Giovanni Pico della Mirandola
De Viquip??dia
Giovanni Pico della Mirandola va n??ixer a Ferrara el 24 de febrer l'any 1463 i mor?? el 17 de novembre de l'any 1494. Fou un humanista i pensador itali??.
[edita] Biografia
Estudi?? a la universitat de Bolonya i, amb nom??s 14 anys, public?? "Les decretals". Viatj?? pel territori itali?? i m??s tard per Fran??a, on tamb?? va assistir a la universitat. Estudi?? lleng??es: grec, ??rab, hebreu i caldeu, per tal d'entendre l'Alcor??, la C??bala, els oracles caldeus i els di??legs plat??nics en els seus textos originals.
En 1485, durant la seua estada a Par??s, va llegir els treballs d'Averroes, el fil??sof i te??leg asharita que introdu?? el pensament aristot??lic a Occident. All??, va tenir la idea d'unificar les tradicions culturals supervivents en aquella ??poca. L'any seg??ent, ja de tornada a It??lia, amb nom??s vint-i-tres anys, rapt?? a Arezzo l'esposa de Giuliano Moriotto de M??dicis, un parent dels M??dicis florentins, per la qual cosa fou perseguit, atacat i ferit.
Despr??s, a finals de l'any 1486 public?? a Roma les seves Conclusiones philosophicae, cabalisticae et theologicae, conegudes com les 900 tesis. Es tracta de nou-centes proposicions recollides de les m??s diverses fonts culturals, tant de fil??sofs i te??legs llatins com dels ??rabs, els peripat??tics i els plat??nics. No va excloure tampoc els pensadors esot??rics, com Hermes Trimegist, ni els llibres hebreus. L'obra anava precedida d'una introducci??, la qual titul?? Discurs sobre la dignitat de l'home, text que s'ha convertit en cl??ssic i on Pico, formula tres dels ideals del Renaixement: el dret inalienable a la discrep??ncia, el respecte per les diversitats culturals i religioses i, finalment, el dret al creixement i enriquiment de la vida a partir de la difer??ncia.
Quant a les tesis, la seua intenci?? era demostrar que el cristianisme era el punt de converg??ncia de les tradicions culturals, religioses, filos??fiques i teol??giques m??s diverses. La seua intenci?? era que aquestes noucentes conclusions es discutissin a Roma despr??s de l'Epitefania de 1487 pels doctes de tot el m??n per entaular una pau filos??fica entre els cultivadors de totes les doctrines.
Tanmateix, tretze d'eixes tesis foren considerades "sospitoses d'heretgia". El Papa les vincul?? amb la m??gia cabal??stica i va prohibir seguir endavant amb el debat. Pico no va tenir millor idea que escriure una Apologia en la qual defensava eixes tesis q??estionades, de forma que els doctes clericals consideraren un acte de sup??rbia i obstinaci??. Jutjat i condemnat per heretgia, Pico fou excomunicat, per la qual cosa va fugir a Fran??a, on fou detingut i conduit a la pres?? de Vincennes.
L'hereu al tron de Fran??a, i futur rei, Carles VIII, interced?? al seu favor i fou alliberat. Despr??s d'aix??, accept?? una invitaci?? de Lloren?? el Magn??fic de M??dicis (1449-1492, banquer, pol??tic i mecenes itali??, i s'instal??l?? a Flor??ncia. L'any 1489 finalitz?? el Heptaplus, relat m??stic de la creaci?? de l'univers, el qual versa sobre la g??nesi buscant desentranyar els seus significats m??s rec??ndits. Dos anys despr??s, amb vint-i-vuit anys, renunci?? als seus b??ns i s'entreg?? a un profund fervor religi??s. El papa Alexandre VI el va admetre una altra vegada a l'Esgl??sia cat??lica. Tanmateix, Pico no renunci?? a cap de les seues tesis.
Ingress?? en l'orde dels Dominics, els h??bits de la qual arrib?? a vestir poc abans de la seua mort, succe??da als trenta-un anys, el 17 de novembre de 1494.
