Gild??

De Viquip??dia

Gild?? (llat??: Gildo, de vegades Gildon) fou un cap berber fill de Nubel; aquest darrer tenia molta influ??ncia entre els provincials de Maurit??nia i al morir va deixar nombrosos fills leg??tims o il??leg??tims entre els quals Firm (Firmus), Zamma o Zammac, Gild?? (Gildo), Mascezel o Mascizel o Mascezil (Z??sim l'anomena ??????????????????????), Dius, Salmaces, i Mazuca, i una filla C??ria (Cyria), que s??n els anomenats per Ammi?? Marcel??l??.

Zamma era amic del comte d'??frica, Rom??, per?? fou mort per Firm i el comes Rom?? va iniciar una persecuci?? ferotge que hauria estat la causa de la revolta de Firm (vers 372 a 375). C??ria hauria donat suport a la revolta igual que tots els germans menys Gild??, que va cooperar amb el comte Teodosi, el pare del futur Teodosi I el Gran. Mazuca fou ferit de mort i capturat durant la lluita i Firm va acabar su??cidant-se.

Gild?? va fer importants serveis a Teodosi i aix?? li va permetre despr??s obtenir l'important c??rrec de Comes Africae i de Magister utriusque militiae per Africam. La prov??ncia hauria estat governada per Gild?? durant 12 anys segons Claudi?? (vers 386 a 398).

Vers el 387 la prov??ncia va caure en mans del rebel M??xim i no se sap que va fer llavors Gild?? per?? cal suposar que va restar lleial si va continuar en el govern. El Codex Theodosianus demostra que exercia el c??rrec el 393.

A la guerra de Teodosi contra Arbogastes i Eugeni (394) va tenir una posici?? ambigua ja que encara que segurament era lleial a Teodosi, per?? no li va enviar ni diners, ni vaixells ni soldats i Claudi?? diu que Teodosi es va enfadar per aix?? i que nom??s la mort li va impedir fer-li la guerra.

El 397 l'eunuc Eutropi el va instigar a canviar la seva lleialtat de l'imperi occidental a l'oriental i Arcadi el va acceptar com a subjecte per?? Estilic??, guardi?? d'Honori no estava tant ben disposat i va fer declarar a Gild?? com enemic pel senat que li va declarar la guerra.

En aquest mateix temps, Mascezel, germ?? de Gild??, les relacions del qual amb el governador no s??n clares, be perqu?? desaprovava el canvi de lleialtat, be perqu?? romania enemic i la seva vida corria perill, va fugir a It??lia deixant a ??frica dos fills que servien a l'ex??rcit i als que Gild?? va fer matar. Estilic?? va considerar que Mascezel seria un bon cap contra Gild??, i li va donar el comandament d'uns 5000 soldats enviat contra Gildo el 398: Mascezel era cristi?? i es va fer acompanyar de diversos monjos i tota l'expedici?? va ser plena d'exercicis religiosos; va desembarcar a ??frica entre Thebeste i Metridera (a l'??frica pr??pia) on es va trobar amb Gild??, que va reunir un ex??rcit que suposadament tenia setanta mil homes, en part romans que el seguien en la seva revolta i en part gent de les tribus africanes reclutades darrerament. Mascezel havia tingut un somni en el que Sant Ambr??s, bisbe de Mil?? mort poc abans, se li apareixia i li assegurava la vict??ria, i es va enfrontar als enemics amb seguretat i els va derrotar. Gild?? va poder escapar cap a la costa i va agafar un vaixell per?? els vents contraris el van portar a Tabraca (Tabarka) on fou capturat i empresonat; es va penjar a la seva pres?? als pocs dies (398).

Gild?? era pag?? per?? la seva dona era cristiana com tamb?? una filla de nom Salvina que vers el 390 es va casar amb Nebridi, nebot de Flacil??la la dona de l'emperador Teodosi I el Gran i van tenir dos fills. La germana de Gild??, C??ria, tamb?? fou cristiana i va dedicar la seva vida a la virginitat perpetua.

Quan Mascezel va tornar a It??lia per donar comptes de la vict??ria, i va anar a Mil?? on era Estilic??, va caure (per accident o per que el van emp??nyer) a un riu i es va ofegar. Orosi diu que la seva mort fou un c??stig div?? per el seu orgull despr??s de la vict??ria, per oblidar-se dels monjos que havia portat a l'expedici?? i per haver agafat a persones que s'havien refugiat en una esgl??sia. Aquestes acusacions suggereixen que la seves suposades mostres de cristianisme eren interessades i potser corresponien a la necessitat d'encoratjar a les tropes pr??pies.