Grup (matem??tiques)
De Viquip??dia
Un grup ??s una estructura algebraica formada per un conjunt G d'elements on hi ha definida una operaci?? bin??ria, com pot ser la suma o el producte, i que compleix unes propietats determinades que detallem m??s endavant.
Molts objectes estudiats en matem??tiques tenen estructura de grup. Entre aquests trobem els nombres enters, els racionals, els reals i els complexos amb l'operaci?? de la suma, aix?? com els racionals, reals i complexos sense el zero amb l'operaci?? del producte. Tamb?? t?? estructura de grup el conjunt de les matrius quadrades no singulars amb el producte o el conjunt de les funcions invertibles amb la composici??.
Taula de continguts |
[edita] Definici?? de grup
Un grup ??s un conjunt G on hi ha definida una operaci?? bin??ria amb les propietats seg??ents:
- (exist??ncia d'element neutre)
- (exist??ncia d'element invers)
Si a m??s G verifica la propietat addicional seg??ent:
es diu que el grup (G,*) ??s un grup abeli?? o commutatiu Per indicar que un grup ??s abeli?? ??s com?? notar l'operaci?? bin??ria pel s??mbol + en comptes de *.
[edita] Definici?? alternativa
Es pot donar una definici?? alternativa de grup, que t?? l'avantatge que no cont?? existencials. Un grup ??s un conjunt G on hi ha definides tres operacions, una bin??ria anomenada producte, una un??ria anomenada invers, i una zero-??ria anomenada element neutre, notades respectivament
i que compleixen les propietats seg??ents:
[edita] Propietats b??siques
De l'element e de la primera propietat se'n diu element neutre. Un grup nom??s t?? un element neutre, perqu?? si suposem que t?? dos elements neutres e1,e2 aplicant dos cops la primera propietat tenim
- e1 = e1 * e2 = e2
De l'element b de la segona propietat se'n diu element invers de a. La segona propietat afirma que cada element del grup t?? almenys un invers. A m??s tot element t?? com a m??xim un invers, perqu?? si a tingu??s dos elements inversos b1,b2 llavors tindriem
- b1 = b1 * e = b1 * (a * b2) = (b1 * a) * b2 = e * b2 = b2
Com que l'element invers d'un element a de G ??s ??nic el notem a - 1. L'invers del neutre ??s el neutre. L'invers de l'invers d'un element ??s ell mateix. Amb la nostra notaci??:
- (a - 1) - 1 = a
Si llavors (a * b) - 1 = b - 1 * a - 1 perqu?? tenim
- (a * b) * (b - 1 * a - 1) = e
- (b - 1 * a - 1) * (a * b) = e
(posar altres propietats b??siques)
[edita] Morfismes de grups
Siguin (G, * ) i dos grups amb les seves respectives operacions. Hi ha moltes maneres d'assignar a cada element de (G, * ) un element de . De entre totes les maneres que hi ha de fer aix??
anomenarem morfismes de grups a aquelles que verifiquen un "bon comportament" respecte de les estructures de grup de cada grup. Concretament anomenarem morfismes de grups a totes les aplicacions que verifiquen:
Els morfismes de grups no s??n aplicacions massa alocades. La idea ??s arribar a definir amb precisi?? qu?? significa que dos grups siguin equivalents tot i no ser la mateixa cosa conjunt??sticament parlant.
Primera propietat senzilla: si i s??n els respectius elements neutres i ??s morfisme llavors ??(e) = e'. Vegem-ho:
Moltes vegades aquesta propietat s'imposa en la definici?? de morfisme, per?? ja es veu que no cal.
Segona propietat senzilla: si ??s un morfisme de grups, llavors ??(a - 1) = (??(a)) - 1. Vegem-ho:
[edita] Exemples de grups
[edita] Grup sim??tric
Sigui X un conjunt qualsevol, i sigui SX el conjunt de les aplicacions bijectives de X en X. Llavors ??s un grup on ??s la composici?? d'aplicacions. L'element neutre n'??s l'aplicaci?? identitat, i la inversa d'una aplicaci?? n'??s l'invers en el grup. Aquest grup s'anomena grup sim??tric de X.
Si X ??s un conjunt finit de n elements llavors SX t?? n! elements.
Si (G, * ) ??s un grup qualsevol, llavors t?? algun subgrup isomorf a (G, * ). En altres paraules, tot grup es pot veure com a subgrup d'algun grup sim??tric.
-
- (caldria haver parlat d'isomorfisme abans)
[edita] Subgrups
Direm que G' ??s un subgrup de G si i G' t?? estructura de grup amb l'operaci?? bin??ria * de G (verifica les tres propietats de la definici?? de grup) i ??s tancat amb aquesta operaci??,
Si un grup ??s abeli?? aleshores els seus subgrups tamb?? ho s??n. A m??s tot grup cont?? un subgrup abeli??. De fet el grup format per un sol element
- G0 = {e}
sempre ??s un subgrup de qualsevol grup i ??s abeli??.
[edita] Exemple de subgrup: Z(G)
Definim Z(G) (el centre de G) com:
L'objectiu ??s veure que Z(G) ??s un subgrup de G.
Per una banda sabem que:
A m??s Z(G) ??s tancat per l'operaci?? * de G, perqu?? si donat un qualsevol tenim
- (a * b) * g = a * (b * g) = a * (g * b) = (a * g) * b = (g * a) * b = g * (a * b)
Per tant
Per veure que Z(G) t?? estructura de grup nom??s cal veure que el neutre hi pertany (la qual cosa ??s certa per la primera propietat de grup i la definici?? de Z(G)) i que l'invers d'un element que hi pertanyi tamb?? hi pertany. Aix?? ??s dir:
per?? ho podem justificar perqu?? tenim les identitats:
- a - 1 * g = a - 1 * (g - 1) - 1 = (g - 1 * a) - 1 = (a * g - 1) - 1 =
- = (g - 1) - 1 * a - 1 = g * a - 1
Per com est?? definit es clar que Z(G) ??s un grup abeli??.
Si Z(G) = G llavors resulta que G ??s un grup abeli??. El rec??proc tamb?? ??s cert.
[edita] Subgrups relacionats amb morfismes
Donat un morfisme de grups podem definir a G i G' els subgrups i de la seg??ent manera:
A partir d'aqu?? es pot obtenir un resultat, conegut com el Primer Teorema d'Isomorfia:
[edita] Categoria dels grups
La categoria Grp, anomenada categoria dels grups, t?? per objectes els grups i per morfismes els morfismes de grups. Els isomorfismes d'aquesta categoria coincideixen amb els isomorfismes de grups.
- Vegeu Teoria de categories.