Germà I de Constantinoble
De Viquipèdia
Germà I de Constantinoble fou fill d'un patrici bizantí de nom Justinià executat per ordre de Constantí IV (668-685). Germà fou castrat per ordre del mateix emperador per les queixes per la mort del seu pare.
Es va dedicar a la vida religiosa i fou bisbe de Cízic. El 715 fou nomenat patriarca de Constantinoble i dos anys després va negociar l'abdicació de Teodosi III en favor de Lleó III de Bizanci.
Amb aquest emperador va tenir un conflicte sobre l'ús de les imatges en el culte. Germà va batejar a Constantí, fill de Lleó III, i el infant va embrutar l'aigua sagrada amb una inoportuna defecació (de la que li va venir el seu renom de Coprònim) i el patriarca va declarar que coses diabòliques esdevindrien a l'església i a la religió sota aquest príncep.
Germà es va oposar a la iconoclàstia que afavoria Lleó que finalment el va fer deposar el 730 i el va succeir Anastasi, oposat a les imatges.
Va morir el 740. Fou anatemitzat al concili dels iconoclastes a Constantinoble el 754 però més tard, amb la caiguda de la tendència iconoclasta, fou reverenciat i considerat "confessor". Considerat sant, la seva festa es celebra el 12 de maig.
Es conserven alguns dels seus llibres:
- 1. Περὶ τῶν ἁγίων οἰκουμενικῶν συνόδων: πόσαι εἰσι, καὶ πότε καὶ σιὰ τί συνηθροίσθησαν: Sobre els concilis general, quants foren, quan van ser, i perquè foren reunits
- 2. Epistolae. Tres cartes dirigides a diferents bisbes
- 3. Homiliae,
- 4. Un treball esmentat per Foci, avui perdut, contra la corrupció dels escrits de Gregori Nazianzè
- 5. Comentaris sobre els escrits del Pseudo-dionís l'Areopagita.
