres propietats de la definició de grup) i és tancat amb aquesta operació,

\forall a,b\in G'\ \ a*b\in G'

Si un grup és abelià aleshores els seus subgrups també ho són. A més tot grup conté un subgrup abelià. De fet el grup format per un sol element

G0 = {e}

sempre és un subgrup de qualsevol grup i és abelià.

[edita] Exemple de subgrup: Z(G)

Definim Z(G) (el centre de G) com:

Z(G)=\{a\in G\ | \ \forall g\in G\ \ a*g=g*a\}

L'objectiu és veure que Z(G) és un subgrup de G.

Per una banda sabem que:

Z(G)\subseteq G

A més Z(G) és tancat per l'operació * de G, perquè si a,b\in Z(G) donat un g\in G qualsevol tenim

(a * b) * g = a * (b * g) = a * (g * b) = (a * g) * b = (g * a) * b = g * (a * b)

Per tant a*b\in Z(G)

Per veure que Z(G) té estructura de grup només cal veure que el neutre hi pertany (la qual cosa és certa per la primera propietat de grup i la definició de Z(G)) i que l'invers d'un element que hi pertanyi també hi pertany. Això és dir:

a\in Z(G)\ \Rightarrow\ \ a^{-1}\in Z(G)

però ho podem justificar perquè tenim les identitats:

a - 1 * g = a - 1 * (g - 1) - 1 = (g - 1 * a) - 1 = (a * g - 1) - 1 =
= (g - 1) - 1 * a - 1 = g * a - 1

Per com està definit es clar que Z(G) és un grup abelià.

Si Z(G) = G llavors resulta que G és un grup abelià. El recíproc també és cert.

[edita] Subgrups relacionats amb morfismes

Donat un morfisme de grups \phi:G\rightarrow G' podem definir a G i G' els subgrups \ker{\phi}\subseteq G i \textrm{Im}\ \phi\subseteq G' de la següent manera:

\ker{\phi}=\{x\in G\ |\ \phi(x)=e'\}
\textrm{Im}\ \phi =\phi(G) =\{y\in G'\ |\ \exists x\in G, \ y=\phi(x)\}

A partir d'aquí es pot obtenir un resultat, conegut com el Primer Teorema d'Isomorfia:

\frac{G}{\ker{\phi}}\cong\textrm{Im}\ \phi

[edita] Categoria dels grups

La categoria Grp, anomenada categoria dels grups, té per objectes els grups i per morfismes els morfismes de grups. Els isomorfismes d'aquesta categoria coincideixen amb els isomorfismes de grups.

[edita] Vegeu també

Static Wikipedia March 2008 on valeriodistefano.com

aa   ab   af   ak   als   am   an   ang   ar   arc   as   ast   av   ay   az   ba   bar   bat_smg   bcl   be   be_x_old   bg   bh   bi   bm   bn   bo   bpy   br   bs   bug   bxr   ca   cbk_zam   cdo   ce   ceb   ch   cho   chr   chy   co   cr   crh   cs   csb   cv   cy   da   en   eo   es   et   eu   fa   ff   fi   fiu_vro   fj   fo   fr   frp   fur   fy   ga   gd   gl   glk   gn   got   gu   gv   ha   hak   haw   he   hi   ho   hr   hsb   ht   hu   hy   hz   ia   id   ie   ig   ii   ik   ilo   io   is   it   iu   ja   jbo   jv   ka   kab   kg   ki   kj   kk   kl   km   kn   ko   kr   ks   ksh   ku   kv   kw   ky   la   lad   lb   lbe   lg   li   lij   lmo   ln   lo   lt   lv   map_bms   mg   mh   mi   mk   ml   mn   mo   mr   ms   mt   mus   my   mzn   na   nah   nap   nds   nds_nl   ne   new   ng   nl   nn   nov  

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu