Grace Kelly
De Viquipèdia
Grace Patricia Kelly (Filadèlfia 1929-Montecarlo 1982), més coneguda com a Grace Kelly, fou una actriu de cinema nord-americana, i després princesa de Mònaco.
Grace Kelly va nàixer en una adinerada família irlandesa, immigrant a Estats Units, el 12 de novembre de 1929. Des de molt jove desitjava convertir-se en actriu, però l'únic recolzament que va trobar en el seu entorn va ser un oncle. Després de molts conflictes familiars, va ingressar a la millor acadèmia d'actors de Filadèlfia. Poc a poc va anar guanyant-se un lloc en el món de l'espectacle, amb participacions en obres de teatre cada vegada més importants. Grace destacava sobre la resta pel seu físic, ja que era molt alta per a l'època.
Aviat va començar a fer anuncis de publicitat i el seu rostre va anar sent conegut. La seva carrera com a actriu professional va estar plagada d'èxits:
- Mogambo
- Crim perfecte
- High society (Alta societat)
- La finestra indiscreta
- High noon (Sol davant el perill)
La seva relació amb el cèlebre director de suspens Alfred Hitchcock, que estava completament encisat d' ella, va ser especialment complicada. Hitchcock va intentar substituir-la en moltes películes sense èxit. Deia de Grace Kelly que era l'única dona en el món que feia pensar en sexe sense fer res.
La vida privada de Grace Kelly va ser molt controvertida. Va tenir molts amants, molts d'ells entre els seus companys de repartiment. Freda i calculadora, tal volta sols en apariència. Clark Gable va dir d'ella: "Grace Kelly era freda fins que es baixava les calces". El 1956 es casà amb el príncep Rainier de Mònaco i abandonà definitivament el cinema.
Casar-se amb el príncep Rainier va ser un error que Grace va reconèixer (no públicament és clar) immediatament. En casar-s'hi gairebé no el conexia però era el primer candidat que la seva família acceptava així que no s'hi va pensar més. Per alguna raó Grace no podia enfrontar-se a l'autoritat dels seus pares en quant a les formes i va passar-se la vida buscant l'aprovació dels pares, el pare principalment.
Rainier representava la noblesa i educació europea. Pero el primer obstacle entre Grace i el seu príncep va ser l'idioma. Grace no va dominar mai el francès de manera que no podia conectar amb els sentiments més íntims de Rainier. Però ell sí que dominava l'anglès per l'educació rebuda a Londres però havia estat educat per amagar els seus sentiments i preocupacions més profunds.
Per a Rainier (tot i que s'éstimava la seva dona a la seva manera) Grace era per a ell la mare dels seus fills i una dona digna de representar el Principat de Mònaco. Ella s'havia tancat en una gàbia d'or per voluntat pròpia i com a catòlica que era no va considerar ni per un moment acabar amb el matrimoni. Se sentia desgraciada, immersa en una solitud que intentava suportar amb llargues converses telefòniques i cartes amb els amics d'EUA. No va saber mai trobar amistats íntimes entre els súbdits de Montecarlo.
El naixement dels fills de Grace i el príncep Rainier van donar un motiu a Grace per viure i imposar la seva manera de pensar que fins aquell moment havia estat relegada per l'estricta etiqueta de palau. La parella tingué tres fills:
- SAS la princesa Carolina de Mònaco, nascuda l'any 1957 a Mònaco. Es casà en primeres noces amb Philippe Junot, en segones noces amb Stefano Casiraghi i en terceres noces amb el príncep Ernest August de Hannover.
- SAS el príncep Albert II de Mònaco, nat a Mònaco el 1958.
- SAS la princesa Estefania de Mònaco, nada a Mònaco el 1965. Es casà amb Daniel Ducruet el 1995 i posteriorment el 2003 amb Adans López Peres.
La gran contribució de Grace al Principat de Mònaco va ser convertir-lo en un imperi econòmic. En arribar-hi era un Principat sense fons econòmics i sense glamour de cap mena. La presència de l'atractiu de Hollywood a més a més de la seva natural bellesa i el poder econòmic de la seva família van contribuir a donar al Principat el glamour que d'ençà de la Segona Guerra Mundia no havia recuperat.
Com a presidenta de la Creu Roja, l'equivalent a la seguretat social de qualsevol altre oaís, va aconseguir fons econòmics creant la Gala de la Creu Roja per a la qual va recuperar les seves amistats de Hollywood. Va aconseguir modernitzar el sistema asistencial de Mònaco (l'hospital batejat amb el seu nom des del 1958, les llars d'infants i les llars d'avis). Per altra banda, el seu casament de conte de fades va triplicar el nombre de turistes al Principat de Mònaco.
Així doncs, entrat l'any 1961 la princesa va aconseguir el respecte i admiració dels seus súbdits de Montecarlo. El 1962 havent demostrat que podia exercir el paper de princesa del poble va aconseguir el permís del seu marit per tornar al món del cinema amb la pel·lícula Marnie amb Alfred Hitchcock. L'anunci de la seva propera incursió en el cinema no va agradar als súbdits que tan havia costat guanyar-se i Grace va haver de renunciar a la seva útlima oportunitat de fer realitat el seu somni de tornar al cine.
Grace Kelly va tenir grans problemes amb l'alcohol i les drogues. El 13 de setembre de 1982, mentre tornava per carretera a Mònaco amb la seua filla Estefania, va morir en un tràgic accident de trànsit.
